El servei
La denominada Web 2.0 està fent possible que les persones físiques, i no només les jurídiques, poden desenvolupar-se a Internet. Ja no hi ha barreres tècniques ni econòmiques que impedeixin editar i publicar a la xarxa i qualsevol té al seu abast múltiples espais on difondre lliurement els seus coneixements, opinions i sentiments. En aquest context destaca de manera especial el fenòmen dels blogs, dels que se n’han creat més de 115 milions en menys de quatre anys, i el número segueix creixent a un ritme d’unes 120.000 noves bitàcoles cada dia. Hi ha blogs de tota mena: generalistes, especialitzats, lleugers, rigurosos, personals, professionals, corporatius, sectorials, constants, efímers, individuals, corals…. Gràcies als blogs qualsevol pot tenir la seva pròpia pàgina web i fer-la servir com a tribuna per a la causa que consideri, i fent ús d’aquesta possibilitat es generen cada hora més de 60.000 nous continguts a la xarxa. Cada dia hi ha un milió i mig de noves aportacions a la blogosfera, i amb tota certesa alguna d’elles està tractant algun tema, empresa o persona del teu interès. En qualsevol moment pot passar que algun d’aquests continguts estigui parlant de tu.
Un ritme tant frenètic de creació i un volum tant exagerat de continguts ja no es pot gestionar fent cerques manuals de tant en tant. Cal disposar d’algun servei que explori sistemàticament la xarxa per avisar-nos així que es publiqui algun contingut que pugui ser del nostre interès. Conèixer i saber fer servir aquests serveis comença a ser un factor diferencial, tant a nivell personal com professional.
L’eina
Existeixen diferents eines dissenyades per a buscar continguts específicament a la blogosfera. La pionera va ser Technorati, tot i que després Google va reaccionar amb el seu eficaç Blogsearch. Aquest buscadr actúa sobre qualsevol contingut publicat a qualsevol blog del món, i ens permet fer cerques sobre tot aquest conjunt, o afinar la cerca diguent-li que ho faci només entre tot allò publicat la darrera hora, les darreres 12 hores, el darrer día, la darrera setmana, el darrer mes, o en qualsevol moment. Fins i tot permet cercar en continguts publicats en el període de temps comprès entre dues dates concretes, o en un idioma determinat. Per defecte els resultats es presenten ordenats per ordre de relevància, com és habitual a Google, però Blogsearch ofereix la molt interessant opció d’ordenar els resultats per data de publicació (començant pels més recents i remuntant-se en el temps). Tot i que sense cap mena de dubte la funció més valuosa és la possibilitat de subscriure-se a aquesta cerca per a que es repeteixe tota sola de manera sistemàtica i ens avisi via RSS cada vegada que hi hagi un nou resultat.
Nielsen BuzzMetrics ofereix BlogPulse, una eina força semblant que aporta una millora molt interessant: veure gràficament la distribució en el temps dels resultats, útil per a detectar tendències i més encara si tenim en compte que podem superposar a la mateixa gràfica les corbes generades per fins a tres cerques diferents.
Si volem monitoritzar la resta de Internet, i no només els continguts publicats als blogs, podem fer servir Google Alerts un servei interessant però encara insuficient que necessita forces millores. Amb Google Alerts podem programar que ens avisi quan es produeixin nous resultats en tantes cerques com volguem, però de moment no s’ofereix amb RSS i només funciona per correu electrònic, i la qualitat dels resultats és una mica deficient. Però és un servei a vigilar ja que així que millori una mica serà indispensable.
Els usos
L’ús més habitual d’aquests serveis és l’anomenat “egosurfing”, és a dir, saber en tot moment si algú està parlant de nosaltres a la xarxa. Aquesta acostuma a ser la primera alarma que es configura tothom, per a tot seguit potser fer el mateix amb el nom dels seus pares i fills, o família i amics. Altre ús habitual és com a recolzament en la presa de certes decisions. Per exemple, quan es dubta entre comprar un model o altra de càmara fotogràfica, o entre un model o altre de cotxe, pot ser útil monitoritzar durant un temps els comentaris que d’ells es fan als blogs. I el mateix quan estem dubtant entre un col·legi o un altre per als nostres fills, o considerant diferents destinacions per a les nostres vacances o diferents empreses on anar a treballar.
