Temps de canvis
“‘Estimada, vivim en una època de canvis’ va dir Adam mentre acompanyava Eva fora del Paradís”
William Ralph Inge (1860-1954)
Teòleg
“‘Estimada, vivim en una època de canvis’ va dir Adam mentre acompanyava Eva fora del Paradís”
William Ralph Inge (1860-1954)
Teòleg
Karl Fisch i Scott McLeod acaben de publicar una meravella: Did you know?: una reflexió sobre els canvis socials que es deriven de la vertiginosa evolució de la tecnologia, sacsejada amb dades més o menys contundents per a argumentar que no estem preparant els nostres fills per als problemes que hauran de resoldre, quelcom que crec íntimament relacionat amb l’arribada dels nadius digitals que ja he comentat en alguna ocasió (aquí i aquí).
– Bé, el que és al meu país – va aclarir Alícia, esbufegant (després d’una llarga i ràpida carrera) – , quan es corre tant ràpid com ho estem fent i durant algun temps, es sol arribar a algun altre lloc…
– Un país força lent! – va replicar la Reina – . Aquí, com veus, fa falta còrrer tot el que un pot per a quedar-se al mateix lloc. Si es vol arribar a un altre lloc, cal còrrer com a mínim dos cops més ràpid.
Lewis Carroll (1832-1898)
Alícia al país de les meravelles
Atenent l’amable invitació de Luis Henry Molina, director de l’Escuela Nacional de la Judicatura de la República Dominicana, avui he intervingut mitjanant videoconferència a la IV Asamblea General de la Red Iberoamericana de Escuelas Judiciales.
He intentat aportar un únic missatge: “arriben els nadius digitals”. Els nadius digitals tenen entre 15 i 25 anys i utilitzen amb normalitat tota mena de tecnologies digitals des de que tenen ús de raó. De la mateixa manera que nosaltres varem ser capaços d’utilitzar el reproductor de video sense llegir-ne les instruccions, ells troben molt senzill filmar un video amb el telèfon mòbil i publicar-lo a YouTube. Gestionen recursos i fitxers digitals amb tanta naturalitat que conceptes com propietat, privacitat o autoria estan siguent reinterpretats i en ocasions discutits. Com va dir el professor del MIT Alan Kay, “una tecnologia és tecnologia només per aquells que varen nèixer abans que fos inventada”. Són els propietaris de la Web 2.0, la web social basada en conceptes col·laboratius i on la gent comparteix tota mena de recursos i on la premisa bàsica és la capacitat de diàleg.
Fins ara la majoria de reflexions que vinculen Justícia i Internet es dediquen preferentment a analitzar la problemàtica legal que es deriva del desenvolupament de la xarxa. Es debat quina ha de ser la responsabilitat legal del blogger, la ultraterritorialitat i l’àmbit jurídic a aplicar, la propietat intelectual a la blogosfera, els Creative Commons… però el missatge a compartir en una trobada iberoamericana d’escoles judicials pot ser un altre: Cal preparar les escoles per a l’arribada dels nadius digitals. Ja no es tracta d’analitzar les conseqüències jurídiques d’Internet, sinó d’incorporar als membres de la judicatura a la cultura digital emergent, o el que és més radical, a preparar-se per acollir als nadius digitals que començaran a arribar en encara no 4 o 5 anys a la carrera judicial.
Els recursos digitals de les Escoles Judicials han de ser els primers laboratoris de la Judicatura en l’aplicació de les noves solucions tècniques i socials que aporta Internet. La incorporació massiva del video com a format de transmissió de la comunicació, la creació de comunitats professionals (com a Xing o LinkedIn) per a la localització d’especialistes, l’ús del treball col·laboratiu (com a la Wikipedia) per a la creació de nous recursos de coneixement, l’intercanvi de referències, bibliografia i enllaços (com a Delicious), l’intercanvi de documents (com a SlideShare), i un llarg etcètera de possibilitats i oportunitats difícil d’enumerar.
Si a Google busquem “Justicia” obtenim 60 milions de resultats. Però si busquem “Web 2.0” ja hi ha 140 milions de resultats. Les escoles judicials seran el primer esgraó de la Judicatura en rebre l’impacte de l’arribada d’aquests nadius digitals i de les noves solucions i recursos que aporten. És indispensable per tant que les escoles siguin les més atentes observadores i les primeres en experimentar aquest nou context, no com a analistes, sinó com a usuàries.
“Tractant-se de la realitat, rés menys fiable que una veritat que no canvia”
Jorge Wagensberg
A más cómo, menos por qué. 747 reflexiones con la intención de comprender lo fundamental, lo natural y lo cultural.
(2006) Barcelona: Tusquets Editores (Metatemas, 92), pàg. 34