En aquest context apareixen continuament nous serveis digitals basats precisament en aquesta capacitat d’estar en contacte amb més gent compartint informació, i en la majoria dels casos els acabem denominant com a “xarxes socials”. Però de la mateixa manera que ja no toca dir “noves tecnologies” caldrà anar deixant de dir“xarxes socials” i començar a ser més concrets.

“Xarxes socials” és un terme que apareix com a hereder de les “comunitats virtuals” tant de moda fa anys, i ambdos conceptes comparteixen bona part dels seus atributs. Ja el 2007 definiem “comunitat virtual” com aquell grup humà basat en la participació i els interessos comuns, que desenvolupa un sentiment de pertanyença i uns senyals d’identitat que afavoreixen el relacional i la fidelització. Aquesta descripció segueix encaixant per a bona part del que avui anomanem “xarxes socials”, però no per a totes.

Proposem introduir el terme “servei” per a poder entendre el que està passant. El que avui coneixem com“xarxes socials” respón bàsicament a quatre tipus de serveis basats en compartir i col.laborar (unes intenten atendre els quatre, altres encara no un d’ells):
- Directori de contactes
- Conversa
- Continguts compartits
- Treball col.laboratiu

Així doncs sota l’etiqueta “xarxes socials” tenim diferents propostes que cobreixen un o més d’aquests serveis. Però és molt diferent una xarxa social que només pretengui compartir continguts (Flickr) d’una altra que intenti resoldre les quatre necessitats (Facebook). D’aquí la meva incomoditat quan diem pel mateix nom,“xarxa social” propostes tant diferents com Twitter o Google+.

En funció del major o menor desenvolupament de cadascun d’aquests serveis, podem classificar amb força detall les diferents “xarxes socials”, i el que és més interessant, entendre la seva estratègia de desenvolupament.

Flickr, Picasa, YouTube, Vimeo, Slideshare, Dropbox…
Són serveis de continguts. Compartim fotos, presentacions, videos… però no és rellevant ni com espai de conversa, ni com a base de dades de contactes ni com a espai per a la creació conjunta de nous contijnguts.

Twitter, Tumblr, Yammer…
Són serveis de conversa. El que importa és allò que expresem i el feedback que genera, però no és eficaç ni com a repositori de continguts, ni com a gestor de contactes, ni com a eina de creació col.laborativa (malgrat el molt lloable experiment de la TweetPeli)

Linkedin, Xing, Viadeo…
Són serveis de directoris de contactes. Quan vull recordar a qui conec que treballi a Google faig servir Linkedin. Però malgrat els seus esforços, no acaba de funcionar com a espai de conversa i activitat. Lo de repositori de continguts ni ho contemplen.

Basecamp, Google Docs, LiquidPlanner, Wikispaces…
Són serveis de treball col.laboratiu. L’objectiu és fer quelcom junts. El que importa no és el relacional ni la gestió de contactes, sino el resultat. Una tasca resolta, un document completat, un objectiu acomplert. Per aconseguir-ho acostuma a ser necessari resoldre també el servei de continguts compartits.

Facebook, Google+
Són els Rolls-Royce del sector. Intentan cobrir els quatre serveis, tot i que el d’activitat conjunta encara és dèbil a Google+ i molt fort a Facebook (només cal veure els jocs). En canvi, crec que Google+ té avantatges com a directori de contactes donada la seva vinculació a Gmail. En quant reforci aquest aspecte pot fer molt de mal a Linkedin i fer-lo fora definitivament. Si darrera Google+ veiem l’ombra de Gmail, Google Docs i Google Reader, podem deduir una clara diferenciació amb Facebook, que sembla destinat a usos més informals i vinculats a l’oci.

Així que d’acord, tot són Xarxes Socials. Però si volem esbrinar per a qué serveixen i fins on podrien evolucionar, farem bé en començar a parlar de serveis.

Eren moltes les marques més orientades a gestionar canals que no pas clients finals. El negoci dels fabricants de iougurts o de xocolatines depenia d’una bona imatge demarca i d’una bona posició al lineal dels supermercats, i resolien el primer aspecte amb publicitat i el segon amb una bona negociació. Però rarament construïen una relació amb el seu client final i són pocs els que disposen de bones bases de dades dels seus clients. L’arribada de les xarxes socials ha fet possible millorar en aquest aspecte i totes les marques s’han llançat a crear els seus propis espais, sobre tot a Facebook, on intenten atresorar el major nombre possible de fans.

I aquí és on hi ha el problema. Construir audiències a Facebook és una inversió tant perillosa com construir hotels a països on no hi ha seguretat jurídica i et poden expropiar en qualsevol moment. Facebook ens sorprèn cada dia amb una nova norma unilateral: quan no canvia les pàgines personals t’obliga a migrar cap una fan page, o si no exigeix que certes transaccions es facin amb Facebook Credits. I davant qualsevol indici o sospita, bloqueja la teva pàgina sense que li importi si hi havies aconseguit acumular cent, mil, o cent mil fans. I quan aixó passa t’atèn amb un cert menysteniment: no hi ha telèfon on trucar i és gairebé impossible obtenir una certa atenció personalitzada, per molts calers que hagis invertit en acumular aquells fans.

Les empreses haurien de començar ja a donar-se compte de la necessitat de construir les seves bases de dades en terreny propi, i no a casa dels altres. La comunicació directa amb el teu públic no pot estar sota la supervisió d’un tercer. Sorprèn descobrir empreses que van a Facebook a oferir avantatges a qui es faci fan de la seva pàgina, en lloc d’anar a Facebook per donar a conèixer aquestes mateixes avantatges però només per aquells que es donin d’alta a la seva base de dades corporativa, és a dir, a la seva web. El Social Media com un espai de captació de públic per a la nostra web, i no a la inversa como ara està passant, en que moltes empreses animen a la seva pàgina web corporativa a que abandonis la visita i els vagis a conèixer a Facebook.

