Tag Archive for 'ciutat'

La gestió del jo digital

setembre 8th, 2008 by genisroca

AvatarLa realitat digital està adquirint una mida que fa que ja ningú pugui ignorar la seva existència i que tots ens tinguem que plantejar seriosament quina estratègia adoptar per a la seva gestió. En només 10 anys la realitat digital de les persones, empreses i ciutats s’ha convertit en quelcom que hem d’aprendre a gestionar, tant si som ciutadans, empleats, polítics o empresaris.

Fins no fa gaire la realitat digital d’una persona es limitava pràcticament a un compte de correu electrònic, mentre que en l’actualitat ja son moltes les persones que presenten un jo digital molt dens i comlex: múltiples comptes de correu electrònic; activitat en diferents xarxes socials; creació i aportació de textos i imatges a diferents espais; suscripció a fluxes d’informació i coneixement; espais web personals; intercanvi d’opinió; i amics, molts amics i relacions que només es donen cita en aquesta nova realitat telemàtica. Cada cop són més els casos de persones que no coneixes bé si només coneixes la seva realitat física. Comença a haver-hi tres grups de persones conegudes: les que coneixes físicament (més o menys); les que coneixes digitalment (més o menys); i les que coneixes físicament i digitalment (també més o menys). I dels tres grups, el primer de la gent que només coneixo físicament és el que més sovint em resulta sorprenent i amb més gent que, si ho penso bé, menys conec i menys m’han ensenyat la seva veritable realitat.

El mateix està passant amb les empreses, encara que aquest procés està anant a un ritme més lent. Les empreses també tenen una identitat digital, i si bé fins ara la intentaven camuflar darrera les seves webs corporatives de disseny, la gran conversa a Internet entre particulars que és la Web 2.0 ha suposat que en aquests mons digitals ja se sàpiga tot o gairebé tot de les empreses. Les empreses, conscients o no, també estan en aquest plànol digital de la vida on hi ha xarxes socials, creació i aportació de continguts, fluxos d’informació i coneixement, múltiples espais web i demés elements que configuren de manera inevitable la seva identitat digital, la seva veritat digital. I cada cop són més els consumidors que s’interessen per aquesta dimensió telemàtica, perque de la mateixa manera que passa amb les persones, cada cop més investiguen tant la realitat física com la digital per a començar a conèixer realment les coses.

I finalment, està passant el mateix amb les ciutats. Més enllà dels seus carrers i places existeix una ciutat digital on els seus ciutadans, empresaris, polítics i alguns turistes s’estan creuant i entrellaçant per a definir la realitat digital d’aquesta població, configurant espais comuns i vertebrant causes compartides.

El que resulta interessant és quan els primers gestors i responsables comencen a veure que la realitat compta amb aquests múltilples plànols i ho prenen en consideració per a la seva presa de decisions. Quan el responsable de selecció de personal d’una companyia es preocupa per conèixer el jo digital dels candidats; quan el cap no vol només el temps d’oficina del seu empleat i es comença a interessar pel seu coneixement i vol saber on guarda els enllaços favorits per si poguessin ser d’interès corporatiu; quan el polític comença a escoltar els fòrums on els seus ciutadans debaten i discuteixen; i sobre tot, quan el futur empleat comença a valorar si el seu jo digital es sentirà no només còmode sinó potenciat en entrar a treballar en una companyia o una altra; i quan un ciutadà percep que malgrat la distància vol i pot seguir sentint-se part de la ciutat on va nèixer o on es va enamorar.

Les empreses han de començar a dissenyar estratègies de captació i retenció del talent orientades específicament al jo digital dels seus empleats, complementant els tiquets restaurant, el cotxe d’empresa, les guarderies i demés avantatges fiscals que ja ofereixen al jo presencial. Conceptes com clima, oportunitat de progrés, o formació contínua prenen ara matissos molt interesants. I les ciutats han de començar a el.laborar el cens de la seva població digital, més enllà dels que viuen en un carrer concret de la seva realitat física, i veure quins drets i deures cal desenvolupar per aquesta ciutadania que potser estarà anys sense trepitjar els seus carrers… i sense votar. El repte és per a les empreses i les ciutats, doncs són ja molts els empleats i els ciutadans que han descobert la riquesa del seu jo digital, i cada cop li dediquen més temps i els sembla un element més important de les seves vides. Tant com un bon passeig per la platja, una bona conversa i una bona amistat. El jo digital està entrant en el selecte grup de les coses importants de la vida, i si uns li dediquen atenció els altres haurien de revisar les seves estratègies.