En l’àmbit professional aquestes eines són indispensables per a saber què es diu de la nostra empresa o dels nostres competidors i els seus productes, així com els seus resposables i propietaris. No només ens permet accedir a les opinions i els comentaris que s’hagin publicat a la xarxa, sinó també a identificar fonts d’informació que de manera més o menys sistemàtica, més o menys rellevant, tracten sobre els temes i/o persones del nostre interès.
En l’àmbit social, formats gràfics com els aportats per BlogPulse permeten visualitzar tendències com per exemple si es parla més d’un o altre candidat polític, o si un tema està mereixent més interès que un altre (innovació o creativitat?, terrorisme o economia?, Irak, Palestina o Afganistan?). És un recurs senzill i domèstic però global i potent per a captar el pols de la blogosfera, el pes d’un tema o concepte en l’opinió pública.
Sigui com sigui, la societat de la informació i el coneixement està donant pas a una societat xarxa en la que els ciutadans es desenvolupen cada cop amb més normalitat en el mitjà digital, utilitzant Internet com a base d’operacions per a un intercanvi constant d’informació entre particulars. Ser capaç de proveïr-se amb criteri dins aquest flux serà en breu una habilitat necessària, i saber fer anar de manera eficaç aquestes eines serà un factor de competitivitat.
Avui, 7 de setembre, Google fa 9 anys. Com no podia ser d’una altra manera, Dirson s’en fa ressó i rescata interessants posts dedicats al naixement i a la història de la companyia, i una visita a l’aspecte que tenia la seva pàgina d’inici en nèixer.
Potser l’actualització de Google Reader sigui un regal d’anniversari, i si és així moltes gràcies ja que necessitava poder buscar dins els meus feeds, o poder replegar la columna esquerra per a llegir millor els continguts. Tot i que per a mi el més sorprenent del dia ha estat assabentar-me que just avui i demà Google celebra a Sevilla la seva convenció europea “Be Connected 2007” per a debatre assumptes propis de la companyia. Hi ha més de 3.000 persones convocades inclosos el seu director general, Eric Schmidt, i els fundadors Larry Page i Sergey Brin (els de la foto) que pel que es veu venen amb el seu Boeing 767 privat. Tanta xarxa i tanta blogosfera i no m’he enterat d’una moguda així fins tot just el dia de la seva celebració?. Ostres. No m’entero de res.
Bé, fa un parell d’anys vaig descobrir a la informació corporativa de Google les que en aquell moment ja eren les seves 10 conclusions, i que pel que veig encara no han necessitat actualitzar:
1. El més important és pensar en l’usuari
2. És millor especialitzar-se en quelcom i fer-ho realment bé
3. La velocitat és un valor segur
4. La democràcia a la web funciona
5. No tens perque estar al teu despatx per a obtenir una resposta
6. Es poden tenir ingressos actuant de manera ètica
7. No es pot abarcar tota la informació disponible
8. La necessitat d’informació supera totes les fronteres
9. Es possible ser professional sense portar traje
10. No en fem prou amb uns molt bons resultats
Malgrat el temps que ha passat, encara m’agraden molt les 5, 7 i 8, però segur que la posició de domini que estan aconseguint i la seva àmplia presència a tots els fronts farà que molts ja posin en dubte la 1 (prioritat per a l’usuari), la 4 (la seva defensa de la democràcia), la 6 (la seva ètica), la 9 (que no siguin uns yuppies) o la 10 (que els resultats no siguin el més important). Malgrat les creixents opinions en contra, a mi els de Google em segueixen agradant.
