Temps líquids

gener 3rd, 2008 by genisroca

Zygmunt BaumanZygmunt Bauman (Polònia, 1925) és l’autor que em va reconciliar amb la sociologia, i considero indispensable el seu “Temps líquids. Viure en una època d’incertesa” que s’ha publicat en català aquest final d’any (l’edició en anglès és d’octubre del 2006).

Sempre m’ha sorprés la fina anàlisi de Bauman, la seva capacitat d’observació i de fer-se preguntes sobre el perquè i el com de les coses, lluny de les colecciones de dades i d’estadística descriptiva (mai inferencial) a la que m’havia acostumat Manuel Castells. Bauman és terriblement actual, creatiu i lúcid, i crec que és l’autor indispensable per entendre aquests temps de canvi i xarxa.

Estic convençut que el que passa a Internet, la Web 2.0, és un dels símptomes que confirma que hi ha un canvi estructural imparable. La societat xarxa, l’individualisme, la globalització, són factors que afecten i alteren lleis, valors, mercats i conceptes com poder o identitat. Ja rés serà igual. Però també sóc dels que sospiten que això de la Web 2.0 és massa egocèntric, curtplacista i inconstant com per a ser el model que ha de configurar el nou paradigma. No estic en la línia de Andrew Keen, que critica el 2.0 per amateur, però amb arguments oportunistes i massa simples. Ni en la de Nicholas Carr, que acusa la web 2.0 d’amoral, amb més fonament però també sense arribar a convèncer-me. Crec en els valors subjacents d’allò que anomanem 2.0, però a la vegada crec que hi ha problemes estructurals que no sabia descriure fins que he llegit Bauman.

  • La “societat” es veu i es trata com una “xarxa”, enlloc de com una “estructura”: es perceb i es tracta com una matriu de connexions i desconnexions aleatòries i d’un nombre essencialment infinit de permutacions possibles. Els vincles humans són cada cop més fràgils i s’accepten com a provisionals. L’exposició dels individus als capricis del mercat laboral i de bens premia les actituts competitives, a la vegada que degrada la col·laboració i el treball en equip al nivell d’estratègies temporals que cal abandonar o eliminar un cop que s’han exhaurit els seus beneficis.
  • El colapse del pensament, de la planificació i de l’acció a llarg termini, junt amb la desaparició o el debilitament d’aquelles estructures que haurien de pensar en aquests termes. La història política i les vides individuals es redueixen a un seguit de projectes de curt abast i d’episodis que no es combinen de manera compatible amb conceptes com ara “desenvolupament” o “maduració”. Una vida tant fragmentada estimula orientacions “laterals” abans que “verticals”. Els èxits pretèrits no suposen cap probabiliat de futures victòries, i molt menys les garanteixen. Per a l’èxit futur elmés important pot ser “oblidar”.
  • Ara la responsabilitat la tenen els individus, de qui s’espera que siguin “electors lliures” i que suportin les conseqüències de les seves eleccions, malgrat que els riscos implícits en cada tria poden ser causats per forces que superen la comprensió i la capacitat individual per a actuar. Ara la virtut més útil no és la “conformitat” amb les normes, sinó la “flexibilitat”: la rapidesa per a canviar tàctiques i estils en un tres i no rès, per a abandonar compromisos i llealtats sense penediment, i per anar al darrera de les oportunitats segons la disponibilitat del moment, enlloc de seguir les pròpies referències consolidades.
  • Estem en ple procés de separació, de divorci, entre el poder i la política. I aquesta és la parella en la que s’ha basat fins ara l’Estat modern.

Crec que tots aquests conceptes descriuen part del que està passant en l’actual context social, i per tant, descriuen també el que està passant en aquesta internet social, en aquesta Web 2.0. Per això m’agrada la 2.0, perque crec que és un reflex de la nova societat, de la que volem construir. I estic d’acord amb Bauman en que la societat que s’està configurant, i per tant la Web 2.0, es caracteritza per un curtplacisme i una manca de compromís i d’estructuració. I això és un punt feble.

