No importa la mida, sinó el carinyo
Avui és 1 de novembre i fa 29 dies era 3 d’octubre, dia en que vag fer 43 anys. En aquesta frase hi ha xifres, fins i tot dades, però no tot és informació. Com a les xarxes socials, on també hi ha moltes xifres que gairebé no aporten cap informació.
Hi ha gent que confón la mètrica amb les xifres, cosa que sovint porta alguns a treure conclusions basades només en indicadors numèrics, però gairebé sense gens de sentit comú. Com aquells que consideren un objectiu tenir molts amics al Facebook: quantes campanyes s’han venut prometent a l’incaut comprador que aconseguirà un determinat volum al Facebook!… i després què?. Com aquells anuncis que prometen allargar el membre viril uns centímetres. I després què?. Ja fa temps que ens varen explicar que allò realment important és saber fer servir el que tens.
Internet està plena de propostes que varen començar la seva estratègia tot buscant assolir un volum, i varen traspassar aquesta idea als seus usuaris que es varen abocar a una tonta dinàmica de col·leccionar amics, followers i fans. Així, sense més ni més, per veure qui la té més gran (la xifra). Però el volum s’ha demostrat no només incòmode de gestionar (quantes hores al dia haurien d’invertir alguns polítics si volen complir la promesa de proximitat que han fet a les xarxes socials?), sino que a més a més s’ha evidenciat que allò realment important és segmentar: necessito diferenciar amics de família, clients de proveïdors, coneguts de saludats.
Algunes xarxes socials han començat ja aquest moviment corrector, de promoure el volum a promoure la segmentació: Facebook et proposa que ordenis els teus contactes, Twitter t’ofereix fer llistes… però molt em temo que fan tard. Ara mateix tinc tal merder al Facebook que m’horroritza pensar el temps que trigaré en ordenar-lo. Millor ho deixo com està i assoleixo els objectius segmentats en un altre lloc.
I per acabar de complicar-ho tot, resulta que per a cada servei hi ha diferents opcions lluitant pel lideratge. Així que algú interessat en el networking professional no es limita a donar-se d’alta al Linkedin, sino que per si un cas també es dona d’alta a Xing, i a Plaxo, i a Quapacity, i en altres més segmentades com BytePR o Inusual. Estem com fa 10 anys, que ningú sabia quin seria el processador de textes majoritari i varem haver d’aprendre Locoscript, DisplayWriter, WordStar, WordPerfect, Ventura Publisher… però al final només va quedar Word. Tantes hores aprenent WordPerfect per a rés.
La situació actual és caòtica. Múltiples propostes a la xarxa, totes amb la seva mètrica. Aquestes són algunes de les meves dades: en xarxes generalistes tinc 1.011 amics al Facebook, 45 a Hi5, 24 a Orkut i 15 a MicrosoftLive. En xarxes professionals tinc 696 contactos a Linkedin, 121 a Plaxo, 65 a Xing, 43 a Qapacity, 9 a Naymz i 8 a Viadeo. En xarxes més segmentades, 21 amics a BytePR, 20 a Inusual, 20 a Goodreads, 14 a Nuestracausa i un munt de grups específics a Linkedin, Xing, Ning… Pel que fa a compartir continguts, 140 followers i 116 following a Slideshare, 126 fans i un network de 49 a delicious, 63 followers i 52 following a Twitxr, 29 fans i 27 friends a Plurk, 16 followers i 8 following a YouAre, 50 travellers a Dopplr i 12 a Tripit, 28 contactes a Flickr… I em deixo Meneame, ooVoo, Skype, YouTube, Vimeo i qui sap quantes coses més. Ah, sí, em deixava Twitter: segueixo a 928 i em segueixen 1724.
Amb això no anem enlloc. La veritable escletxa digital acabarà siguent entre els que estan disposats a perdre el temps en aquestes coses i els que no. I això no ens ho podem permetre: el canvi real que suposa la xarxa no pot quedar camuflat darrera una tonta baralla numèrica per veure qui la té més gran (la xifra). Centrem-nos en generar valor i en com medir aquest valor per tal de fer-lo tangible i gestionable. I deixem-nos de medir amics, excepte quan es tracti del nombre de cerveses que ens podem prendre junts.
Per cert, el dia del meu anniversari vaig rebre 93 felicitacions pel Facebook, 11 per mail, 5 per Twitter, 5 per SMS i 3 per telèfono. I això que era dissabte. Ah!, i 3 per correu postal encara que totes elles de tipus comercial. Però res com les abraçades que em varen donar a casa.