“Internet no estarà a l’escola. Serà l’escola”
Robert Metcalfe
enginyer
(1946 – )
Un dels grans èxits de 1979 fou la cançó “Video killed the radio star” de The Buggles. I continua siguent un éxit vigent, com demostren els més de 800 resultats que ofereix YouTube, amb peces tant memorables com aquesta versió de tres joves musics de carrer, The Wrong Trousers.
Fa uns dies vaig descobrir gràcies a El blog del Tonelero la versió que The Broad Band ha fet del tema, on actualitzen el text per a explicar que ara és Internet qui ha matat a la televisió, una veritat que enllaça amb el tema que m’ocupa d’entendre i definir el canvi generacional que hi ha de fons darrera la 2.0, que a Alianzo etiqueten com “Generació You Tube”: la tele els avorreix doncs no els permet interactuar, prefereixen continguts que no durin més de cinc minuts i sobre tot, no toleren els anuncis.
Aviat farà un any que Sony Alemanya va anunciar una reducció gradual del seu pressupost en publicitat a la televisió, però no per a estalviar-ho sinó per a derivar-ho a d’altres canals, preferentment l’on-line. Hi ha una legió de fans de les sèries de culte (Héroes, Perdidos, House, Mujeres desesperadas, Anatomia de Grey…) que segueixen per Internet els episodis de les noves temporades a l’endemà de la seva estrena als Estats Unit, i molt abans que siguin programades al seu país, donant peu a tota una xarxa col·laborativa que no només distribueix els continguts per la xarxa, sinó que a més a més aporta valor per exemple subtitulant els capítols a d’altres idiomes (amb el mateix esperit de servei dotSUB.com, on la gent colabora per a subtitular videos aportats per tercers). I fins i tot fa poc un comentarista de televisió en directe va dir en veure una increïble canasta en un partit de basket: “A YouTube demà!”.
Certament, Internet killed the TV star.
Claríssim el croquis de David Sacks a TechCrunch sobre l’evolució dels portals!
(Vist al Casi seguro de l’inquiet Oriol)