I a més a més, cal tenir en compte (i molt) als 1.0, que són la majoria. Tenen por, com també la tenim molts dels 1.5 i 2.0.

“Fins ara el ‘progrés’ era una promesa de felicitat universal i duradera, la manifestació extrema de l’optimisme radical. Però ara, el ‘progrés’ representa l’amenaça d’un canvi implacable i inexorable, que lluny de prometre pau i repós, anuncia una crísi i una tensió contínues que faran impossible tenir cap moment de descans. El progrés s’ha convertit en quelcom semblant a un persistent joc de les cadires en el que u segòn de distracció pot comportar una derrota inapelable. En lloc de grans expectatives i dolços somnis, el ‘progrés’ evoca un insomni ple de malson en els que un somnia que ‘es queda endarrera’, perd el tren o cau per la finestreta d’un vehicle que va a tota velocitat i que no deixa d’accelerar.”

M’impresiona com d’actual, modern i vigent és el discurs de Bauman.

“Al menys a la part ‘desenvolupada’ del planeta s’han donat, o s’estan donant ara, un seguit de novetats no sense conseqüències i estretament interrelacionades, que creen un escenari nou i sense precedents per a les eleccions individuals, i que presenten un seguit de reptes mai vistos.”

La ciència ens ha facilitat els dispositius que han fet possible una nova societat. Ara cal el pensament, la filosofia, per aprendre a viure-hi i a relacionar-nos. A ser socials, a ser humans.

Actualització: Els fragments que reprodueixo de l’obra de Bauman no són extrets de l’edició en català. La traducció és meva, i per tant meus són també els possibles errors i, sobre tot, les faltes d’ortografia (un fa el que pot, amb l’esperança d’anar millorant! :-)


9 Responses to “Temps líquids”

Feed for this Entry Trackback Address
  1. 1

    janquim

    Gràcies Genís per aquest post magnífic ( i un altre i un altre). S’haurà de llegir el llibre però la teva anotació indica prou per li sembla que on van les coses. La separació entre política i poder forma part de tot un conjunt de prediccions que situen el mercat (i de retop el tacticisme, l’oportunisme)a primer terme (recordes la futurologia recent d’Attali?). Deixa’m apuntar només una qüestió: en una cultura tacticista on la flexibilitat és la millor garantia de supervivència, és possible incidir en les organitzacions perquè s’entengui que aquest canvi implica una altra consideració de cada persona que en forma part? Per ara diria que sí.

  2. 2

    Raül

    Les citacions que fas de Bauman no són de la traducció catalana que esmentes (són plenes de faltes i incoherències que no apareixen a l’edició de Temps líquids). D’on surten?

    D’altra banda, això que anomenes la “nova societat”, que la Web 2.0 hauria de reflectir, no és de cap manera, segons Bauman, “la societat que volem construir”, sinó més aviat una societat que ens ha caigut fatídicament al damunt i que no sabem com superar.

  3. 3

    jordi

    visca en Bauman !
    Sí, Genís, vivim en temps molt líquids… quasi gasosos.
    Per exemple: els que vivim en la part desenvolupada del planeta, tenim accés constant a una quantitat ingent de notícies d’esdeveniments que ens haurien d’entristir profundament, preocupar profundament, movilitzar.
    Tenim (en aquest món líquid nostre) cada cop més informació -aleatòria, superficial i compulsiva- que no podem assimilar i transferir a coneixement per pura questió de supervivència.
    Això ens fa més insensibles, menys sòlids, més liquids, més insegurs, més febles, més perillosos i menys fiables.
    La creació de noves maneres de fer de la informació coneixement és imprescindible!
    Endavant amb el bloc !

  4. 4

    genisroca

    Raül, tens tota la raó en les dues observacions que fas.