Cal tornar a dedicar atenció a les webs pròpies, que hauran de ser redissenyades i reconceptualitzades després del molt que hem après gràcies al Social Media. No té cap sentit invertir en Social Media si l’estratègia no ha inclòs el redisseny de la pàgina web. Les accions a Facebook han de tenir com a objectiu merèixer visites a una pàgina web pensada expressament per aquell públic, de la mateixa manera que les accions a Twitter han de tenir com a objectiu merèixer visites a una altra pàgina web pensada expressament per aquest altra públic, i el mateix per a YouTube, Tuenti o Linkedin. I totes aquestes pàgines web específiques (landing pages) han d’aconseguir una acció de qualitat: un nou usuari registrat a les nostres bases de dades.

Si de veritat estimes les dades, guarda-les a casa. El contrari podria ser una errada estratègica.

.
(Aquest post ha estat publicat inicialment al blog de RocaSalvatella)

El temps dels editors

La tecnologia ha fet possible que qualsevol usuari pugui generar i publicar els propis continguts, gairebé sense cost ni limitacions. És a dir, ara qualsevol persona pot fer allò que abans només podien fer els professionals. Ja no cal una discogràfica per fer pública una cançó, ni una editorial per compartir un text. I tampoc no cal enviar un corresponsal a Xile per saber què hi passa.

Però els mitjans continuen, encara, organitzats al voltant de la seva capacitat de generar continguts més que no pas en la capacitat de distribuir-los. Es doten de redaccions i basen la seva competitivitat i diferenciació en els continguts que poden generar, cosa que els ha abocat a estructures de difícil sostenibilitat. Especialistes en economia, esports, cultura, política…; capacitats que, a més, acostumen a estar al servei d’un únic canal de distribució (un diari, una revista, una ràdio, una televisió…). Aquest fet ha generat estructures de costos inassumibles. És gairebé impossible que un diari generalista esdevingui rendible gràcies només a la publicitat i al preu que en paga el lector. Aquesta situació, però, no és culpa de Internet, sinó del model de negoci. Els comptes de despeses i d’ingressos no quadren.

Davant d’aquesta situació, hi ha qui intenta modificar l’equació optant per una línia editorial més segmentada, més especialitzada, per tant, una redacció més prima i més sostenible. És el cas de la premsa local o de la premsa especialitzada (economia, humor…), però aquestes vies continuen construint la proposta a partir de la seva capacitat de generar continguts propis i distribuint-los per un únic canal: el seu diari, la seva revista o la seva ràdio…

Hi ha qui mira d’escapar-se d’aquesta situació amb l’exploració de la multicanalitat. Sembla una solució per als periodistes. Si es limiten a un sol mitjà no generen prou ingressos, la qual cosa els porta a dur a terme diverses tasques: la columna per al diari, l’article per a la revista, la tertúlia de la ràdio i, si cal, la col.laboració també a la televisió. Però no és senzill, ja que cada canal té els seus codis i no tothom els domina tots.

Ara bé, encara queda una darrera opció, no prou explorada: construir valor a partir de la capacitat de distribuir continguts i no pas de la capacitat de generar-los. És a dir, basar-se en editors i no pas redactors. Gent que localitza els continguts pertinents i ens els presenta reunits (a l’estil del vell Reader’s Digest). En aquests temps en què tothom publica, torna a ser el moment dels editors, d’aquells que, partint d’una línia editorial, seleccionen allò que pot interessar al lector. Té valor, i no té el cost associat d’una redacció.

Avui parlem amb Genís Roca, soci director de Roca Salvatella, empresa dedicada al desenvolupament estratègic i de negoci a través de la web

DIMECRES, 15 DESEMBRE 2010. 03.00H

Coneixent-lo és difícil endevinar que Genís Roca, expert en xarxes socials i soci director de Roca Salvatella —empresa dedicada a l’estratègia web— és arqueòleg especialista en el paleolític inferior. Ell, però, insisteix en afirmar que la seva formació li dóna una visió diferent a l’hora de prendre decisions d’estratègia 2.0. Roca va ser a Igualada el passat mes de setembre per presentar l’anoiaemergent i ara explica com veu el fenomen ’social media’, el futur de la premsa escrita i com es pot actuar a la web a nivell local.

El canvi d’etapa de l’1.0 al 2.0 succeeix en el moment en què tothom pot generar continguts i publicar-los per Internet. En un primer moment es parlava molt de les eines que s’utilitzaven (web, blog…), ara l’important ja no és l’eina sinó l’activitat que fas a Internet. Hi ha empreses que tenen moltes eines però poca activitat, l’activitat pot ser a través de facebook, youtube, web… però això no és l’important. L’important és la qualitat de l’activitat.

1. Que Internet és una Xarxa Neutral per disseny, des de la seva creació fins a la seva actual implementació, on la informació flueix de manera lliure, sense cap mena de discriminació en funció d’origen, destí, protocol o contingut.
2. Que les empreses, emprenedors i usuaris d’Internet han pogut crear serveis i productes en aquesta Xarxa Neutral sense necessitat d’autoritzacions ni acords previs, donant lloc a una barrera d’entrada gairebé inexistent que ha permès l’explosió creativa, d’innovació i de serveis que defineix l’actual estat de la xarxa.
3. Que tots els usuaris, emprenedors i empreses d’Internet han pogut definir i oferir els seus serveis en condicions d’igualtat portant el concepte de la lliure competència fins a extrems fins ara desconeguts.
4. Que Internet és el vehicle de lliure expressió, lliure informació i desenvolupament social més important amb que compten ciutadans i empreses. La seva naturalesa no es pot posar en risc sota cap concepte.
5. Que per a possibilitar aquesta Xarxa Neutral les operadores han de transportar paquets de dades de manera neutral sense esdevenir “duaneres” del trànsit i sense afavorir o perjudicar uns continguts pel damunt d’altres.
6. Que la gestió del trànsit en situacions puntuals i excepcionals de saturació de les xarxes s’ha de gestionar de forma transparent, d’acord amb criteris homogenis d’interès públic i no discriminatoris ni comercials.
7. Que aquesta restricció excepcional del trànsit per part de les operadores no es pot convertir en una alternativa sostinguda en la inversió en xarxes.
8. Que aquesta Xarxa Neutral es veu amenaçada per operadores interessades en arribar a acords comercials pels quals es privilegia o degrada el contingut segons la seva relació comercial amb l’operadora.
9. Que alguns operadors del mercat volen “redefinir” la Xarxa Neutral per gestionar-la d’acord amb els seus interessos, i cal evitar aquesta pretensió; la definició de les regles fonamentals del funcionament d’Internet s’ha de basar en l’interès dels que la fan servir, i no dels que la proveeixen.
10. Que la resposta davant aquesta amenaça per la xarxa no pot ser la manca d’acció: no fer res equival a permetre que interessos privats puguin de facto dur a terme pràctiques que afecten les llibertats fonamentals de la ciutadania i la capacitat de les empreses per a competir en igualtat de condicions.
11. Que és necessari i urgent instar el Govern a protegir de manera clara i inequívoca la Xarxa Neutral, amb la finalitat de protegir el valor d’Internet per al desenvolupament d’una economia més productiva, moderna, eficient i lliure d’ingerències i intromissions indegudes. Per això cal que qualsevol moció que s’aprovi vinculi de manera indiscutible la definició de Xarxa Neutral en el contingut de la futura llei que es promou, i no condicioni la seva aplicació a qüestions que tenen poc a veure amb ella.

