Tag Archive for 'introduccio'

Com saber què es comenta -de tu, d’algú, de quelcom- (Introducció per a no iniciats)

novembre 30th, 2007 by genisroca

El servei

La denominada Web 2.0 està fent possible que les persones físiques, i no només les jurídiques, poden desenvolupar-se a Internet. Ja no hi ha barreres tècniques ni econòmiques que impedeixin editar i publicar a la xarxa i qualsevol té al seu abast múltiples espais on difondre lliurement els seus coneixements, opinions i sentiments. En aquest context destaca de manera especial el fenòmen dels blogs, dels que se n’han creat més de 115 milions en menys de quatre anys, i el número segueix creixent a un ritme d’unes 120.000 noves bitàcoles cada dia. Hi ha blogs de tota mena: generalistes, especialitzats, lleugers, rigurosos, personals, professionals, corporatius, sectorials, constants, efímers, individuals, corals…. Gràcies als blogs qualsevol pot tenir la seva pròpia pàgina web i fer-la servir com a tribuna per a la causa que consideri, i fent ús d’aquesta possibilitat es generen cada hora més de 60.000 nous continguts a la xarxa. Cada dia hi ha un milió i mig de noves aportacions a la blogosfera, i amb tota certesa alguna d’elles està tractant algun tema, empresa o persona del teu interès. En qualsevol moment pot passar que algun d’aquests continguts estigui parlant de tu.

Un ritme tant frenètic de creació i un volum tant exagerat de continguts ja no es pot gestionar fent cerques manuals de tant en tant. Cal disposar d’algun servei que explori sistemàticament la xarxa per avisar-nos així que es publiqui algun contingut que pugui ser del nostre interès. Conèixer i saber fer servir aquests serveis comença a ser un factor diferencial, tant a nivell personal com professional.

L’eina

LogoBlogSearchExisteixen diferents eines dissenyades per a buscar continguts específicament a la blogosfera. La pionera va ser Technorati, tot i que després Google va reaccionar amb el seu eficaç Blogsearch. Aquest buscadr actúa sobre qualsevol contingut publicat a qualsevol blog del món, i ens permet fer cerques sobre tot aquest conjunt, o afinar la cerca diguent-li que ho faci només entre tot allò publicat la darrera hora, les darreres 12 hores, el darrer día, la darrera setmana, el darrer mes, o en qualsevol moment. Fins i tot permet cercar en continguts publicats en el període de temps comprès entre dues dates concretes, o en un idioma determinat. Per defecte els resultats es presenten ordenats per ordre de relevància, com és habitual a Google, però Blogsearch ofereix la molt interessant opció d’ordenar els resultats per data de publicació (començant pels més recents i remuntant-se en el temps). Tot i que sense cap mena de dubte la funció més valuosa és la possibilitat de subscriure-se a aquesta cerca per a que es repeteixe tota sola de manera sistemàtica i ens avisi via RSS cada vegada que hi hagi un nou resultat.

LogoBlogPulseNielsen BuzzMetrics ofereix BlogPulse, una eina força semblant que aporta una millora molt interessant: veure gràficament la distribució en el temps dels resultats, útil per a detectar tendències i més encara si tenim en compte que podem superposar a la mateixa gràfica les corbes generades per fins a tres cerques diferents.

BlogPulseDemo

 

LogoGoogleAlertsSi volem monitoritzar la resta de Internet, i no només els continguts publicats als blogs, podem fer servir Google Alerts un servei interessant però encara insuficient que necessita forces millores. Amb Google Alerts podem programar que ens avisi quan es produeixin nous resultats en tantes cerques com volguem, però de moment no s’ofereix amb RSS i només funciona per correu electrònic, i la qualitat dels resultats és una mica deficient. Però és un servei a vigilar ja que així que millori una mica serà indispensable.

Els usos

L’ús més habitual d’aquests serveis és l’anomenat “egosurfing”, és a dir, saber en tot moment si algú està parlant de nosaltres a la xarxa. Aquesta acostuma a ser la primera alarma que es configura tothom, per a tot seguit potser fer el mateix amb el nom dels seus pares i fills, o família i amics. Altre ús habitual és com a recolzament en la presa de certes decisions. Per exemple, quan es dubta entre comprar un model o altra de càmara fotogràfica, o entre un model o altre de cotxe, pot ser útil monitoritzar durant un temps els comentaris que d’ells es fan als blogs. I el mateix quan estem dubtant entre un col·legi o un altre per als nostres fills, o considerant diferents destinacions per a les nostres vacances o diferents empreses on anar a treballar.

En l’àmbit professional aquestes eines són indispensables per a saber què es diu de la nostra empresa o dels nostres competidors i els seus productes, així com els seus resposables i propietaris. No només ens permet accedir a les opinions i els comentaris que s’hagin publicat a la xarxa, sinó també a identificar fonts d’informació que de manera més o menys sistemàtica, més o menys rellevant, tracten sobre els temes i/o persones del nostre interès.

En l’àmbit social, formats gràfics com els aportats per BlogPulse permeten visualitzar tendències com per exemple si es parla més d’un o altre candidat polític, o si un tema està mereixent més interès que un altre (innovació o creativitat?, terrorisme o economia?, Irak, Palestina o Afganistan?). És un recurs senzill i domèstic però global i potent per a captar el pols de la blogosfera, el pes d’un tema o concepte en l’opinió pública.

Sigui com sigui, la societat de la informació i el coneixement està donant pas a una societat xarxa en la que els ciutadans es desenvolupen cada cop amb més normalitat en el mitjà digital, utilitzant Internet com a base d’operacions per a un intercanvi constant d’informació entre particulars. Ser capaç de proveïr-se amb criteri dins aquest flux serà en breu una habilitat necessària, i saber fer anar de manera eficaç aquestes eines serà un factor de competitivitat.

RSS i la sindicació de continguts (introducció per a no iniciats)

novembre 17th, 2007 by genisroca

rssEl servei

Algú que estigui interessat en un lloc concret d’Internet l’ha de visitar de manera periòdica i sistemàtica si vol detectar-hi l’aparició de nous continguts del seu interès. Aquesta és una tasca farragosa ja que quan es visita el lloc no sempre queda clar quines són les novetats, i a més a més, cada cop és més gran la quantitat de webs, blogs i fonts d’informació a Internet susceptible de merèixer interès. El 1999 Netscape va inventar un senzill format que permetia a una web enviar automàticament els seus continguts nous a una llista de subscriptors, el qual s’ha anat millorant i normalitzant fins arribar a l’actual format RSS (Really Simple Sindication), convertit ja en una solució indispensable per a intentar gestionar el ritme frenètic de creació de nous continguts a la xarxa.

El servei consisteix en la possibilitat de subscripció a un lloc de Internet, de manera que si aquest publica algun nou contingut els interessats el puguin rebre immediatament. És rellevant fer notar que els subscriptors reben el contingut pròpiament dit, i no només un avís de la seva existència, amb la qual cosa el que es produeix es una sindicació (redifussió) de continguts des d’una font d’orígen cap a un munt de destinataris. RSS és el format consensuat sobre com aquests continguts han de ser enviats i rebuts.

L’eina

Normalment aquestes subscripcions no es reben al correu electrònic, que ja està prou saturat i és cada cop més difícil de gestionar. Existeixen eines específiques, anomenades agregadors, per a gestionar des d’un únic lloc les subscrpcions RSS que poguem tenir. Aquests agregadors acostumen a ser gratuïts i a funcionar amb qualsevol navegador sense necessitat de cap mena de programari addicional al nostre ordinador, i tot i que hi ha diferents opcions les més habituals són Netvibes, Bloglines, FeedReader i Google Reader siguent aquest darrer sense cap mena de dubte el que està assolint una major popularitat i base d’usuaris.

L’agregador és una eina que en essència compleix quatre funcions bàsiques: rebre els continguts que les diferents subscripcions (també dites feeds) ens van enviant; oferir-nos la possibilitat d’ordenar els feeds (les fonts d’informació) al nostre criteri (el més habitual és en carpetes per temes); permetre la lectura dels continguts rebuts ensenyant-los sense necessitat de visitar el lloc web que els ha generat; i finalment, informar de quants ítems (continguts) estan encara pendents de la nostra lectura. El resultat és una potent eina que ens permet conèixer en tot moment quants nous continguts han estat publicats als nostres llocs preferits d’Internet, i decidir en quin moment i en quin ordre els volem llegir.

Ha quedat clarament obsoleta la pràctica de navegar per Internet a la caça i captura d’un possible nou contingut en alguna de les webs que ja tenim identificades com a interessants. En obrir el nostre agregador ja disposarem de tots aquests continguts sense haver invertit temps en la seva localització. Actualment una font d’informació que no ofereixi el servei RSS deixa de ser competitiva, ja que demana a l’usuari la disciplina de repetir periòdicament la visita així com el temps de localitzar quin és el nou contingut que s’hi ha publicat, si és que n’hi ha.

