Tag Archive for 'escola'

L’ús de les xarxes socials a les escoles… i a les empreses

octubre 9th, 2007 by genisroca

 

StudentsCau a les meves mans un resum d’un estudi fet als Estats Units sobre xarxes socials i educació, Research and Guidelines on Online Social and Educational Netowrking (PDF, 12 pàgs., 467 Kb), per al qual es varen entrevistar 1.277 estudiants d’entre 9 i 17 anys, 1.039 pares, i 250 escoles.

En ell s’explica que aquests estudiants adolescents dediquen més temps a Internet que a veure la tele (10 hores a la setmana davant el televisor, però ja són 9 les hores setmanals que dediquen a les xarxes socials, més el que dediquin a la resta de webs i possibilitats d’Internet). El 96% d’aquests estudiants han fet servir algun cop una xarxa social i el 71% diuen haver-ho fet dins la darrera setmana. Però el que més m’ha sorprès és que el 50% diu que parlen dels deures. És a dir, com era d’esperar, utilitzen les xarxes socials per a resoldre els seus problemes: fer els deures que els han posat a l’escola.

Per contra, les escoles prohibeixen l’ús de les xarxes socials als seus centres. Però, segons el mateix estudi, molts professors posen deures que demanen moure-se per Internet, i la majoria de pares i centres escolars diuen reconèixer i acceptar el gran potencial d’aquestes xarxes per a l’educació. És a dir, com era d’esperar, no els deixen fer servir les xarxes socials per a resoldre els seus problemes, encara que accepten que podrien ser útils.

I és que mentre les escoles reconeixen que això és interessant i que han d’analitzar com ho incorporen de manera controlada, els alumnes ja ho estan fent servir de manera intensiva, però fora de l’escola. El 30% dels alumnes tenen blog, i un 17% l’ha actualitzat la darrera setmana. Un 12% actualitza a diari el seu perfil en alguna xarxa social o a la seva pròpia pàgina personal, i un 25% ho fa setmanalment. Un 12% ha publicat alguna vegada una cançó pròpia o un podcast a Internet; un 9% ha publicat la darrera setmana algun video de producció pròpia (i un 22% alguna vegada); un 22% ha publicat la darrera setmana alguna foto, dibuix o gràfic fet per ell mateix (i un 49% alguna vegada)… les dades són clares. I les escoles diuen que hi ha potencial i que han de veure com ho incorporen. Quan creguin que ho saben, Internet haurà tornat a canviar, és a dir, la gent haurà tornat a canviar.

Mentre, el 84% de les escoles tenen normes per a regular l’accés als xats des de l’escola; el 81% pel que fa a l’ús de missatgeria instantània; el 62% pel que fa a la participació a blogs i fòrums; i el 60% prohibeix enviar i rebre missatges de correu electrònic a l’escola. El 52% té normes específiques per a prohibir l’ús de xarxes socials. És a dir: no parlis amb els teus companys. Però, el 69% de les escoles té web; el 49% participa en projectes on-line amb d’altres escoles; el 35% fan servir blogs en un context específic de formació; el 22% ha promogut algun wiki en una aula… i el 27% de les escoles participa en alguna xarxa social de professors a Internet. És a dir: parla només quan et preguntin.

Estic convençut que està passant exactament el mateix a les empreses. La direcció reconeix que hi ha potencial i explora certs usos corporatius, però no s’atreveix a donar llibertat individual en l’ús d’aquests mecanismes. Mentre l’empresa dubta, a vegades es cau en la temptació de prohibir. En aquest context hi ha treballadors que arrisquen i exploren aquests nous territoris a títol personal… i l’empresa corre el risc greu de perdre’ls (i pitjor encara, de quedar-se només amb aquells treballadors que no exploren ni arrisquen).

Aquest estiu ja va sorprendre la notícia de que l’associació de sindicats del Regne Unit (TUC) reclamava que els treballadors puguessin accedir a xarxes socials com Facebook en hores de feina. Com ja vaig dir aleshores, m’agradaria viure en un país en el que aquesta reclamació la proposés la patronal.

Algunes causes de la desconnexió entre alumnes i professors

setembre 9th, 2007 by genisroca

Via Denken Über arribo a un text publicat per Apple sobre el perquè de l’actual desconexió entre com els estudiants aprenen i com els professors ensenyen. La reflexió es basa en un treball de Ian Jukes i Anita Dosaj titulat Understanding Digital Kids (PDF de 248 Kb, 27 pàgs.) on defensen que part del problema està en la pobre relació existent entre estudiants “nadius digitals” i professors “immigrants digitals”.

Jukes i Dosaj fan aquest quadre resum per a mostrar les diferències entre tots dos col·lectius:

Estudiants
“nadius digitals”
Professors
“immigrants digitals”

S’estimen més rebre informació àgil de múltiples fonts multimèdia

S’estimen més un subministrament lent i controlat d’informació, d’un nombre limitat de fonts

S’estimen més processos en paral·lel i la multitasca

S’estimen més un únic procès i fer una sola tasca cada cop

Prefereixen processar imatges, sons i videos abans que textos

Prefereixen processar textos abans que imatges, sons o videos

Prefereixen l’accés aleatori a la informació mitjançant hiperenllaços

Prefereixen accedir a la informació de manera linial, lògica i seqüencial

Prefereixen interactuar en xarxa i de manera simultània amb moltes altres persones

Prefereixen que els estudiants treballin de manera individual

Prefereixen aprendre “just in time”

Prefereixen ensenyar “just in case” (l’exàmen)

Prefereixen satisfaccions i recompenses immediates

Prefereixen satisfaccions i recompenses diferides

S’estimen més aprendre allò que és immediatament rellevant, aplicable i divertit

S’estimen més seguir el pla d’estudis i les proves estandard


Actualització:
Arribo navegant a un interessant post d’Anibal de la Torre, que comparteixo plenament: no hem d’admirar tant als nadius com per caure en el “Complexe de Mark Prensky”.

Internet no estarà a les escoles

setembre 3rd, 2007 by genisroca

“Internet no estarà a l’escola. Serà l’escola”

Robert Metcalfe
enginyer
(1946 – )