La Xarxa Neutral és un concepte clar i definit en l’àmbit acadèmic, on no suscita cap mena de debat: la ciutadania i les empreses tenen dret a que el trànsit de dades rebut o generat no sigui manipulat, tergiversat, impedit, desviat, prioritzat o endarrerit en funció del tipus de contingut, del protocol o l’aplicació que es faci servir, de l’origen o destí de la comunicació ni de cap altra consideració aliena a la seva pròpia voluntat. Aquest trànsit es tractarà com una comunicació privada i exclusivament sota manament judicial podrà ser espiat, traçat, arxivat o analitzat en el seu contingut, com a correspondència privada que és en realitat.

Europa, i Espanya en particular, es troben en mig d’una crisi econòmica tan important que obligarà al canvi radical del seu sistema productiu, i a un millor aprofitament de la creativitat de la seva ciutadania. La Xarxa Neutral és cabdal a l’hora de preservar un ecosistema que afavoreixi la competència i innovació per a la creació dels innumerables productes i serveis que queden per inventar i descobrir. La capacitat de treballar en xarxa, de manera col·laborativa, i en mercats connectats, afectarà tots els sectors i totes les empreses del nostre país, fet que converteix Internet en un factor clau pel nostre actual i futur desenvolupament econòmic i social, determinat en gran mesura pel nivell de competitivitat del país. D’aquí la nostra preocupació per la preservació de la Xarxa Neutral. Per això instem amb urgència al Govern espanyol a ser proactiu en el context europeu i a legislar de manera clara i inequívoca en aquest sentit.

La Comisión ha fet tres sessions informatives. La primera es va dur a terme el 9 de juny de 2010 i en ella hi varen comparèixer els principals operadors que actúen a Espanya:
- Enrique Carrascal, director d’operadors i regulació de Telefónica España Movistar
- Matías González, manager de relacions amb l’Administració de Vodafone
- Rosalía Portela, consellera delegada de ONO
- Fernando Ballestero, secretari general de France Telecom España
- José Miguel García, conseller delegat de Jazztel
Es pot llegir l’acta del que allà es va tractar en aquest enllaç (PDF, 365Kb)

La segona va tenir lloc el 23 de juny de 2010, amb la compareixença de representants dels ens reguladors:
- Luis Berenguer, president de la Comisión Nacional de la Competencia
- Reinaldo Rodríguez, president de la Comisión del Mercado de las Telecomunicaciones
Es pot llegir l’acta del que allà es va tractar en aquest enllaç (PDF, 188Kb)

La tercera i darrera sessió va tenir lloc el passat 29 de setembre de 2010, i en ella hi vàrem comparèixer:
- Genís Roca, soci director de RocaSalvatella
- Bárbara Navarro, directora europea d’assumptes institucionals i de Govern de Google España i Portugal
Es pot llegir l’acta del que allà es va tractar en aquest enllaç (PDF, 274Kb), i fins i tot el vídeo.

El text literal de la nostra intervenció es pot llegir en aquest pdf, pàgines 2 a 8, i com a resum esquemàtic es va fonamentar en aquestes idees clau:

- Parlar de xarxes d’alta velocitat no és parlar d’infraestructures tecnològiques, sino parlar de serveis bàsics per a la ciutadania. Parlar del desplegament de xarxes és parlar de les condicions d’entorn necessàries per a la transformació social i empresarial.

- Les xarxes i el fet digital estan transformant radicalmente tant models socials com econòmics, i és clau de competitivitat per al desenvolupament del país. El futur consisteix en hiperconectivitat en temps real. Xarxes distribuides de coneixement en mobilitat i en on line.

- El que avui considerem xarxes d’alta velocitat demà seran tot just serveis mínims bàsics. Abans d’una dècada necessitarem un ample de banda de 1Gb per segon a les nostres llars. Parlar d’Alta Velocitat és enganyós, doncs no parlem d’un servei premium, sino d’0btenir la velocitat necessària per a desenvolupar-nos social i econòmicament.

- L’explotació de les xarxes de coire s’està allargant massa en el temps sobre la base d’un interès econòmic, però el desenvolupament d’ampla de banda significatiu hauria de respondre a una agenda de interès nacional, és un tema de desenvolupament de país i de desenvolupament de la ciutadania.

- L’accés a la xarxa Internet equival a l’accés a la xarxa elèctrica. L’operador elèctric discrimina el meu accés en funció de la potència. I això és neutralitat de la xarxa: podem discutir el cabdal, però no els usos.

- L’accés a una potència raonablement alta hauria de tenir un preu raonablement baix,.

- Les infraestructures de xarxa són d’interès estratègic nacional i el seu desenvolupament no pot dependre de polítiques comercials de les operadores.

