Als seus 27 anys Joanna està considerada una de les més grans expertes del món en malware i se la sitúa entre els cinc hackers més rellevants del món. Va escriure el seu primer virus informàtic als 14 anys i actualment treballa per a combatre’ls des de la seva pròpia empresa, Invisible Things.

L’agost de 2006 Rutkowska va saltar als mitjans per haver demostrat a les sessions Black Hat Briefings que era capaç de superar les mesures de seguretat del nou Windows Vista. Ho va aconseguir inventant Blue Pill, que consisteix en quelcom així com un maquinari virtual absolutament indetectable per a la majoria dels sistemes operatius. Segons ella els fabricants no estan preparats per a combatre aquesta tecnologia de virtualització, cosa que pot suposar l’agost pels crackers i el seu malware. Joanna insisteix en que els sistemes operatius no es poden continuar fent en base a blocs monolítics amb milers de línies de codi plenes d’escletxes on ubicar codi no desitjat, i que el futur passa per sistemes operatius basats en micronuclis, agregacions de petites funcions bàsiques i la resta funcionant en processos aïllats.

Potser sigui bo aclarir que un hacker no és un pirata, això és un cracker. Els hackers són persones que es dediquen a programar de manera apassionada i creuen que és un deure compartir la informació i el·laborar programari lliure. Pekka Himanen parla d’una ètica hacker, “una nova moral que desafia l’ètica protestant i l’esperit del capitalisme basats en la laboriositat diligent, l’acceptació de la rutina, el valor dels diners i la preocupació pel compte de resultats. Davant aquesta moral, l’ètica del treball per al hacker es fonamenta en el valor de la creativitat, i consisteix en combinar la passió amb la llibertat. Els diners deixen de ser un valor en si mateix i el benefici es medeix amb fites com el valor social i el lliure accés, la transparència i la sinceritat“.

Crec que els nadius digitals beuen directament d’aquesta font, d’aquesta ètica hacker que evita la rutina i aposta per la transparència i la creativitat, combinant passió amb llibertat i negant-se a mesurar el benefici només amb paràmetres econòmics. Però tot això te un to una mica frívol, una mica adolescent i gairebé irreal. Queda per demostrar que aquest model pot ser majoritari i sostenible als quaranta, quelco, que suposo consideren més que dubtós la majoria de les empreses de l’IBEX 35.