Sobre el binomi ciutat i internet

novembre 15th, 2007 by genisroca

 

Me and AvatarEl sociòleg Manuel Castells ha arribat a la conclusió que actualment l’idioma, la nació o la religió tenen un lloc molt subordinat en la conciència de l’identitat de la població en general. El sentiment de pertanyença es construeix d’una manera més sòlida allà on tenim un major nombre de relacions i interaccions, i és per això que ens sentim més implicats a nivell de ciutat que de regió, comarca o país. I és per això, també, que els nadius digitals han desenvolupat forts sentiments de comunitat i de pertanyença a Internet, on no hi ha necessàriament un marc físic concret de referència.

El context urbà ha estat i és un espai educatiu i socialitzador. És l’espai de l’escola, dels amics, dels veïns, del joc, de l’oci, del treball, de l’associacionisme… dels interessos particulars i dels socials, dels personals, dels culturals i dels professionals. I per als nadius digitals Internet és exactament el mateix: un espai on les persones es relacionen, aprenen i es desenvolupen. Un espai de conversa i d’intercanvi d’experiències. En aquest nou segle que acabem de començar els valors de comunitat i els sentiments de pertanyença es construeixen per igual tant a espais físics com a espais virtuals.

Si comunitat és un grup humà que logra construir identitat, compromís, participació, interesos comuns, voluntat d’influir, sentiment de pertanyença, relacions i senyals externs d’identitat… ja podem afirmar que aquests ecosistemes també s’estan desenvolupant a la xarxa, en uns espais que no tenen res de virtuals, doncs són prou reals com per a influir de manera decidida en l’educació i la socialització dels seus membres. Igual que les ciutats.

Els alcaldes ja saben que els ciutadans desenvolupen amb tota normalitat sentiments de pertanyença a més d’un municipi al llarg de la seva vida. Cada cop és més difícil responder la pregunta “D’on ets?”, ja que un pot sentir-se pertanyent a la ciutat on va nèixer, a la ciutat on treballa, a la ciutat on dorm… i si la màxima expressió de carta de ciutadania és poder votar per a triar els dirigents de la teva ciutat, cada cop es fa més incòmode i més incongruent tenir dret a vot només a una població. Les ciutats cón comunitats amb molts membres sense dret legal a la participació només per la limitació del sistema censal basat en la domiciliació física. Això queda superat a Internet, on un mateix pot construir senyals d’identitat i sentiments de pertanyença no vinculats a coordenades físiques. Ara ja hi ha gent que creix a Internet, estudia a Internet, s’enamora a Internet, treballa a Internet, es diverteix a Internet… la condició per a pertànyer a un lloc és participar-hi. Apareixen nous ciutadans reals amb múltiples identitats, pertanyents a múltiples comunitats, i que conjuguen sense cap problema allò presencial amb allò virtual. Són ciutadans del món i de la xarxa, i ja n’hi ha que es senten més còmodes, més realitzats, més útils, més reconeguts i més desenvolupats a la xarxa que als carrers de la seva ciutat. Ciutat i xarxa són ja un binomi indivisible per al desenvolupament personal, social i professional de molts ciutadans. Els espais on s’eduquen i es socialitzen les persones ja no poden ser només físics, de la mateixa manera que mai podràn ser només digitals. Cal tenir referències físiques de la mateixa manera que cal estar connectats sense fronteres.

L’alcalde de Santo Domingo, a la República Dominicana, no pot obviar que té centenars de milers dels seus ciutadans visquent a Nova York. Ciutadans que físicament estan a la costa est dels Estats Units, però que culturalment, socialment i telemàticament estan permanentment connectats i implicats amb la seva ciutat d’orígen al Carib. I aquest és un aspecte que l’alcalde de Nova York tampoc oblida: que té centenars de milers de ciutadans que pertanyen a d’altres comunitats. Internet està jugant un paper determinant en la creació, manteniment i desenvolupament de les comunitats socials, i el fenòmen de les comunicacions digital està fent possible que moltes persones mantinguin la pertanyença a múltiples comunitats, i per tant a múltiples entorns (virtuals o no) de socialització i educació.

(La imatge d’aquest post l’he treta de Tibungo, i la vaig descobrir gràcies a l’Elisenda)