- L’Estat fixa tarifes, cobertures i calitats mínimes en el servei elèctric i el mateix hauria de fer a Internet. L’Estat ha de garantir la calitat i la neutralitat dels operadors, auditar el servei i publicar els resultats.

- Les operadores han de garantir la neutralitat del servei comprometent-s’hi en el clausulat del contracte que firmen amb l’usuari.

- El que avui anomanem xarxes d’alta velocitat haurà de ser el servei al que qualsevol ciutadà hauria d’accedir a un preu realment mòdic, perque d’això en depèn la seva salut, el seu treball, la seva formació, la seva participació en la cosa pública i el seu desenvolupament social.

Aquest PPT resumeix una mica el que varem intentar aportar:

I aquí és on surt amb força la figura del Community Manager, un perfil professional amb habilitats tècniques, culturals i socials que li permeten assumir la gestió dels Social Media d’una empresa. Hi ha molt bons treballs sobre quines són les seves funcions, reflexions sobre quan es poden subcontratar, descripcions d’objectius, guies pràctiques, bibliografies, cursos específics i fins i tot una associació professional que els reuneix: AERCO, que per cert està fent una tasca excel.lent. Un amplíssim desenvolupament del que ja és un nou perfil professional, però que en la nostra opinió massa sovint actúa com un placebo: fa creure a les organitzacions que estan atacant el problema, però no és així.

El veritable problema és que hi ha perfils professionals ja existents a les organitzacions que haurien d’estar incorporant Internet i els Social Media al correcte desenvolupament dels seus objectius i responsabilitats. Però no fan, bé sigui per una excessiva càrrega de feina, per desconeixement o per desidia. Massa sovint la contractació d’un Community Manager és un sobrecost, doncs alguns dels professionals ja existents a l’organitzación haurien d’haver assumit aquestes tasques.

Els Social Media poden incidir en el desenvolupament d’alguns dels objectius de tota la companyia, cosa que implica que siguin atesos desde distintes àrees de l’organigrama. Des de marketing fins a recursos humans, passant per atenció al client, premsa o fins i tot economia i finances. Coneixem empreses que fan servir els Social Media per anticipar situacions de morositat dels seus clients, altres que busquen conèixer i relacionar-se amb els influenciadors del seu segment, altres que volen participar de la conversa per a millorar els seus productes, altres que exploren com millorar la seva atenció al client, i un llarguíssim etcètera de possibilitats dificil d’atacar des d’un únic perfil ubicat en un punt concret de l’organigrama. En molts casos la solució correcta no és contractar un Community Manager, sinó redefinir els obectius i procediments de distintes posicions ja existents a la casa.

El veritable repte no és contractar un Community Manager, sinó per exemple que la persona responsable d’Atenció al Client accepti que una queixa formulada a Twitter és el mateix que una queixa rebuda al taulell de la companyia, cosa que modifica la mètrica de les queixes rebudes i ateses, redissenya els processos i afecta fins i tot econòmicament a persones concretes, doncs altera els bonus. I això és gestió del canvi. Pitjor encara si resulta que això de Social Media és quelcom provocat de manera unilateral pel departament de Marketing, cosa que provoca un fort enfrontament amb el responsable d’Atenció al Client, que es sent greument perjudicat. I hi ha molts més exemples, com que el responsable de premsa accepti que de la mateixa manera que atèn als periodistes hauria d’atendre als blocaires. O que el departament de recursos humans sigui sensible a que quan el soroll sindical arriba a la xarxa la mala gestió del conflicte perjudica els esforços que marketing fa a Facebook. Són varis els departaments que es veuen afectats en un correcte desenvolupament del Social Media d’una companyia, i és raonablement senzill que entre ells sorgeixin friccions sobre qui hauria de fer què i es dugui a terme una certa lluita pel poder. Mal lloc per ubicar-hi un nou empleat, gairebé sempre arribat de l’exterior, poc coneixedor de la cultura corporativa, i per a més inri amb una denominació especial i en anglès: Community manager.

A mesura que els professionals dels distints departaments vagin millorant les seves competències digitals, el paper de Community Manager s’anirà diluint, perdent aquesta pàtina de singularitat que encara avui tenen, per acabar siguent un membre més del gabinet de comunicació, de l’equip de marketing o del servei d’atenció al client, per posar alguns exemples. Hi ha la possibilitat que aquest perfil acabi siguent una moda condenada a caducar en el temps.

Posats a tenir una posició especialment dedicada al Social Media, seria més recomanable evitar donar-li un paper d’operacions dedicat a mantenir diferents espais a Internet, i pel contrari donar-li un contingut més estratègic orientat a la coordinació dels diferents departaments i professionals implicats, cosa que gairebé obliga a que la posició sigui ocupada per algú intern, ben posicionat i coneixedor de les dinàmiques de la casa.

Les seves funcions haurien de contemplar:

• Planificació
  • En coordinació amb la Direcció, establir i mantenir el Social Media Plan de la companyia, identificant als diferents departaments els objectius principals i el conjunt d’accions que es contemplen per al seu desenvolupament.
  • Participar en el disseny de les accions, garantint la correcta definició d’objectius, terminis i indicadors.
  • Garantir que les persones implicades en una activitat coneixen les seves funcions i els protocols de la companyia pel que fa a Social Media.
• Coordinació
  • Informar als diferents responsables de la companyia de la posada en marxa i desenvolupament d’aquelles activitats a la xarxa sensibles per als seus interessos.
  • Vetllar per la coherència editorials entre les diferents accions que la companyia dugui a terme a la xarxa.
  • Vetllar per la coordinació entre els responsables de les diferents accions.
  • Manteniment i evolció dels protocols generals de la companyia en Social Media.
  • Coordinació única dels Social Media en casos de gestió de crisi.
• Control
  • Control de totes les claus d’accés (noms d’usuari i contrassenya) que actuen a la xarxa en nom de la companyia
  • Coneixement de totes les persones físiques concretes que actúen a la xarxa en nom de la companyia, garantint que coneixen els protocols i procediments que les afecten.
  • Coneixement i inventari de totes les activitats que la marca desenvolupa a la xarxa
  • Establiment de les mètriques a aplicar a cadascuna de les activitats.
  • Consolidació del quadre de comanament en Social Media.
  • Garantir que els diferents departaments disposen dels mecanismes i rutines de monitorització de la xarxa necessaris per al correcte desenvolupament dels seus objectius

Aquest post ha estat publicat abans al blog de RocaSalvatella.

