Via My [Confined] Space

La participació liure i espontània fa por. I aquestes son algunes de les principals pors que fins ara he identificat quan he treballat amb institucions i empreses institucionalitzades que saben que la clau és Internet però no s’atreveixen a agafar-la amb força:

- si les aportacions rebudes són publicades de manera automàtica, l’espai pot derivar cap a una plataforma de protesta o de mobilització per a objectius allunyats dels desitjats.

- si a l’entorn del promotor de l’espai de participació hi ha grups organitzats, molt probablement s’intentarà incidir a l’espai per a deslegitimar la iniciativa, de la mateixa manera que qualsevol incident podria ser utilitzat contra del promotor.

- si les aportacions rebudes no són publicades de manera automàtica, pot semblar que el promotor de la web no actúa de manera transparent, i que filtra les aportacions en base a criteris susceptibles de ser opinables.

- si la dinàmica de participació no està raonada, dissenyada i administrada, aquesta pot derivar en una pluja indiscriminada d’intervencions sense ordre ni coherència, que no aporti rés al promotor i deixi insatisfet a tothom.

- si la qualitat i/o la quantitat de les intervencions és baixa, es banalitza l’objectiu del promotor i la seva iniciativa.

- moltes dinàmiques de participació a la xarxa neixen sense expectatives clares ni previsions quantitatives, i consideren suficient disposar d’una eina informàtica (taulell, fòrum, blog, enquesta…) i obvien la definició de plans de contingència per si els indicadors no arriben als mínims previstos.

- massa sovint els promotors d’una dinàmica digital dediquen més esforços a disposar d’una eina de participació que a merèixer aquesta participació demostrant de manera creïble quina serà la seva utilitat.

- si a la llum d’aquests riscos el promotor renuncia a crear un canal de participació digital, serà acusat de manca de receptivitat i de capacitat per a incorporar les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies.

El promotor acostuma a tenir aquestes pors, i no sempre les verbalitza. La millor solució és que ho verbalitzem nosaltres. Dir-li “aquests són els riscos”. És com una catàrsi. A partir d’aquí el diàleg millora (encara que no serveixi de res: el promotor institucional seguirà en contra d’assumir obvietats que considera riscos inacceptables).

Serà doncs indispensable que el disseny de la participació digital es faci des d’una perspectiva de procés, i en cap cas des d’una perspectiva de disseny d’interfícies i molt ments de selecció d’eines informàtiques.

Entendrem per comunitat virtual aquell grup humà que logra desenvolupar un conjunt de característiques en un mitjà virtual. Veiem doncs algunes d’aquestes característiques, així com algunes reflexions per a cadascuna d’elles:

1. Fidelització. Quines variables definiran el grau de fidelització?: el ritme de visites?, el grau de participació?, el tipus de participació?

2. Compromís. Quines variables definiran el grau de compromís?. Quins compromisos estableix l’individu respecte el grup?, i respecte l’existència del grup?

3. Participació. Quins motius impulsen la participació? (teràpia, prestigi, lideratge…). Com valorem la participació activa i com la passiva?. Com valorem la participació quantitativa i com la qualitativa?

4. Interessos comuns. Com es detecta i es valora l’aparició d’interessos comuns entre els membres de la comunitat?

5. Capacitat d’influir en el disseny i composició del site on es desenvoluparan les activitats. Fins a quin punt el grup pren el lideratge del site?, fins a quin punt pot fer-ho?.

6. Sentiment de pertanyença. Quins elements porten a un individu a tenir el sentiment de pertanyença a un grup?

7. Senyals d’identitat externs. Quins senyals d’identitat fan que el grup es pugui reconèixer com a tal des de l’exterior?. El grup ha de desenvolupar senyals d’identitat orientats a l’exterior?

8. Identitat. Els membres de la comunitat NO poden ser anònims. Han d’assumir una identitat de manera estable (sigui real, sigui un nickname, sigui un avatar… però estable). Això implica que la participació demana una identificació prèvia (login i password).

9. Relacions. S’estableixen relacions, sobre tot de molts a molts, però també d’un a un. Quina mena de relacions s’estableixen?, quines diferències bàsiques existeixen entre les relacions grupals i les individuals?

No hi ha criteri d’ordre ni jeràrquic en aquesta relació. El que sí hi ha són moltes preguntes: unes de més pertinents que d’altres, però en les respostes pot haver-hi el mapa d’indicadors que ajuda a entendre les diferències entre comunitats.

Administraciones en red ]]> http://www.genisroca.cat/2007/04/17/ser-o-estar/feed/ 0