Aquesta mena d’esdeveniments permeten reunir gent que només es coneix a la virtualitat (em va agradar poder saludar en directe a Fernando Tricas, Edu William o Carlos Guadián); descobrir altres no menys interessants (com Rosa Jiménez Cano, José Antonio Donaire o Alana Moceri); conèixer de primera ma les darreres reflexions de persones sempre lúcides (m’han semblat especialment destacables les aportaciones de Ismael Peña i Antoni Gutiérrez-Rubí); retrobar-te amb gent que aprecies (com Marc Vidal, Roc Fages, Alberto Ortiz de Zárate o Loretahur); i escoltar el detall de projectes interessants (com l’activitat digital de l’Ajuntament de Gijón, o el foment del programari lliure a Extremadura). En resum, l’oportunitat de poder conversar, enllaçar i compartir.

En aquestes trobades sempre ens lamentem dels molts àmbits que encara no han incorporat algun dels avantatges que ofereix la societat xarxa, i sempre parlem de la política, dels partits, de les empreses, de les institucions, i del que haurien d’estar fent. Aquesta societat xarxa cada cop és més densa, i per tant cada cop serà més possible que uns quants dels seus membres es reuneixin. Potser ha arribat el moment de ser més ambiciosos i no fer-ne prou amb el plaer de retrobar-nos i escoltar-nos, i aprofitar aquesta nova agenda de trobades socials per aconseguir un major impacte en les coses quotidianes. Dissenyar un pla. Ajudar algú. Passar a l’acció.

Per exemple Candelaria i el seu iCities. Un municipi de 20.000 habitants que ha fet un esforç per acollir una reunió d’aquesta mena, i que ha tingut la capacitat de convocar un grup com el que s’hi ha reunit aquests dies, que s’ha interessat per acollir i escoltar reflexions sobre la xarxa, i que té el lideratge d’un alcalde que ja ha donat la passa d’obrir el seu propi bloc personal. Un municipi com Candelaria mereix que els assistents al proper iCities corresponguin tanta generositat amb un esforç personal. La propera edició ja no hauria de ser un format de ponències i debats, sinó de taules de treball cadascuna orientada a ajudar Candelaria (i la resta de municipis de les seves característiques).

El programa d’enguany ha tractat aspectes com l’empreneduria, el periodisme ciutadà, el ciberactivisme, el paper del telèfon mòbil a l’administració, el paper dels blocs a les empreses o l’ús del programari lliure. El programa de l’any vinent podria consistir en que un grup d’experts es reuneix a Candelaria per ajudar a fer un paquet de propostes concretes per impulsar el periodisme ciutadà al municipi, una estratègia digital a la xarxa per les seves empreses, usos concrets del telèfon mòbil a l’Ajuntament, com implantar el programari lliure o com organitzar la participació ciutadana per a un millor govern de l’interés comú. Ja no es tracta de taules formades per aquells que tenen quelcom a dir, sino per aquells que poden ajudar a fer-ho. Equips de treball que es comprometen a elaborar un resultat, un full de ruta per exemple per a l’Ajuntament. Ja no hi ha moderadors d’un debat, sinó coordinadors d’un document. Ja no hi ha només blocaires a les taules, sinó els actors afectats per la proposta que s’està elaborant. Canvien les metodologies de treball i tot s’orienta a resultats. Resultats que seran compartits a la xarxa a la lliure disposició de tots els municipis de característiques similars a les de Candelaria.

I per mi seria un plaer haver dedicat tres dies a retrobar-me amb els meus amics i a compartir el poc que sé. I un orgull haver ajudat. Ja no es tracta de participar. Cal mobilitzar-se.