Doncs som-hi. Això és el que he disseminat a Twitter entre el 12 de juliol i el 4 d’agost, amb l’agradable novetat de que a partir d’avui 5 d’agost i gràcies a Reader2Twitter, també tuitejaré tot allò que marqui per a compartir al meu Google Reader, cosa que em sembla una millora notable en aquest esforç de poder recuperar tot allò que em crida l’atenció en mig del munt de coses que em passen pel davant dels nassos.

1. Me han pedido el ppt que usé el viernes en #ThinkingParty y lo he publicado en Slideshare: http://bit.ly/cxsGS3 [12/07/2010]
2. Acabo de recibir el libro de Xavier Ferràs “Innovación 6.0: el fin de la estrategia”. Tengo ganas de leerlo http://bit.ly/9pvvoj [13/07/2010]
3. RT @undiagenial: Great idea! Great video! Students helping students: http://bit.ly/aWG9lq [13/07/2010]
4. Interesante posición en la administración catalana: Cap de Gestió de Coneixement i Dinamització Corporativahttp://ht.ly/2bdDf [16/07/2010]
5. Muy interesante: “Tipología de las muchedumbres”, de @schuschny http://bit.ly/9oRpk5 [18/07/2010]
6. “Informe Generación 2.0 Hábitos de los adolescentes en el uso de las redes sociales” by @universidadcjc http://bit.ly/aiyof4 [18/07/2010]
7. 2010 Social Network Analysis Report – Geographic, Demographic and Traffic Data Revealed http://bit.ly/czWZfs [18/07/2010]
8. Ranking Web de Universidades del mundo, by CSIC http://www.webometrics.info/ , la 1a española sale en la posición 147 [22/07/2010]
9. RT @marccortes: Cerrado entregable cliente http://twitpic.com/27wxl1 [24/07/2010]
10. RT @olgaherrero: Rayuela digital: nuevas formas de literatura http://tinyurl.com/2v47hto [24/07/2010]
11. Siempre me ha fascinado la moneda de otros paises. http://twitpic.com/293035 [27/07/2010]
12. Aprendiendo en una mezquita http://twitpic.com/293yb3 [27/07/2010]
13. Un brindis desde Turquía a la salud del equipo de @rocasalvatella. Orgulloso de trabajar con ellos http://twitpic.com/294myd [27/07/2010]
14. Ya se cómo se dice “Lacoste” en turco http://twitpic.com/296rhv [27/07/2010]
15. Pues no. Resulta que “Indirim” significa “Rebajas” [27/07/2010]
16. Espectacular el ambiente nocturno en Estambul. Alucino http://twitpic.com/297qoi [27/07/2010]
17. Sigo alucinando, cerca de la plaza Taksim http://twitpic.com/297tie [27/07/2010]
18. Benvingut! RT @Jcomerma: Gran día. Todo confirmado: Nuevo trabajo a partir del 6 de Septiembre en @rocasalvatella #ilusionado [27/07/2010]
19. Estambul, 12h PM http://twitpic.com/298fcd [27/07/2010]
20. Medianoche en Estambul, y sigo alucinado http://twitpic.com/298j5o [27/07/2010]
21. Curiosos datos sobre los usuarios en las redes sociales por género, edad, nivel de ingresos y nievel educativo http://j.mp/an2IWn [22/07/2010]
22. De momento todas las tazas de lavabo que he visto en Estambul son macho http://twitpic.com/29d1zf [28/07/2010]
23. Imaginando escenas, en el haren de Topkapi http://twitpic.com/29dvmu [28/07/2010]
24. RT @RogerDomingo: Traduciremos ‘Business Model Generation’. Hemos ganado la subasta ;-) [28/07/2010]
25. En el Grand Bazaar. Nunca más diré que los catalanes somos gente comerciante http://twitpic.com/29o5ed [29/07/2010]
26. Un hermano mío se ha hecho famoso en Turquía pero en lugar de “Genis Roca” se le conoce como “Yeni Raki” http://twitpic.com/29okp9 [29/07/2010]
27. Brutal el masaje en los baños turcos de Cagaloglu. Desde 1741 tonto el que se lo pierda http://twitpic.com/29qrnb [29/07/2010]
28. Colegas arqueólogos en la parte asiática de Estambul http://twitpic.com/2a0nbx Les he animado a reciclarse telepredicando la 2.0 :-) [30/07/2010]
29. Sorprendido por la costumbre turca de comer mejillones por la calle a cualquier hora http://twitpic.com/2a3ew7 [30/07/2010]
30. Intentando andar a medianoche por Estambul http://twitpic.com/2a470m [30/07/2010]
31. Cada día saludo a mi amigo Keramettin. Le echaré de menos cuando me vaya http://twitpic.com/2a9lnm [31/07/2010]
32. Me acaban de explicar que San José era viudo y tenía 2 hijos. O sea que Jesús tenía 2 hermanastros. En todas las familias hay secretillos… [31/07/2010]
33. En Eyup Camii, tras la Meca y Jerusalen el 3er lugar sagrado del Islam http://yfrog.com/mhskqj [31/07/2010]
34. Estambul es fascinante. Por la calle venden de todo, incluso Hidrozones y Electrozones http://twitpic.com/2agpju [31/07/2010]
35. Acabando de preparar la caja que facturaremos con las cosas compradas en Estambul :-) http://twitpic.com/2apcam [01/08/2010]
36. A buen entendedor, pocas palabras bastan http://twitpic.com/2apmpq [01/08/2010]
37. RT @AntonioDomingo: es impactante no solo saber q hemos pasado los 20.000 millones de twitts sino ver el contador http://bit.ly/d9PcXT [02/08/2010]
38. Reunión masiva de polis para celebrar nuestro último día en Estambul http://twitpic.com/2aws6y [02/08/2010]
39. Ultima foto en Turquía antes de embarcar. Esta vez un autoretrato, a ver si se desata la pasión (turca) :-) http://twitpic.com/2ayg2a [02/08/2010]
40. Cloud Sweet Cloud http://twitpic.com/2b1ci7 [02/08/2010]
41. Joan Carreras, el cronista de la societat xarxa a casa nostra http://bit.ly/bMRdyl Gràcies @janquim per una feina excel.lent [04/08/2010]
42. [via GReader] Reader2Twitter – Sync Your Google Reader Shared Items to Twitter http://j.mp/a4vbxr [04/08/2010]
43. Voy a probar http://reader2twitter.appspot.com. En teoría debe tuitear lo que marque como “compartido” en mi Google Reader [04/08/2010]
44. Curso interesante de UIMP Barcelona (22-23 sept) sobre el impacto de lo digital en la condición humana http://bit.ly/dfR9st [04/08/2010]

