Diga’m què fa Google avui, i et diré què ens passarà demà

setembre 29th, 2013 by genisroca

La Vanguardia ha dedicat avui el tema central del seu suplement “Dinero” al quinzè anniversario de Google, i ho ha fet amb un text de Mar Galtés: “El icono de la economía digital” i amb un article d’opinió del que en sóc autor i que no es troba disponible a la xarxa, motiu pel qual el reprodueixo a continuació:

Diga’m què fa Google avui,
i et diré què ens passarà demà

Google no és una empresa de tecnologia, i molt menys un cercador. Google és una empresa de R+D, probablement la més gran que ha existit en la història de la humanitat si ometem els exèrcits.

El motor de cerca que tots coneixem és l’evolució de la tesi doctoral dels dos fundadors de la companyia, i tot apunta que l’empresa segueix liderada amb la mentalitat d’uns investigadors. Una breu anàlisi de la companyia dóna prou indicis del seu afany explorador, que en més d’una ocasió els ha permès anticipar-se al mercat de manera significativa: van crear Google Maps molt abans que la gent parlés de geoposicionament; apostar per YouTube quan la web era textual; comprar Blogger abans que Tim O’Reilly inventés el terme Web 2.0; impulsar Android dos anys abans que Apple presentés el seu primer iPhone; comprar Motorola també dos anys abans que Microsoft decidís comprar Nokia… la història de Google és una història d’anticipació. Però també de diversificació: cartografiar Mart (Google Mars), fotografiar els carrers de totes les ciutats del món (Google Street View), intentar escanejar tots els llibres de la humanitat (Google Books), tornar a trepitjar la Lluna (Google Lunar X Prize), resoldre la traducció entre desenes d’idiomes (Google Translate), posar Internet a unes ulleres (Google Glass), veure com la biomedicina pot allargar la nostra vida més enllà dels 100 anys (Calico), fer operatiu i legal un cotxe que circuli sense conductor, i un llarg etcètera que segurament ningú coneix.

Tot això és possible perquè l’any 2000 van idear Adwords, un autoservei de publicitat a la xarxa que va dictar les regles del joc, els va situar com a líders i és la base amb la qual des de llavors obtenen uns beneficis de 10.000 milions de dòlars anuals. I aquí radiquen dos dels grans avantatges competitius de Google: les altres companyies no tenen 10.000 milions de dòlars anuals per dedicar-se a explorar, sinó que just al contrari el que exploren és com obtenir més ingressos perquè en alguns casos no han aconseguit ni tan sols ser rendibles. I el segóa avantatge competitiu és que Google sembla haver resolt que un bon equip de gestors garanteixi el flux de caixa i alhora estigui al servei d’uns fundadors obsessionats amb la innovació. La majoria de competidors, tensos per la rendibilitat, han acabat tutelats i dirigits per criteris financers, comercials o de desenvolupament de producte, necessitats de focalitzar una proposta de valor comprensible pels mercats i obtenir resultats en un raonable curt termini que no sempre és possible. Mentrestant Google ofereix als seus empleats que dediquin un 20% de la seva jornada laboral a idear els seus propis projectes, sempre que estiguin emmarcats dins dels interessos de la companyia, i així han nascut serveis tan populars com el correu electrònic GMail, o tan significatius com la plataforma Person Finder que va ajudar, i molt, a localitzar desapareguts després del terratrèmol d’Haití o el tsunami del Japó . I per si aquest flux d’innovació al si de la companyia no fos suficient, Google recorre amb normalitat a la innovació externa i captura el coneixement que necessita allà on es trobi. O dit d’una altra manera: en els últims 10 anys ha comprat més de 100 empreses, algunes tan rellevants com YouTube, DoubleClick, Motorola, la recent Waze o l’espanyola Panoramio. Coneixem l’import de menys de la meitat d’aquestes compres, però la suma ja puja a més de 23.000 milions de dòlars. Difícil competir contra aquesta capacitat.

Atès que Google és una empresa que es dedica a la innovació, analitzar en què està ocupada és una bona manera de veure quin futur ens espera, i no tot són bones notícies: els moviments de Google semblen confirmar que a Internet tot està cada vegada més controlat i que la nostra activitat està cada vegada més auditada. L’1 de març del 2012 Google va unificar les condicions d’ús de gairebé tots els seus serveis i des d’aquest moment està capacitat per creuar dades de la nostra activitat en qualsevol d’ells: què busquem a la xarxa, quines pàgines web visitem, quins correus enviem, quins vídeos veiem, quins mapes consultem… i ara que tots accedim des d’un telèfon mòbil: on som, quines zones freqüentem, si viatgem molt o poc… tot això potencialment associat a nom, domicili, dades bancàries i número de telèfon mòbil. Per si fos poc, mentre Google acostuma a anar dos anys per davant, el legislador sol anar cinc anys per darrere: la Llei acaba d’obligar les pàgines web que declarin si utilitzen cookies per a rastrejar la nostra navegació, però Google es va anticipar de nou i sense dependre de les cookies ja pot saber tot el que necessiti. La futura monetització de Google no passa per la publicitat sinó per les dades i tot sembla indicar que tornarà a ser el rei, però ja no som uns súbdits tan feliços com abans i comencem a estar tensos amb tanta acumulació d’informació, i més ara que sabem de la seva connivència amb l’espionatge nord-americà. El lema d’Obama ja no és ” Yes, we can” sinó ” Yes, we scan “, i han reconegut que Google ha estat una de les seves eines.

El futur que anuncia Google és interessant: una Internet ubiqua i personalitzada, accés a qualsevol font d’informació, ciutats intel·ligents, major esperança de vida… però sense confidencialitat. Google no és una empresa de tecnologia, és una empresa de R+D, i els seus recursos i influència són tan poderosos que ja no estem parlant només d’innovació per a nous gadgets o serveis, sinó d’innovació social. Hem d’estar atents perquè no estem discutint què farem servir, sinó com serem. El fet digital altera sistemes productius, transforma sectors i influeix en les nostres maneres de relacionar-nos, aprendre, jugar o treballar. Estem configurant la Societat Digital, que ningú s’enganyi pensant que només és tecnologia.


0 Responses to “Diga’m què fa Google avui, i et diré què ens passarà demà”

Feed for this Entry Trackback Address
  1. No hi ha comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *