Anatomia de l’empresa 2.0
Amb en Toni Gutierrez-Rubí estem atrafagats en un projecte que segur arribarà a bon port, però que de moment ja ens està donant interessants sessions de treball on sempre aprenem quelcom. En una d’elles en Toni va tenir l’encert de buscar el paral·lelisme entre el funcionament d’Internet i el d’un ecosistema, i la wikipedia ho va corroborar en descriure ecosistema com un sistema dinàmic relativament autònom, format per una comunitat natural i el seu ambient físic. I és que Internet es comporta ja com un ecosistema, molt vulnerable al canvi climàtic (als canvis en les estructures físiques de la xarxa), a la contaminació (spam), a les malalties (els virus), als accidents o agressions (els ciberatacs), als desequilibris regionals i a la dependència energètica. També recorda cada cop més l’estructura cel·lular i la complexitat dels éssers vius. Amb òrgans vitals (servidors centrals) i amb sistemes nerviosos, musculars i sanguinis (xarxes) molt sensibles, molt transmissors i molt interdependents.
Descubreixo ara a Gabinete de Informática aquest dibuix, que ells han tret de Teemu Arina, on es visualitzen les semblances entre un organisme i una organització 2.0. Em segueix agradant més la idea d’ecosistema, que permet donar joc a més d’un individu, però m’ha agradat el dibuix.:
Deixa un comentari