Part de la culpa d’aquest abandonament la té Twitter, un canal més immediat que permet compartir coses sense tanta exigència. Ho veig o ho penso i ho comparteixo, mentre que el bloc demana mes reflexió i anàlisi, cosa que demana més temps i vocació.

Però Twitter també té un punt volàtil que em preocupa: no crec que em serveixi d’aquí uns anys per recuperar les coses que hi he dipositat, mentre que sí crec en el bloc per aquest objectiu personal de recollir informació, i ja posats compartir-la. És per això que a partir d’ara aniré guardant al bloc compendis del que publico a Twitter. Si hi ha coses d’altres que m’han agradat les hauré retuitejat, o sigui que amb aquest resum tinc el que he aportat i el que he rebut.

Sé que a més a més cal escriure posts però mentre, allà van aquests resums setmanals d’activitat a Twitter:

Setmana del 5 a l’11 de juliol

1. RT @RocaSalvatella: A Wiki of Social Media Monitoring Solutions http://bit.ly/aY16bu
2. Los 6 pasos para invertir en Social Media según Fred Cavazza http://bit.ly/cnuXyx
3. 10 questions to ask when interviewing a potential Community Manager http://bit.ly/cKcCrZ
4. @joangou No… i a més, no hi crec en els community managers. Però sí considero pertinent un Social Media Strategy (per dir-ho en english) en respuesta a joangou
5. Impresionante !!! Graffiti animado http://youtu.be/sMoKcsN8wM8 (via @loogic)
6. “Communities of Practice: turning conversations into collaboration” http://bit.ly/dpIgRJ via @Odilas
7. RT @mtascon: El porqué del precio más barato de las aerolíneas low-cost http://tinyurl.com/lowcostgrafico
8. Video útil para entender de manera sencilla qué es el SCORM http://youtu.be/FzxNwWvmwf4 (via @marcellorinaldi)
9. App gratuita para iPhone e iPad que muestra las portadas de la prensa nacional http://bit.ly/cZl0ds (by @accesogroup)
10. “Sesiones Web” de la Generalitat: 20 ediciones en 5 años. Felicidades por una trayectoria impecable http://bit.ly/9MBRWZ
11. Vine aquest dijous 20h30 a Manlleu i parla amb Ramon Forcada (Yamaha MotoGP) Ferran Latorre (AlFilodeloImposible) etc http://bit.ly/96q7ee
12. Descubro gracias a @chesmiau el fenómeno FanFic: gente que escribe tomando como base un libro ya publicado. Ej: fanfiction.net
13. FanFic = Literatura 2.0 ? : Gente que reescribe el final de las novelas que no le han gustado
14. Business Piropos: “eres mi partida presupuestaria mejor gastada”
15. Definició de qualitat de servei i orientació a client: http://bit.ly/bej8B3 (via @albertmurillo)
16. Reputation Management and Social Media http://bit.ly/csXEFy
17. The future of social relations http://bit.ly/cgBwXJ
18. RT @Amblletradepal: Ya tardan en sacar al mercado el iPulpo
19. Hipopotomonstrosesquipedaliofobia = fobia a las palabras largas. El que le puso el nombre era un cínico….
20. Nephofobia (miedo a las nubes): Fobia que desarrollan algunos ante los cambios que les provoca la red y la lógica cloud
21. Nuevo número de la revista RUSC, con un interesante monográfico sobre competencias digitales http://bit.ly/bMSptR
22. Me ha gustado mucho Playing for Change en La Garriga http://youtu.be/JPnjzgm0h6M. Para saber más, visita http://bit.ly/bE2Am
23. Molt bona pràctica: entrevista oberta, fins el 13 de juliol, al DirGral Jaume Graells sobre #eduCAT1×1 http://bit.ly/9MJlVl
24. @francescgo en absoluto he criticado el cloud, ni la red ni lo 2.0, pero sí el humo que en ocasiones hay alrededor. en respuesta a francescgo
25. En sólo 4 horas y con este único tweet http://j.mp/9bRBUj@BobbiEden ha pasado de 5.000 a 100.000 seguidores (via @ma_garcia)
26. RT @sandopen: MAGNIFICO resumen de todas las ideas que expusieron los15 ponentes de #thinkingparty, (por @arey) http://bit.ly/baXEX8
27. Twitter entra en la geolocalización, se integra con Foursquare y Gowalla, y crea Twitter Places http://bit.ly/aFVeIh
28. How to add your business to Twitter Places http://bit.ly/d9z4CQ
29. RT @jorgejuan: LAS REGLAS DE JUEGO está seleccionado como libro Imprescindible en la FNAC!!! http://is.gd/dn871
30. Video de Jay Cross en la UOC: “Meta-Learning, process of learning in the network area” http://youtu.be/RPrN-gMZyhc
31. “Te contratan por lo que aparentas y te despiden por lo que eres”, by @Yoriento http://bit.ly/d0449l
32. Creo que el logo de esta perfumería es un plagio del logo de Google. O será al revés? http://twitpic.com/24dse1
33. RT @Kedume: Encuesta Pew & Internet: El futuro de las relaciones sociales http://bit.ly/ctb6YI
34. RT @carmebove: M’ha agradat aquesta presentació sobre competències bàsiques i les intel·ligències a l’aula 2.0 http://bit.ly/c0dma3
35. RT @afebrer73: Impresionante Internet y Wikipedia: la página de Daniel Jarque ya dice que Iniesta le ha dedicado el gol http://ht.ly/29V7P