    L’edició que jo tinc no és la catalana, i la traducció que hi ha al post és meva. Però en citar l’obra he volgut tenir el detall de referenciar l’edició en català i això pot donar peu a confusions. He esmenat el post i ara ja indico que la traducció és meva. Pel que fa a les faltes d’ortografia, caramsus, em sap molt greu. Faig el que puc i milloraré. Em fa vergonya, però no em vull privar d’expressar-me en català.

    I pel que fa a la “nova societat”, certament Bauman i jo no parlem del mateix concepte. Sóc jo que en faig la meva interpretació i porto l’aigua al meu molí. M’interessa i m’inquieta tot això de la Web 2.0, i del que comporta i podria comportar, i llegint Bauman no he pogut deixar de veure-hi molts punts de contacte i de relació, que són els que m’han portat a escriure aquesta entrada. En tot cas, tens tota la raó, Bauman fa una visió més complerta del concepte “societat”.

    Merci pels comentaris.

  5. 5

    Raül

    Genís, no passa res, simplement m’havia desconcertat… Pel que fa a la Web 2.0, tens tota la raó: és un fenomen alhora interessantíssim i inquietant. I certament té relacions curioses amb el món líquid de Bauman.

    Per exemple: Bauman parla, com dius, de la dificultat que la persona té avui dia per crear-se una “biografia” o una “personalitat” “coherent”. Com que els canvis es produeixen a un ritme vertiginós, l’important és adaptar-s’hi, oblidar el que ens fa nosa –i, per tant, deixar de banda tota mena de fonaments fixos. Abans una persona estudiava una disciplina i tenia al seu davant la possibilitat de fer una llarga carrera en aquella disciplina. Avui dia, les disciplines canvien tan de pressa i les feines són tan inestables que és gairebé impossible tenir una “evolució individual” coherent. Doncs bé, la Web 2.0 i sobretot els blocs són, entre altres coses, una nova manera, líquida, de construir-se una personalitat: la xarxa és plena de blocs on la gent recull els seus gustos, les seves opinions, les seves imatges, les seves cançons preferides, etc. Potser es podria dir que ens trobem, sens dubte, davant una nova manera (segurament alliberadora per a molta gent) de crear una coherència personal pròpia, en l’època de la flexibilitat laboral i la inestabilitat intel·lectual.

    Endavant amb el bloc!

  6. 6

    genisroca

    Raül, al respecte del que comentes de la construcció de la identitat personal a la xarxa, és interessant la reflexió de Juan Freire quan parla de identitats distribuïdes: el fenòmen pel qual pots arribar a distribuir la teva presència a la xarxa per diferents llocs (el teu blog o els teus si en vols tenir més d’un, els teus comentaris a d’altres blogs, Flickr, Del.icio.us, YouTube, Slideshare i els actuals però incomprensibles Facebook, Plaxo, Xing o Linkedin…).

    Freire parla de la fragmentació de la identitat, un tema que m’ha resultat molt atractiu i del que m’agradaria escriure al blog… potser algun dia.

  1. 1

    Daniel García Peris - Bloc

    Enciclopèdia puntCAT…

    Ahir la societat civil catalana va comptar amb dos esdeveniments importants relacionats amb la xarxa. La Gran Enciclopèdia Catalana, gràcies al finançament de la Fundació Enciclopèdia Catalana, posava en funcionament l’Enciclop…

  2. 2

    La por ens fa mal viure — Cada dia, pas a pas…fent camí

    […] diu Zygmunt Bauman en un dels capítols del seu llibre “Temps líquids. Viure en una època d’incertesa”: ” un cop imposada el […]

  3. 3

    Aplec d’osonosfèrics | El Cau de l'Ós Bru de Taradell

    […] és que som en uns temps líquids, molt ben representats pel grapat de nodes lliures de la complexa xarxa d’arrel osonenca que […]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *