El valor de saber explicar una història
L’abril d’aquest any la gent de CommonCraft varen sorprendre a gairebé tothom amb un video que ajudava a entendre de manera senzilla que és el RSS, un concepte clau però no sempre fàcil d’explicar. La tècnica que varen fer servir era molt simple però a la vegada molt potent: una veu en off, una càmara fixa enfocant una pissarra, i unes mans amb un rotulador i retalls de paper. Un cop més, el relleant era tenir les idees clares, i no el pressupost. La fòrmula ha cuallat, i els seus autors han seguit explotant-la publicant gairebé cada mes una nova producció on expliquen un nou concepte cada vegada: els wikis (el maig), el social networking (el juny), i aquest agost el darrer: el social boomarking.
El lema de CommonCraft és “Our product is explanation”, i aquí és on volia arribar: actualment hi ha una veritable sobredosis no només d’informació, sinó també de fonts d’informació. Molta gent publicant, moltes fonts d’informació, molts missatges, molta redundància… fa poc ja em vaig fer ressó de la reflexió de Kedume sobre els seus problemes per a gestionar amb eficàcia tanta infoxicació blogosfèrica, i en general tot allò 2.0 té un dels seus prblemes en com detectar la qualitat (si és que n’hi ha) enmig de tant soroll. Reputació, confiança, credibilitat, recomenació, fakes… una pila de termes que donen voltes sobre el mateix i que estan molt presents a tota “la conversa”.
La cosa s’està quedant en cercles d’amics que es llegeixen, es comenten i es diverteixen, i ser rellevant és una tasca cada cop més impossible (si és que algú ho pretén). En tot cas, la meritocràcia actual es construeix al meu entendre en base a 3 habilitats:
– Crear contingut original (de qualitat). Que és molt difícil i molt pocs ho logren. La majoria, com jo, ens limitem a citar el que ja hem vist a un altre lloc.
– Saber editar. En mig de tanta informació, saber seleccionar, filtrar i localitzar allò que és rellevant, i ajudar a la resta a discernir on han de fixar la seva atenció. Dificilíssim. No n’hi ha prou amb llegir molt i ser llest, a més a més, cal tenir un do. Aquí la meva referència des de fa temps és l’Alfons Cornella.
– Saber explicar una història. I no vull dir saber redactar. Vull dir donar raons i no només dades, a explorar formats. I aquí crec que la presencialitat i els bons oradors tindran molta importància (si és que alguna vegada l’han perduda), i si insistim en voler-ho digital caldrà estar atents al video.
Ja hi ha 100 milions de blogs, però pocs que sapiguen explicar-nos una història, i encara menys que quan parlen ho facin aportant criteri. Hi ha moltes dades, molts textos, moltes opinions… i me n’alegro, però jo vull que m’expliquin una història. El meu respecte doncs per la gent de CommonCraft: són ambiciosos i volen ser bons explicant les coses.
Deixa un comentari