Els usos

L’existència del servei de subscripció mitjançant RSS acostuma a indicar-se amb la icona taronja que il·lustra aquest text. Al darrera d’aquesta icona acostuma a haver-hi l’enllaç al servei RSS, és a dir, l’adreça a Internet que ha de fer servir el nostre agregador per a gestionar la subscripció. Aquells llocs de Internet que generen un gran volum de continguts acostumen a disposar de diferents RSS, diferents enllaços, oferint per tant un servei de subscripció més segmentat. És el cas de les versions digitals dels diaris que ofereixen un RSS per a les notícies de política, un altre per a les d’esports, un altre per les d’economia, etc. Però la majoria de webs acostumen a tenir un únic feed (una única subscripció) a través de la qual sindiquen (distribueixen) tot el que publiquen.

Aquest mateix blog (com tots) ofereix un servei RSS per a mantenir actualitzats els seus lectors cada cop que s’hi publiquen nous continguts (http://feeds.feedburner.com/genisrocacat), hi ha entitats bancàries que comencen a utilitzar aquest sistema per a enviar informació financera als seus clients (Banc SabadellAtlántico a http://bslabs.typepad.com/labs/2007/06/nuevo-feed-rs-1.html), i fins i tot hi ha noves empreses concebudes específicament per a oferir serveis basats en RSS, com Offertrax que t’avisa via RSS quan detecta que algun dels productes o de les botigues que li has indicat estan d’oferta. La majoria de les webs ofereix la possibilitat de la subscripció RSS i el seu ús acostuma a millorar l’experiència de l’usuari. Actualment una font d’informació digital només és útil de manera estable si és susceptible de ser administrada mitjançant subscripcions RSS. Ja no és viable pretendre que sigui ‘audiència qui assumeixi sistemàticament l’esforç de fer la visita.

Per a saber-ne més

Taller d’introducció a la Web 2.0

setembre 8th, 2007 by genisroca

Taller 2.0 Genís RocaEn alguna ocasió he comentat en aquest blog que dono tallers i sessions sobre els canvis socials que hi ha i la seva relació amb el que està passant a Internet (l’anomenada Web 2.0). Expliquem la nova lògica que hi ha en la creació i distribució de la informació, i veiem els usos i aplicacions que tot això pot suposar tant a nivell personal com professional.

Faig aquestes sessions dins el programa ByExample de Infonomia: tallers molt aplicats i basats en exemples abans que en grans teories, i hem fet ja més de 50 sessions per tota Espanya però gairebé sempre a porta tancada doncs són tallers contractats per empreses per als seus treballadors.

El proper 19 de setembre a Infonomia hem programat una edició en obert d’aquest taller. Serà a l’Hotel U232 de Barcelona, de 9h30 a 14h. Si algú hi està interessat trobarà tota la informació en aquest enllaç.

El programa serà aquest:

1. Quelcom està canviant
a. Canvis socials
b. Canvis tecnològics
c. Arriben els nadius digitals
d. Senyals d’identitat digitals

2. L’explosió de la blogosfera
a. Dades quantitatives de la blogosfera
b. Estructura d’un blog
c. Terminologia bàsica
d. Tipus de blogs
e. Noves maneres de crear opinió i influir

3. Com gestionar tanta informació?
a. Què és el RSS
b. Com fer servir Google Reader

4. Per a què serveix si només ho tinc jo?
a. Compartint enllaços (del.icio.us)
b. Compartint fotos (flickr)
c. Compartint videos (youtube)
d. Compartint presentacions (slideshare)
e. Compartint música (last.fm)
f. Compartint contactes (linkedin)
g. Compartint coneixement (wikipedia)
h. Compartint viatges (dopplr)
i. Compartint fitxers (box.net)
j. Compartint diners (zoppa)
k. Compartint joc
l. Compartint-ho tot (facebook)
m. Web 2.0, la web de la gent

5. I nosaltres, què podem fer?. Consells pràctics per a començar
a. Com gestionar múltiples fonts d’informació (Google Reader)
b. Com emmagatzemar i recuperar informació (del.icio.us)
c. Com es busca en aquesta nova Internet (Google BlogSearch)

6. El Cluetrain Manifesto