Estic a Gijón, al Foro Internet Meeting Point (#fimp) que ha impulsat El Comercio Digital i on participa un munt de gent interessant. M’han convidat per a participar a una taula amb Alorza (flamant nou director de Atención a la Ciudadanía al Govern Basc), Elias Notario (Hipertextual), Dioni Nespral (Lavinia) i Juan Luis Sánchez (Piraván), moderats per Miguel Orense (3wmk).
En concret la taula responia al temible títol de “El estado de la Blogosfera” i clar, s’han visitat els tòpics d’aquesta mena de reunions: que si la blogosfera ha mort o tot el contrari, que si allò que importa és tenir activitat a la xarxa sigui quina sigui l’eina, que si Twitter, que si l’star-system de la blogocosa… Es fa avorrit veure com es van repetint ja no només els formats i els ponents, sinó fins i tot els temes i les aportacions. Ha de començar a ser difícil assistir-hi com a públic. Ja és un clam que les trobades dospuntzeristes tenen un problema de format, i a aquestes alçades ja en som tots responsables.
El cas és que en aquest context m’ha vingut al cap la imatge de que el Bloc és a Internet el que el 600 va ser a la mobilitat a l’Espanya dels anys 60. 60. El bloc ha estat l’eina que ha permès que de manera massiva la ciutadania condueixi per Internet, senzill d’utilitzar i a preus populars, vàlid per a ús domèstic i a l’abast de tothom. Després del primer 600 de SEAT varen passar moltes coses, varen aparèixer altres propostes i altres fabricants, es varen desenvolupar noves infrastructures viàries i algunes es varen fer amb capital privat (i peatges), va aparèixer tota una nova gama de serveis i fins i tot es va desenvolupar una indústria auxiliar. Però sense cap mena de dubte el 600 va ser el tret de sortida de tot això. Com els Blocs, que han estat un dels símbols que han marcat l’inici de la socialització massiva de la xarxa i el desenvolupament de noves infrastructures que marcaran el nostre desenvolupament econòmic.
Un respecte als Blocs.
No fa gaire Alberto Ortiz de Zárate, Alorza, ha publicat el seu Manual de uso del blog en la empresa, indispensable per aquells que encara es pregunten quin paper pot jugar un blog en el seu desenvolupament professional. Gràcies a esforços com el d’Alberto, cada cop són més les empreses, organitzacions i institucions que exploren l’us dels blogs per a comunicar-se i relacionar-se, ja sigui amb l’exterior (els seus clients, el seu mercat, el seu entorn) o amb l’interior (els seus empleats, els seus col·laboradors, els seus accionistes).
S’ha escrit molt sobre algunes de les possibles claus per a l’éxit d’un blog, i la majoria dels consells incideixen en la conveniència d’escriure de manera regular, atendre els comentaris, enllaçar a tercers, o escriure per convicció i no per interès… però tot això no resol el que acostuma a ser el dubte inicial: quin estil editorial adoptar?, amb quin to escriure?, com evitar l’horror vacui davant el full en blanc?.
Aquestes línies pretenen aportar algunes possibles tàctiques –que no estratègies– per aquests blogs corporatius, encara que també poden ser aplicables a aquells professionals que volen impulsar un blog a títol personal.
Un cop definit el motiu que impulsa el blog, la seva línia temàtica, pot resultar útil imaginar els possibles continguts intentant adaptar-los a un d’aquests sis formats:
Eines i recursos
Posts dedicats a explicar i comentar eines i recursos que poden ser útils per als lectors. A l’estil del que ens ofereix Genbeta, un blog indispensable per a descobrir nous programaris i noves funcionalitats.
Lectures i conceptes
Reflexions derivades d’una lectura, una conferència, un congrès o qualsevol altre format de transferència de coneixement. L’autor pot fer-ne la crònica o el resum, i enriquir-ho amb les seves opinions i reflexions, com va fer Lola Mola aquest gener quan la Catosfera a Granollers, o Enrique Dans en llegir el darrer i genial article de Chris Anderson .