El diari es diu Satélite, i està impulsat per un grup d’activistes culturals que no tenen el recolzament de cap empresa ni cap administració. Tot just alguns anuncis, i avui mateix tornaré a contactar amb ells per esbrinar com es pot ajudar-los. La seva revista s’edita cada tres mesos, i a més a més de la seva versió web imprimeixen 10.000 exemplars que es distribueixen a la zona metropolitana de Barcelona en biblioteques, llibreries o ludoteques, però també en mercats, parcs i centres comercials, coherents amb la seva tasca de divulgar en el sentit més ampli de la paraula. I clar, també a la xarxa. A més a més de la seva web, disposen de RSS i també són a Twitter, Facebook i Delicious.

Haviem quedat perque volien entrevistar-me, i el resultat d’aquella trobada ha estat publicat avui al número 3 de Satélite. Els agraeixo molt el text que han sigut capaços de construir a partir del desordre de la meva conversa, i m’atreveixo a reproduir-lo aquí (en el seu castellà original) no sense abans animar-vos a fer un cop d’ull al conjunt de la publicació.

.

“El que digitalizó la música no era consciente del mazazo que le daba al negocio”

Son fechas navideñas, hace un tiempo de perros y buscamos una cafetería en la que refugiarnos. Nos sentamos y el Sr. Roca, locuaz y de sonrisa traviesa, nos regala unos muñequitos navideños de lana, de esos que se ponen en el dedo y sirven de polichinelas. Esto no es serio, afortunadamente. Lo que pretendía ser una entrevista se convierte en una amena charla de casi una hora. Y pudimos hablar de muchas cosas; sirva lo que sigue como extracto…

Hablamos de cambios…

Al estudiar la historia, cuando te acercas en el tiempo, todo es tan diminuto que parece que en cinco años han habido cambios importantísimos, pero, si te alejas en el tiempo, esos cambios quedan completamente difuminados. La Edad Media duró diez siglos. La historia contemporánea dura ya casi dos siglos; en los últimos cien años han pasado muchas cosas…

Hay muchas cosas que están transformándose a las que yo no llamaría cambios, porque ¿quién dijo que eso ya era estable? Por ejemplo, ahora se debate que la industria discográfica está sometida a cambios, pero ¿quién dijo que esto de los discos era estable? La industria discográfica se transforma, claro, ¡y lo que le queda! ¡Si no ha hecho más que empezar! Con la modernidad y la tecnología, le pedimos estabilidad a demasiadas cosas que acaban de empezar… Hablamos de la llegada de la informática, de la tecnología, porque es muy nueva, pero hace apenas cien años que apareció la industria de la aviación, hace cuatro días… Todo está muy tierno… Lo que pasará a la historia no es la llegada de la informática y los ordenadores; será la digitalización. Y eso es un tortazo que llega en dos oleadas: en la primera, la tecnología digital sustituye a la analógica; un disco de vinilo con doce canciones se transforma en un CD con doce canciones. En la segunda, cuando ya todo está digitalizado, se transforma el modelo de negocio. Las canciones se venden una a una, la gente las intercambia, las escucha por Internet. El que digitalizó la música no era consciente del mazazo que le daba al negocio…

… de propiedad intelectual y autoría…

Al margen de lo que diga la ley –que me importa poco lo que diga ahora mismo la ley– una cosa, cuando es digital, fluye, y no puedes pretender retenerla bajo un concepto de propiedad, al menos tal y como la entendemos hoy. Me refiero a propiedad en el sentido de “yo tengo los derechos en exclusiva para explotar esto en cualquiera de sus usos”. Es una estupidez. Además es de ingénuos. Por ejemplo: Alejandro Sanz hace una canción, la graba en digital, la imprime en soporte digital, hace veinte millones de copias y pretende que nadie haga una copia. No sé…, no aguanta el menor análisis. Ya puede sentarse y relajarse, porque la gente va a hacer copias. La única lucha que tiene contra eso es legal, con lo cual es una batalla perdida… Con todo, entiendo su postura. Han ganado tanta pasta que, claro, ahora…

Vamos a ver, ahora me voy yo a un foro de Internet y comento “Satélite lo que tendría que hacer es un encartable de humor en B/N”, por ejemplo. Vas tú, lo lees y dices “qué buena idea”. ¿De quién es esa idea? En teoría, mía; pero una vez hecha pública, vete tú a reclamar la autoría… (risas) Y ya me parece bien que sea así: estoy en un espacio público. Internet es un espacio público, y cuando las cosas suceden en un espacio público, la disquisición de la propiedad es mucho más relativa. Hasta ahora casi todas las cosas de creatividad y producción sucedían en un espacio privado. Yo iba con un texto al editor y le proponía un trato; y eso estaba muy blindado y se sometía a leyes de la propiedad. Hoy en día, esa misma rutina se desarrolla en un espacio público y los conceptos de propiedad y de autoría saltan por los aires. Porque la idea tampoco es mía, me surgió al ver el periódico que tú habías hecho… ¿Dónde están los límites cuando todo sucede en un espacio público?

… de nativos digitales…

El concepto de nativo digital tiene dos lecturas. Una creo que es errónea y yo me siento más cómodo con la otra. Estoy de acuerdo en que los jóvenes son más diestros digitales: les das tecnología y se manejan mejor con ella; ven el aparato y lo entienden con más facilidad. Pero no estoy de acuerdo en que por el hecho de ser joven ya se tiene asimilado lo digital. Entendemos por nativo digital alguien que usa lo digital y vive lo digital; los hay de cincuenta años y los hay de veinte que no se enteran de nada. La componente de edad no es suficiente para explicarlo. Sería más bien el número de horas expuesto al fenómeno, expuesto a la “radiación” (risas). Y aún te digo más, serían horas expuesto al fenómeno dedicadas a la resolución de problemas, conducta muy distinta a otras que son sólo de ocio. Pero, si para resolver problemas te has servido de lo digital, entonces eres hábil digital.

