Aquest dijous i divendres hem fet a Barcelona l’esdeveniment estrella de Infonomia: Renacer’07. Una trobada eclèctica pensada per a interactuar amb persones d’altres disciplines i buscar noves connexions que puguin donar peu a noves idees i fins i tot nous negocis. Del que allà ha passat ja s’ha escrit força: Kedume, Alejandro Piscitelli, Marià Cano, Sergio Cortés, i un largo etcètera que segur anirà creixent els propers dies.
Però us ofereixo un video que crec és una bona síntesi del que s’hi ha viscut. Ho vaig gravar durant el dinar del divendres i conté dos luxes: per una banda els companys de taula (a les imatges s’hi veuen Ricard Huguet, Juan Freire, Oriol Lloret i Carlos Domingo) i per l’altra l’escena: Carlos dirigeix amb un telèfon mòbil el robot que Ricard havia fet amb peces Lego i que ell mateix explica haver vist montar a nens d’encara no deu anys. El futur ja és aquí, i a Renacer el vàrem poder tocar.
M’agrada molt la opció d’anàlisis de tendències de BlogPulse: em permet visualitzar conceptes.
Fa uns dies vaig dedicar un post en suport de Julio Alonso i el seu conflicte amb la SGAE. Això no és original i són molts els que s’han fet ressó del que ha passat, i forces els que han analitzat el que Microsiervos ja va anunciar: hi haurà bola de neu. El que m’agrada de BlogPulse és que m’ensenya amb imatges allò que el sentit comú ja vaticinava: Amb la seva denúncia la SGAE ha aconseguit que l’associació de la seva marca al concepte “lladres” ha pujat moltíssims punts. No volíeu caldo?, doncs dues tasses. Quan trigaran en aprendre a gestionar la seva identitat digital?. Si dediquessin a escoltar i aprendre una part del temps que inverteixen en recaptar, serien més llestos (i tindrien més futur).
Avui he vist a la Via Laietana de Barcelona un restaurant per a nadius digitals, on pots xatejar mentre menges. Sempre connectats, sempre comunicant-se.
Sorprén com un fenòmen tant evident encara és opac per a certs centres de decisió. I no serà per manca d’indicis: Juan Cueto ha escrit sobre això ni més ni menys que a El País Semanal d’aquest diumenge; BusinessWeek ha dedicat un interessant article fa encara no una setmana; la gent de Administraciones en red han reflexionat sobre el tema específicament per a entorns de la funció pública; i fins i tot jo mateix he tingut ocasió de parlar-ne a la darrera cimera d’escoles judicials iberoamericanes. Tot i que em quedo amb l’anàlisi d’un bon amic: Ismael Peña.
Ismael cita a John Palfrey, el Director Executiu del Berkman Center of Internet and Society, per a enumerar alguns dels trets que defineixen a aquests nadius digitals:
- per ells la identitat digital a la xarxa és tant o més important que la identitat desenvolupada a la vida real.
el teu millor currículum és el que apareix a la xarxa quan et cerquen: què guardes al teu del.icio.us?, quines presentacions tens a slideshare?, de què parles als teus blogs?, a quins blogs fas comentaris?, què diu el teu perfil a Linkedin o Xing?… ja no és creïble dir que ets molt bo en marketing o el que sigui si no n’hi ha rastre a la xarxa.
- tenen la capacitat de treballar en paral·lel, en multitasca
sorprén veure un nen de 8 anys atenent concs, set o dotze sessions de xat a la vegada… i sense agobiar-se. Tot el contrari: està relaxat, divertint-se amb “la conversa”.
- El domini dels mitjans de producció digital
no només saben editar fotografia i video, sino que a més a més sorprén que no els sorprengui cap de les possibilitats que ofereix el mitjà digital. Tenen 16 anys i es posicionen a la xarxa amb naturalitat. Un telèfon mòbil que envia les fotos directament a Flickr?: clar. Tallen i enganxen videos per a publicar a Internet amb la mateixa facilitat que nosaltres tallem i enganxem text per a fer els nostres Powerpoints.
- La seva visió del món com a prosumidors, en clara oposició al concepte de consumidor (passiu)
només interessen les empreses amb les que es pot tenir un diàleg. Si no hi ha conversa no hi ha relació… i això ja ho varen anunciar els visionaris del Cluetrain Manifesto el 1999.
- El món com a terreny de joc, amb la eliminació que suposa de barreres tant geogràfiques com temporals
Ismael ja apunta al seu article el problema que es planteja quan ambdues generacions (els nadius digitals i els immigrants digitals) comparteixen un mateix espai, encara que a ell li preocupa el que pugui succeïr a les aules i a mi em preocupa el pugui passar a les empreses, perque aquest canvi és el que marcarà realment la línia de tall de l’escletxa digital entre països, territoris, societats o el que sigui que jerarquitzarà l’espai del coneixement i de l’economia en el futur… un futur que ja està aquí, tot i que alguns (que dirigeixen i manen) encara no vulguin o puguin veure-ho.