Serem 1.5 gràcies a la crisi?

octubre 22nd, 2008 by genisroca

El fenòmen 2.0 ha sorgit amb l’arrogància del que se sap posseïdor de la veritat, i els seus iniciats ens hem dedicat a desenvolupar conceptes i idees que creiem transformaran el món en una conversa només apta per a iniciats (o bé des dels nostres respectius blocs, o bé en trobades presencials cada cop més endogàmiques). Ha estat útil i era necessari. Calia prendre consciència de certs nous paradigmes (els mercats són converses, la informació es poder només si la comparteixes, ets d’on participes…); calia concretar certes teories (long tail, l’economia del que és gratuït, el desordre com a nou ordre…); bastir certes infrastructures (rss, xarxes socials, cloud computing, …); redefinir certs conceptes (propietat, identitat, reputació, confiança…) i inventar-ne d’altres (avatar, folksonomia, prosumidor…).

A mesura que el context 2.0 s’ha anat concretant també s’ha anat produint una major distància, i en ocasions fins i tot enfrontament, amb el model anterior que hem resumit com a 1.0. Les grans empreses, corporacions, institucions i estats que mouen el món són molt 1.0, i probablement sigui irreal pretendre convertir-les en quelcom 2.0. Gairebé segur que, com sempre, l’opció bona sigui buscar camins 1.5, o fins i tot 1.2. Com a la més clàssica de les megociacions: comences demanant més, per a poder retrocedir fins a un punt acceptable per ambdues parts. Perque es tracta de posar-se d’acord i caminar junts cap un món que potser no serà 2.0, però sí 1.3 o 1.4, ja es veurà. I no és poc.

Ja haviem tingut episodis i reflexions sobre el xoc cultural entre alò 1.0 i allò 2.0. Els més evidents han estat a les escoles i a les empreses. El convenciment de les noves possibilitats 2.0 contra l’experiència contrastada dels 1.0. Com deia Hiroshi Tasaka, és un problema d’egos. Tots dos tenen arguments per a ser arrogants, i el tema s’acostuma a resoldre pel principi d’autoritat.

Estàvem entretinguts amb aquestes coses quan el món s’ha vist sacsejat per la crisi del seu sistema financer, que derivarà en una crisi econòmica, que com sempre, comportarà una crisi social. Són temps de canvis. Les crisis sempre han estat temps d’oportunitats. La història anomena “crisi” als moments de transició entre una etapa i una altra. I estem en una d’aquestes transicions, i és l’oportunitat de plantejar la negociació 2.0.

John P. Kotter ja va explicar fa temps que els processos de canvi necessiten que hi hagi una sensació d’urgència, de situació crítica, i organitzar al seu voltant una forta coalició directiva que generi una nova visió, visualitzar el canvi desitjat i posar-lo en pràctica mitjançant fites parcials, històries d’èxit que ajudin a consolidar certs canvis. Tenim la situació d’urgpencia: la crisi. És el moment per a que els convençuts de la 2.0 reconeguin el valor de l’experiència dels 1.0, i que aquests considerin sin la nova visió, el camí pot estar en algun dels conceptes aportats pels 2.0. És el moment de treballar junts.

Fins ara tots viviem en una permanent història d’èxit. Tots els indicadors econòmics globals eren positius, totes les economies creixien, i per tant tots tenien raó: les coses anaven bé tant pels 1.0 com pels 2.0. Per què canviar si tot va bé?. La darrera crisi global va ser el 1993, i per aquells temps els conceptes 2.o encara no existien. L’accés dels particulars a la xarxa és de 1994 tant a Espanya com als Estats Units, i el Cluetrain es va escriure el 1999. L’actual és la primera crisi que vivim amb els particulars connectats en xarxa, i és la nostra oportunitat per a legitimar que això tindrà conseqüències en la definició d’un nou model i una nova visió que sigui assumible pels 1.0, que cal reconèixer-ho, tenen l’experiència d’haver viscut i superat més d’una crisi. Cal sentar-se a treballar junts.

Etiquetes: ,

2 Responses to “Serem 1.5 gràcies a la crisi?”

Feed for this Entry Trackback Address
  1. 1

    Pau Jané

    Ostres, jo no ho veig tant de batalla generacional com tu. Si escoltes a la gent de les escoles de negocis, fa anys que parlen de canvis a l’estil de lideratge.
    I molts d’aquestos que posen com exemples del tarannà de líder que es guanya el respecte perque predica amb l’exemple, que sotmet les seves idees i negocia amb l’equip, que enten que ja son història els temps del “ordeno y mando”… molts d’aquestos son líders empresarials que fins i tot son més seniors que tu o que jo, que som de la mateixa quinta.
    De debò que a vegades errem en el plantejament. Aquell debat dels nadius digitals a Barcelona Activa de fa un parell de setmanes… Tú el vas intentar plantejar be a l’inici, però després es va perdre totalment. No se’n va parlar més en tot l’acte.
    Jo crec que la humanitat, en general, evoluciona a millor. Els nostres fills estaran més preparats que nosaltres, como nosaltres ho estàvem respecte als nostres pares. Fins i tot accepto que hi hagi un punt d’acceleració d’aquest progrés, i sigui el de la frontera dels nadius digitals. Però tinc la impresió que a vegades no es diferencia entre l’estil de gestió dels anys cinquanta i el que hi havia fa cinc anys, i no és correcte. Del prosumer se’n parla des d’abans de la web 2.0
    Aquell dia vas tenir una intervenció genial quan cap al final vas dir que per la nostra generació hi havia sortida, que no estava perdut. Es tractava d’estudir, de posar-se al dia, de reciclar-se. I crec que la vas clavar. No entenc ara això de la gent 2.0 i la gent 1.0. O potser soc jo que l’hora que és m’està perjudicant.

  2. 2

    MarcG

    Genís,

    Personalment estic força d’acord amb el que dius, però jo ho enfoco d’una altra manera.

    Veig el tema del 2.0 com un ideal, un lloc on es predica per ser-hi… però la realitat és una altra, ja veurem si ens quedem molt a prop (amb un 1.9) o molt lluny (un 1.1).

    És a dir, jo d’entrada no renuncio a res, vaig a pel 2.0, després ja veurem on ens quedem.

    D’altra banda, tal com va es va comentar vàries vegades en el curs de SociedadRed, crec que el principal problema que tindrem els espanyols és cultural, en general sempre hem anat a remolc d’altres països i, a més, tenim una economia que no està basada en ser innovadors, en ser emprendedors, tot el contrari.

    Per tant, i tornant al títol del teu post, potser no arribem ni a l’1.5.

    Però, com que sóc positiu de mena, pot ser sí que la crisi ens farà esperonar… tant de bo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *