.
“El poder que no es basa en el coneixement i en el flux constant d’informació a la llarga resulta impossible de defensar”
.
Henning Mankell
“El chino”, pág. 353
Tusquet editores, colección andanzas 674
Barcelona, novembre 2008
Gràcies a Fernando de Gabinete de Informática descobreixo que Michael Wesch ha tornat a l’atac. Wesch és antropòleg a la Universitat de Kansas i estudia l’impacte de les tecnologies en la interacció humana i el vaig descobrir per ser l’autor del video The Machine is Us/ing Us, una peça molt útil per a exemplificar en encara no cinc minuts com estan canviant les coses amb la irrupció de tot allò digital i les xarxes.
Wesch ha fet dues noves peces. La primera m’ha agradat molt. Tracta sobre com les noves lògiques i possibilitats tant en la informació com en la col·laboració alteren (o haurien d’alterar) els models d’aprenentatge. Les maneres d’ensenyar i aprendre. Les prioritats i els mètodes. L’impacte de tot allò 2.0 a les aules.
La segona peça tracta sobre com el fet digital està revolucionant les maneres de classificar, gestionar i localitzar la informació (com apunta Fernando, en la línia del Everything is miscellanous de David Weinberger, a qui venero per ser un dels autors del Cluetrain Manifesto i que defensa el poder del desordre digital).
Dos molt bones peces que em reafirmen en quelcom que ja sabia: vull aprendre a fer videos. I en vull aprendre ja. Em llegiré tots els llibres que recomana en Joan Planas. Avui començo.
“Mai com ara hi ha hagut més informació i menys coneixement”
(gràcies, Jordi)
