L’Internet dels enginyers
Llegeixo a Dirson que Eric Schmidt, director general de Google, ha participat en unes jornades a Corea i en resposta a un assistent ha intentat definir com serà la Web 3.0. Segons Schmidt serà un conjunt d’aplicacions relativament petites, molt ràpides i personalitzables; que podran treballar totes juntes, es podran executar des de qualsevol dispositiu, i es podran distribuir de manera viral; i tot gestionant dades emmagatzemades a la xarxa.
Cada cop m’interessa menys aquesta web dels enginyers. Aquesta aproximació al tema a partir de les característiques del codi i de les seves funcionalitats. És com si tot fos conseqüència directa d’una característica tècnica.
En la meva opinió Internet és un fenòmen que no es pot explicar només a partir de la tecnologia. En la meva opinió Internet és un fenòmen que no es pot explicar només a partir de la tecnologia. Té molt a veure amb una economia cada cop més fonamentada en intangibles, amb un context polític que accepta la circulació de persones i idees, amb una població amb majors nivells de formació, amb una societat organitzada en ciutats, amb una cultura del individu…
Pensar que la Web 3.0, o el que sigui que està per venir, és quelcom que es pot definir només enumerant les característiques que tindrà l’arquietctura del programari del moment és quelcom que em sorprén. No tinc cap dubte que el més rellevant per al utur serà veure com s’organitza el coneixement en xarxa i com això incidirà en els models productius (tant si és art com si és economia). I crec que el més rellevant està en l’àmbit de les actituds i els desitjos, més que en l’àmbit dels compiladors i l’enginyeria. Abans a les neurones que als bits. El successor de Schmidt serà un filòsof o un artista (caldria evitar que fos un sociòleg). I sinó, temps al temps.
Farem nous programaris en el futur, però el que marca la diferència és per a qué els voldrem enlloc de com els farem.
Deixa un comentari