… de educación…

Se produce un choque entre el alumno, nativo digital, y el maestro, que es inmigrante digital. Son dos modos distintos de entender incluso el aprendizaje. Se produce un cambio del principio de autoridad. Nosotros nos hemos educado en un paradigma de autoridad basado en el respeto. Y, casi siempre, ese respeto se argumentaba con la experiencia: “yo tengo veinte años de oficio en la cocina, en la carpintería, en la agricultura; tú eres el aprendiz, así que un respeto”. Ese traspaso de experiencia hace que me tengas un respeto. Pero con una tecnología que cambia bruscamente cada dos años, la experiencia no es un grado y, entonces, el parámetro de respeto cae.

Antes, ir al colegio era una oportunidad de acceder a una fuente de conocimiento. Hoy no. Hoy, la fuente de conocimiento es una pantalla que está en mi casa. Y ya no sólo Internet, sino que la mayoría de las cosas que yo quisiera >saber, aprender, me las va a explicar antes un colega que las fuentes convencionales de conocimiento basadas en la experiencia.

Hasta ahora, el sistema educativo era “yo te lleno la mochila de recursos para que puedas recurrir a ellos cuando te hagan falta en la vida”. Ahora, todo eso cambia muy rápido, con lo cual, no necesito recursos “por si acaso”; necesito recursos “en el momento”. Si se me estropea esta grabadora, llamo a Fulano, que sabe de grabadoras. El valor es ¿a quién recurres ahora?. No me vengas con “he estudiado mecánica de grabadoras”, porque hoy son grabadoras, mañana máquinas de fotos, pasado mañana iluminación, y al siguiente otra cosa distinta…

Actualmente, la escuela está digitalizando los soportes. Vale. Pero, en una sociedad digital, eso me tiene que servir para que el grupo de mi clase no sea de cuarenta individuos, sino de 4.500, porque eso es lo que me va a hacer eficaz. Lo que me hará eficaz no es la pizarra digital, sino una red de contactos de 4.500 individuos. Por ejemplo, una clase de alumnos de Barcelona que esté estudiando el Mediterráneo. Nosotros tenemos una visión de lo que es el Mediterráneo, pero, como lo digital me lo permite, vamos a contrastar nuestro trabajo sobre el Mediterráneo con otro grupo similar de Turquía, con otro del Líbano, con otro de Argelia y con otro de Italia, y vamos a hablar entre todos de cómo vemos el Mediterráneo.

Como digo, en la primera fase, se están digitalizando las herramientas. Pero el cambio gordo viene luego. Y ese tortazo resultante nunca procede de alguien del sector. Quién reventó la industria de la música no fue una discográfica. Flickr o Picassa (portales para compartir fotografías) no los inventaron Fotoprix o Kodak. El tortazo viene de fuera. Por eso me pongo tenso cuando veo que factores como la educación, por ejemplo, están regulados de una manera que no aceptan entradas desde el exterior. Ahora, nosotros podemos hacer un periódico y reiventar la prensa, pero no podemos hacer una escuela y reinventarla. Y como la digitalización va a pedir reinvención, como venga desde dentro, estamos apañados… A Kodak jamás se le podría ocurrir inventar Flickr, en su imaginación no cabe esa posibilidad, no se pueden imaginar una transformación que signifique su desaparición… Después de la digitalización, viene la transformación, y la transformación viene de un agente externo; luego hay que abrir los huecos a los agentes externos.

… de dirigentes y brechas digitales…

Los políticos no se enteran de nada… Hace cinco años, hablábamos de la brecha digital, que se traducía en algo así como: “Pobrecitos, los pobres de la Tierra, que no tienen recursos y no van a poder acceder a las nuevas tecnologías. ¡Ay, desgraciadicos! Vamos a hacer un plan –estilo ONG– para que tengan acceso…” Error.

Mira, yo he visto en un locutorio de barrio a una chica de menos de treinta años, guatemalteca o boliviana, mirando a la cámara del ordenador y pegándole la bronca a un crío de ocho o nueve años: “¡Que sea la última vez que me dicen que en clase te han dicho no sé qué! ¡A ver, Luis Francisco, trae la libreta!” Y ves al chaval en pantalla, saliendo de plano y volviendo con la libreta. Te quedas de piedra; allí, haciendo de madre por vídeo conferencia. Se te saltan las lágrimas. Pero la cosa es que los “pobrecitos” se han espabilado solos. Sin embargo, yo conozco a más de uno, más de dos y más de tres directores generales, concejales, ministros, presidentes, directivos de grandes corporaciones que no han hecho una vídeo conferencia en su vida. La brecha digital que nos va a tumbar está arriba. Hay gente que tiene encima de la mesa un ordenador, con ADSL, ancho de banda y no sé cuántos megas de memoria RAM, pero que no hace un uso de la realidad aumentada que supone lo digital. Y son esos los que están diseñando nuestro futuro a medio plazo (a largo plazo ya no lo diseña nadie). Está legislando sobre propiedad intelectual gente que no ha entendido nada de nada; y así salen luego las leyes que salen. Eso es lo que nos va a hacer polvo.

Recuerdo haber visto en El Periódico o La Vanguardia la foto de un presidente en su despacho, demostrando que el tío curra (risas): allí puesto, en mangas de camisa, con el bolígrafo en la mano… ¿con el bolígrafo? (risas)… Claro, y encima de la mesa muchos expedientes y tal… Pero… ¿Y el ordenador? ¿Dónde está el condenado ordenador? ¿Cómo contesta los correos? ¿Es que no recibe correos? (risas). ¿Ese tío es el que diseña el futuro de mi país? ¡Que me lo cambien! Y no se trata de una cuestión personal ni de partidos, ni de colores. La cuestión es que la auténtica brecha digital la tenemos arriba.

Más claro, el agua.