Experiències i bones pràctiques
Comentari d’una situació viscuda, d’un cas real, o d’una bona pràctica coneguda. És un recurs molt útil, doncs permet desenvolupar una idea o un concepte a partir de l’explicació detallada d’un cas concret, quelcom que acostuma a fer sovint Juan Freire, a qui agrada aterrar a casos concrets les seves sempre lúcides observacions.
Entrevistes i testimonis
Trascripció de diàlegs i entrevistes amb persones interessants per la seva relevància i/o experiència en el tema tractat al blog. Aquest és un format molt agraït doncs permet apropar testimonis i opinions de tercers, i molt viable donat que l’intercanvi de preguntes i respostes es pot resoldre per correu electrònic amb el personatge entrevistat, cosa que amplia molt el ventall de possibilitats. En aquest format destaca l’impagable blog de Joan Carreras, amb interessants entrevistes a responsables de la ràdio i televisió pública catalana.
Actualitat i novetats
Comentari de notícies, successos o novetats recents. Él el format que permet reaccionar de manera ràpida a les incidències del dia a dia, i que permet evitar la sensació de que el nostre blog viu al marge de la realitat. Com el que fan els Microsiervos, en concret Wicho, cada cop que una nau va a l’espai.
Idees i propostes
Si fos el cas, i l’autor tingués una idea. Però com tots sabem, això es força inusual, i la majoria dels que escrivim un blog ens limitem a comentar i replicar el que hem vist, sentit o llegit en un altre lloc. I és que amb blogs o sense, tenir quelcom original a dir és un veritable repte a l’abast de molt pocs. Un dels que intenta explorar noves idees i proposar conceptes i debats que permetin el seu desenvolupament és Ricard Ruiz de Querol.
Un exemple impecable de blog destinat a objectius professionals i que combina aquests sis formats és el de l’anteriorment citat Joan Carreras, que al seu Janquim explica amb valentia i honestedat el dia a dia d’una organització com la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, així com les idees i vivències que considera el poden ajudar a ell i als seu companys a millorar en la gestió corporativa del coneixement.
Pensar en quina d’aquestes sis categories es podrà refugiar allò que anem a escriure pot servir com a font d’inspiració, i un recurs útil per a desbloquejar l’horror vacui i orientar la creativitat. Un blog que desenvolupi aquests sis formats serà un blog força complert, si més no formalment. Quedarà, com sempre, el repte d’aportar valor.
El servei
La denominada Web 2.0 està fent possible que les persones físiques, i no només les jurídiques, poden desenvolupar-se a Internet. Ja no hi ha barreres tècniques ni econòmiques que impedeixin editar i publicar a la xarxa i qualsevol té al seu abast múltiples espais on difondre lliurement els seus coneixements, opinions i sentiments. En aquest context destaca de manera especial el fenòmen dels blogs, dels que se n’han creat més de 115 milions en menys de quatre anys, i el número segueix creixent a un ritme d’unes 120.000 noves bitàcoles cada dia. Hi ha blogs de tota mena: generalistes, especialitzats, lleugers, rigurosos, personals, professionals, corporatius, sectorials, constants, efímers, individuals, corals…. Gràcies als blogs qualsevol pot tenir la seva pròpia pàgina web i fer-la servir com a tribuna per a la causa que consideri, i fent ús d’aquesta possibilitat es generen cada hora més de 60.000 nous continguts a la xarxa. Cada dia hi ha un milió i mig de noves aportacions a la blogosfera, i amb tota certesa alguna d’elles està tractant algun tema, empresa o persona del teu interès. En qualsevol moment pot passar que algun d’aquests continguts estigui parlant de tu.
Un ritme tant frenètic de creació i un volum tant exagerat de continguts ja no es pot gestionar fent cerques manuals de tant en tant. Cal disposar d’algun servei que explori sistemàticament la xarxa per avisar-nos així que es publiqui algun contingut que pugui ser del nostre interès. Conèixer i saber fer servir aquests serveis comença a ser un factor diferencial, tant a nivell personal com professional.