Google Maps ha anat incorporant gradualment noves funcionalitats, com les que s’agrupen sota el concepte Street View. Gràcies a elles a algunes ciutats ja es poden veure fotografies a nivell de carrer i fer algun tour virtual amb possibilitat de zom i rotacions visuals de 360 graus. Així que incorporin funcionalitats per a la interactivitat social, perqué crear una seu corporativa a SecondLife si podem dirigir l’audiència cap a la nostra seu real a Google Maps?. Si això segueix evolucionant, serà Google Maps el nou entorn 3D on desenvolupar activitat?.
Llegeixo a Dirson que Eric Schmidt, director general de Google, ha participat en unes jornades a Corea i en resposta a un assistent ha intentat definir com serà la Web 3.0. Segons Schmidt serà un conjunt d’aplicacions relativament petites, molt ràpides i personalitzables; que podran treballar totes juntes, es podran executar des de qualsevol dispositiu, i es podran distribuir de manera viral; i tot gestionant dades emmagatzemades a la xarxa.
Cada cop m’interessa menys aquesta web dels enginyers. Aquesta aproximació al tema a partir de les característiques del codi i de les seves funcionalitats. És com si tot fos conseqüència directa d’una característica tècnica.
En la meva opinió Internet és un fenòmen que no es pot explicar només a partir de la tecnologia. En la meva opinió Internet és un fenòmen que no es pot explicar només a partir de la tecnologia. Té molt a veure amb una economia cada cop més fonamentada en intangibles, amb un context polític que accepta la circulació de persones i idees, amb una població amb majors nivells de formació, amb una societat organitzada en ciutats, amb una cultura del individu…
Pensar que la Web 3.0, o el que sigui que està per venir, és quelcom que es pot definir només enumerant les característiques que tindrà l’arquietctura del programari del moment és quelcom que em sorprén. No tinc cap dubte que el més rellevant per al utur serà veure com s’organitza el coneixement en xarxa i com això incidirà en els models productius (tant si és art com si és economia). I crec que el més rellevant està en l’àmbit de les actituds i els desitjos, més que en l’àmbit dels compiladors i l’enginyeria. Abans a les neurones que als bits. El successor de Schmidt serà un filòsof o un artista (caldria evitar que fos un sociòleg). I sinó, temps al temps.
Farem nous programaris en el futur, però el que marca la diferència és per a qué els voldrem enlloc de com els farem.
No faig més que llegir coses sobre Google Phone, que de fer-se realitat podria ser una veritable revolució.
A Xataka informen que segons Wall Street Journal serà un dispositiu més orientat als usos que al disseny (per oposició al iPhone d’Apple). Podria portar incorporat un navegador pensat específicament per a mòbils que entenc podria fer eficaç la navegació per solucions Google des del mòbil (cercador, correu, calendari, reader…). Però el realment sorprenent és el que insinúa Dirson, que l’objectiu final de Google és aconseguir que el mòbil sigui gratuït, ja que els seus costos seran assumits per un sistema d’anuncis als mòbils basat en la posició geogràfica de l’usuari. Sembla ser que ja hi ha converses avançades amb diferents operadors de telefonia, i segons The Observer Orange podria aconseguir-ne els drets, en una operació multimilionària.
Ja hi ha baralles per veure qui aconsegueix les primeres imatges de l’aparell, que ja es descriu com “iPhone killer”. He vist tantes fotos diferents que crec que hi ha un submón fake molt a prop del nostre. En tot cas, segons Engadget podria tenir aquest aspecte:
M’ha agradat el concepte “walkable”. Indica el nivell de serveis que hi ha en un radi proper, susceptible de er fet a peu. Aquest concepte ha inspirat un interessant mashup: donada una adreça postal cerca a la base de dades de Google Maps quants serveis hi ha a prop (escoles, botigues, restaurants, cinemes…) i en funció dels resultats assigna un nivell de “walkability”.
