Jeremiah Owyang, un altre treballador de Forrester, anuncia que ja són consultables les dades d’aquest indicador, cosa que permet veure quins valors adopten a cada categoria dierents territoris, diferents segments d’edat, o fins i tot els diferents sexes. Combinant aquestes variables he intentat veure el que podria ser el perfil tipus dels empleats d’una empresa de per aquí (és a dir, Europa com a territori, entre 35 i 44 anys d’edat, i sense importar el sexe). El resultat és una suma de percentatges que no entenc, perque dona força més que 100, però el que m’interessa és la interpretació qualitativa dels baixos valors (encara no un 8%) d’aquells que creen continguts o els sindiquen utilitzant els RSS.

Cal recordar aquestes dades quan intentem impulsar dinàmiques de coneixement compartit a les nostres organitzacions. Encara no un 8% aportarà continguts, i la majoria quedarà totalment al marge del tema. I això no només serà normal, sino lògic. El contrari és un mite sense fonament. Fernando Polo reflexionava en un post recent sobre els 7 mites de la Web 2.0, i ens feia notar que no hi ha tanta participació, ni allò col·lectiu és garantia de qualitat, i que poques coses són originals i més aviat dominen les coses amateurs. I és que el repte de la intel·ligència col·lectiva no depèn només de disposar d’eines com els blogs o els wikis. És força més complex, més difícil i més laboriós. És cultural, i no tecnològic, i demanarà invertir més temps i paciència que no pas diners i recursos.