Victoriano Izquierdo, un altre nadiu

agost 26th, 2007 by genisroca

Victoriano IzquierdoM’he sorprés a mi mateix en l’inici de quelcom semblant a una galeria de nadius digitals, i tot repassant m’he adonat que només he escrit sobre joves nordamericans, i aquest és un biaix simplista que no m’interessa.

Porto un temps donant forces xerrades i tallers sobre les noves oportunitats que ofereix Internet, i per tant parlant de canvis socials i tècnics (la Web 2.0), i els que m’han vist en aquestes aventures saben que sempre poso com a exemple de nadiu digital en Victoriano Izquierdo. És un exemple tant brutal que fins i tot pot semblar fals, però és just el contrari: simplement autèntic. Un nadiu digital pur.

A la seva pàgina web s’autopresenta com un jove de Granada de 16 anys estudiant de primer de batxillerat. El destacable de la història és que fa tot just un any es va comprar una Canon EOS 350D i ha aconseguit una qualitat tant notable als seus treballs que està deixant bocabadat mig món.. Luis Rull va escriure un post molt complert sobre ell, i fins i tot els Microsiervos s’han quedat enamorats no només del seu art sinó també de la seva manera de ser, i amb raó. Si hi ha algú que no s’ho creu, que es passegi per la seva galeria de fotos.

Però el que aquí més m’interessa és identificar aquelles característiques que permeten definir-lo com un nadiu digital, i per extensió seguir confirmant l’existència d’aquest col·lectiu. Per això aniré resseguint alguns dels atributs que fins ara he anat trobant aquí i allà, i que són aplicables al cas que ens ocupa.

El domini dels mitjans de producció digital. Els agrada crear, els agrada molt crear, i tot allò digital ho fa possible. Ja no és només cosa de temps i esforç (i talent). Al post de Luis Rull que abans he citat hi ha una frase del mateix Victoriano que ho descriu prou bé: “Abans trigava 3-4 minuts en processar cada foto amb l’Adobe Camera RAW, ara em puc tirar fins 20 minuts en una sola foto al Photoshop, retocant àrees petites de la foto (casi com pintar un quadre). A vegades les giro, d’altres hi afegeixo degradats laterals. Em fixo en la fusió de les capes. Afegeixo textures d’una que vaig fer a una paret rugosa. (…) Quan processo i faig fotos (…) noto com el meu cervell s’estimula. És una droga!”

El món com a terreny de joc. Tot es desenvolupa a escala global amb normalitat. Victoriano té versió en anglès de la seva web, i titula també en anglès les seves fotos a Flickr. El resultat és igualment global, i ja a publicat a la revista de la Royal Geographical Society, aquest estiu li han dedicat una secció a Playlife, i fins i tot es mostra la seva obra a ininteligibles blogs suposo que japonesos.

La xarxa com a element socialitzador. Incorporen la xarxa com a element vertebrador, quelcom que els immigrants digitals no acostumen a fer. Només cal veure el blog de la seva classe, des del IES Padre Manjón de Granada. És just el que no passa a moltes empreses però que ja està passant als instituts.

– Aprenen en xarxa i de la xarxa. Segueixo amb el sucós post de Luís Rull. Luís explica que va tenir ocasió de conèixer Victoriano en un acte que va tenir lloc a Granada, i diu “… als pocs segons de que comencés a parlar em vaig quedar bcabadat: aquell noi estava parlant d’economia de l’atenció, ethos col·lectius… sense conèixer cap d’aquests termes. Coneixia els conceptes sense haver-los estudiat, per pura experiència i reflexió.”

Donen importància a la identitat digital. Victoriano no només té web en castellà i anglès (amb domini propi: victorianoizquierdo.com), a més a més manté un blog (lògicament un fotoblog), té conta a Flickr (amb milers de fotos), penja videos a YouTube

Participen de la conversa. Només cal veure la cura amb la que es dedica a respondre els molts comentaris que mereixen les seves fotos a Flickr, i els repetits oferiments que fa (tant a Flickr com a la seva web) a que qui vulgui li escrigui un mail.

Creixen diferent. Ja que ho fan explorant i saltant-se les normes.

Sense oblidar el més important: té 16 anys.

by Victoriano Izquierdo

Actualització: M’ha escrit Victoriano (cosa que confirma que segueix “la conversa”). És un correu amable, directe, humil, càlid. Perfecte. Però el que més m’ha impressionat han estat algunes de les novetats que apunta sobre la seva activitat: La Repubblica li ha publicat una selecció de fotografies; la U.D. Almeria (que acaba de pujar a la primera divisió de futbol) li ha encarregat les fotos oficials de l’equip; treballa força pel diari Ideal; ja es dedica a dissenyar webs per a empreses… caram amb els 16 anys.


0 Responses to “Victoriano Izquierdo, un altre nadiu”

Feed for this Entry Trackback Address
  1. No hi ha comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *