- De tots és ben sabut que no és el mateix aprendre a conduir als 18 anys, que fer-ho de més grandet. Fer-ho de jove sempre serà un avantatge.
- Però és cert que si aprens de jove i després no fas servir el cotxe amb molt de temps, les habilitats conductores s’atrofien. Per tant, calen hores de conducció per esdevenir un bon conductor.
- També és clar que si només condueixo pel poble i per una carretera local, el dia que vagi a la gran ciutat m’atabalaré. No sabré aparcar, la densitat de cotxes i els semàfors em faran vertigen. Per tant, conduir en situacions diferents (de dia, de nit, amb pluja, per ciutat, per autopista i per carreteres de muntanya amb neu) faran de mi un conductor expert.
- També serà important, que sàpiga manegar diferents tipus de vehicles. No és el mateix un cotxe petit, que un de gran, una furgoneta, que un cotxe automàtic.

Amb les noves tecnologies, pot passar el mateix. Que només utilitzi el mòbil per enviar sms als amics no em farà un bon ciutadà digital. De la mateixa manera que si només ho utilitzo a la feina per enviar e-mails tampoc em farà un expert en noves tecnologies. L’ús de tecnologies diferents, en entorns i situacions diferents, sí que faran que sigui un bon ciutadà digital. Haver-ho assimilat de jove sempre pot ser un avantatge per introduir-m’hi més fàcilment, però si he tingut l’oportunitat d’usar-ho (a casa, a la feina, amb els amics, …).
Salutacions companys!

On treballo tothom porta molt de temps utilitzant les noves tecnologies per aconseguir els seus objectius professionals, però no tothom té la mateixa actitud, ni molt menys.
L’edat hi té alguna cosa a veure, però no de forma directa, com bé has explicat. El temps d’exposició també hi té a veure, és clar. Però en la meva humil opinió, no hi ha res tan decisiu com l’actitud. Per a mi, aquesta és la clau.

Crec que la diferència en l’edat en realitat és una diferència en l’actitud envers la tecnologia que es deriva del fet que qui ha començat en la tecnologia per temes de feina i maldecaps té més probabilitat de relacionar-se amb la tecnologia amb una actitud poc entusiasta. Això contrasta amb qui ha començat a relacionar-se amb la tecnologia per conversar amb els tiets, els cosinets o els amiguets.

Amb el temps d’exposició i resolució de problemes diria que passa alguna cosa semblant… tot depèn de l’experiència de cada individu. No és el mateix que cada vegada que soni el mòbil et caigui a sobre un problema o un marró, o que cada vegada que soni sigui una alegria per a tu. No us sembla?