L’eina
Existeixen diferents eines dissenyades per a buscar continguts específicament a la blogosfera. La pionera va ser Technorati, tot i que després Google va reaccionar amb el seu eficaç Blogsearch. Aquest buscadr actúa sobre qualsevol contingut publicat a qualsevol blog del món, i ens permet fer cerques sobre tot aquest conjunt, o afinar la cerca diguent-li que ho faci només entre tot allò publicat la darrera hora, les darreres 12 hores, el darrer día, la darrera setmana, el darrer mes, o en qualsevol moment. Fins i tot permet cercar en continguts publicats en el període de temps comprès entre dues dates concretes, o en un idioma determinat. Per defecte els resultats es presenten ordenats per ordre de relevància, com és habitual a Google, però Blogsearch ofereix la molt interessant opció d’ordenar els resultats per data de publicació (començant pels més recents i remuntant-se en el temps). Tot i que sense cap mena de dubte la funció més valuosa és la possibilitat de subscriure-se a aquesta cerca per a que es repeteixe tota sola de manera sistemàtica i ens avisi via RSS cada vegada que hi hagi un nou resultat.
Nielsen BuzzMetrics ofereix BlogPulse, una eina força semblant que aporta una millora molt interessant: veure gràficament la distribució en el temps dels resultats, útil per a detectar tendències i més encara si tenim en compte que podem superposar a la mateixa gràfica les corbes generades per fins a tres cerques diferents.
Si volem monitoritzar la resta de Internet, i no només els continguts publicats als blogs, podem fer servir Google Alerts un servei interessant però encara insuficient que necessita forces millores. Amb Google Alerts podem programar que ens avisi quan es produeixin nous resultats en tantes cerques com volguem, però de moment no s’ofereix amb RSS i només funciona per correu electrònic, i la qualitat dels resultats és una mica deficient. Però és un servei a vigilar ja que així que millori una mica serà indispensable.
Els usos
L’ús més habitual d’aquests serveis és l’anomenat “egosurfing”, és a dir, saber en tot moment si algú està parlant de nosaltres a la xarxa. Aquesta acostuma a ser la primera alarma que es configura tothom, per a tot seguit potser fer el mateix amb el nom dels seus pares i fills, o família i amics. Altre ús habitual és com a recolzament en la presa de certes decisions. Per exemple, quan es dubta entre comprar un model o altra de càmara fotogràfica, o entre un model o altre de cotxe, pot ser útil monitoritzar durant un temps els comentaris que d’ells es fan als blogs. I el mateix quan estem dubtant entre un col·legi o un altre per als nostres fills, o considerant diferents destinacions per a les nostres vacances o diferents empreses on anar a treballar.
En l’àmbit professional aquestes eines són indispensables per a saber què es diu de la nostra empresa o dels nostres competidors i els seus productes, així com els seus resposables i propietaris. No només ens permet accedir a les opinions i els comentaris que s’hagin publicat a la xarxa, sinó també a identificar fonts d’informació que de manera més o menys sistemàtica, més o menys rellevant, tracten sobre els temes i/o persones del nostre interès.
En l’àmbit social, formats gràfics com els aportats per BlogPulse permeten visualitzar tendències com per exemple si es parla més d’un o altre candidat polític, o si un tema està mereixent més interès que un altre (innovació o creativitat?, terrorisme o economia?, Irak, Palestina o Afganistan?). És un recurs senzill i domèstic però global i potent per a captar el pols de la blogosfera, el pes d’un tema o concepte en l’opinió pública.
Sigui com sigui, la societat de la informació i el coneixement està donant pas a una societat xarxa en la que els ciutadans es desenvolupen cada cop amb més normalitat en el mitjà digital, utilitzant Internet com a base d’operacions per a un intercanvi constant d’informació entre particulars. Ser capaç de proveïr-se amb criteri dins aquest flux serà en breu una habilitat necessària, i saber fer anar de manera eficaç aquestes eines serà un factor de competitivitat.
No coneixia el videoblog de Joan Planas, i he arribat fins ell gràcies a un post del sempre interessant Carlos Blanco. En Joan s’ofereix com a video-mitjancer, i al seu blog recull propostes de preguntes que després plantejarà a gent al carrer, publicant en vídeo el resultat.
M’ha interessat aquest video on la gent respón a la pregunta “Què és un blog?”.
