genís roca . cat

Societat xarxa: canvis socials, organitzacions i ciutadans

Amb el millor dels ànims Juan Freire, Enrique Dans, Antoni Gutiérrez-Rubí, Ismael Peña-López, Marc López i jo mateix ens hem embolicat en la organització d’un ambiciós curs que tindrà lloc els propers 15, 16 i 17 d’octubre a Barcelona. I és ambiciós per diferents raons:

– Perque volem que es parli de xarxes i de societat, i no de Web 2.0. Que els responsables del nostre mig i llarg termini dialoguin entre ells sobre com és la societat actual i com incorporar aquest coneixement a les seves preses de decisió. Empresaris, polítics i ciutadans, sense que importi ni tant sols si utilitzen habitualment Internet.

– Perque volem que sigui una aportació de contingut, i per això ens refugiem dins la Universidad Internacional Menéndez Pelayo i el seu Consorci a Barcelona (CUIMPB) que ens acull als seus cursos de tardor, amb tot el que això implica pel que fa a disseny i rigor.

– Perque no és un negoci. Les tases de matrícula són només 145 euros, les oficials que s’apliquen als cursos de tardor del CUIMPB. Per fi una proposta on no cal demanar descomptes ni favors.

– Perque el programa és un luxe que estaborneix: Sessions presencials llargues, d’hora i mitja i amb debat, de ponents importants la majoria inèdits a la nostra geografia, com ara David Weinberger (Cluetrain Manifesto, Everything is Miscellanous…) i Ethan Zuckerman (tots dos del Berkman Center de Harvard); Carol Darr (directora del Institute for Politics, Democracy and the Internet de la Universitat de Washington) i Andrew Rasiej (del Personal Democracy Forum nordamericà); Miquel Iceta i Josu Jon Imaz en un debat inèdit sobre com de complicat ñes dirigir una xarxa com són els actuals partits polítics (per cert, en la que serà una de les primeres intervencions públiques de Imaz després de la seva sortida de la direcció del PNB); Tom Steinberg (impulsor de MySociety) i Gumersindo Lafuente (pare de Soitu); o Miguel Cereceda (responsable del impresionant SIGOB, el programa de Nacions Unides de recolzament a la gestió dels govern) i Carlos Domingo (director de Telefónica I+D), a més a més dels ja citats promotors del curs (Freire, Dans, Gutiérrez-Rubí, Peña-López, López i servidor).

Fa encara no una setmana que s’ha obert la preinscripció i ja s’hi han apuntat dotzenes de persones. Amb la CUIMPB ja estem treballant en possibles espais alternatius amb més aforament, perque si no els que s’acostumen a apuntar a aquestes coses quan només falten pocs dies tenen un alt risc de quedar-ne fora. És una obvietat.

Per fer la preinscripció n’hi ha prou amb seguir aquest enllaç, i el detall del programa és aquí. La web del curs és http://www.sociedadred.org.

Política i Internet, criteris per a una anàlisi

Alguna vegada m’he queixat que en plena tendència 2.0 la majoria dels nostres polítics encara sigui 0.2. I no em refereixo als usos que fan de la xarxa, sinó sobre tot a la comprensió de les conseqüències socials, polítiques, econòmiques i culturals que es derivaran d’aquesta nova Societat Xarxa. Però la meva era una queixa poc estructurada, gairebé sempre com a reacció a alguna anècdota depriment: un polític que no actualitza el seu blog des de fa massa temps, un altra que contesta una entrevista demostrant una ignorància supina…

Gràcies a Blogocracia descobreixo una interessant proposta que aporta una mica de mètode: 6 criteris per a revisar les posicions polítiques relacionades amb Internet. És una iniciativa de TechPresident, un blog dels Estats Units dedicat a temes de política i tecnologia que ha desenvolupat aquest senzill mètode per analitzar els candidats a la Casa Blanca.

Els 6 criteris són molt interessants:

1. Declarar Internet com un bé públic, igual que l’aigua, l’electricitat, les carreteres o l’ensenyament.
2. Comprometre’s a oferir accés a Internet, inhalàmbric i d’alta velocitat, a tot el país.
3. Garantir la neutralitat a la xarxa, prohibint que es discrimini un contingut pel seu orígen, aplicació o tipus.
4. Marcar-se com a objectiu que tots els nens estiguin connectats.
5. Comprometre’s a construir una Democràcia Connectada, on sigui normal que l’administració local i la nacional escoltin a la ciutadania en qualsevol moment.
6. Crear un organisme públic que protegeixi les infrastructures de comunicacions, donat que són indispensables per al desenvolupament de tota activitat social i econòmica.

Els promotors d’aquesta iniciativa no donen per tancada la llista, i expliquen que es tracta només de l’inici d’un treball al que animen a tothom a participar-hi. La manera de fer-ho és participar als comentaris del post des del que han llançat la proposta o tant sols deixant el nom com a mostra de suport. I qui són els promotors?: Andrew Rasiej i Micah L. Sifry (de Personal Democracy Forum), i David Weinberger (del Harvard Berkman Center, coautor del mític Cluetrain Manifesto i autor de l’actual Everything is miscellanous). Poca broma.