Archive for setembre, 2007

Política 0.2

setembre 28th, 2007 by genisroca

Politica M’ofen constatar que la nostra política no només no és 2.0, sinó que ni tant sols arriba a 1.0. Siguent generós es queda en 0.2. Ja fa un temps em vaig queixar del greu problema que suposa la desconexió de les nostres èlits (i no només la dels polítics). En un temps de xarxes globals i inteligència col·lectiva, quan ja tot és WAN (Wide World Area Network) hi ha qui creu suficient treballar amb una LAN (Local Area Network) o el que és el mateix: el seu despatx o com a molt el seu edifici o la seva organització. I tolerar això als polítics és un luxe que cap ciutadà es pot permetre i que cap país pot aguantar.

Ja no parlo de la dèbil aposta personal per Internet (ni José Luís Rodríguez Zapatero ni Mariano Rajoy tenen domini propi a Internet, como ha fet Angela Merkel), ni de si han activat televisions IP (com ha fet Nicolás Sarkozy), ni de si ofereixen canals RSS per a informar a la ciutadania (quelcom que no tenen a La Moncloa però sí el 10 de Downing Street). No. El que m’ofèn es que creguin que axiò de la comunicació digital amb els seus ciutadans és quelcom que es pot utilitzar em període electoral per després abandonar-ho sense ni tant sols posar-se vermell. Creuen que és un recurs d’imatge, com pot ser-ho la foto d’un nen, i no entenen que és una actitud. Una posició davant el món.

Llegeixo avui a 5lineas un balanç de com estan els blogs que els candidats espanyols varen impulsar a la campanya electoral de fa quatre mesos. Desolador. “D’un total de 22 candidats amb blog, 6 ja no funcionen, 8 ho varen deixar els darrers dies de maig, 1 el juny i 7 han continuat fins avui”. I no estan tots els que no hi són. Per exemple José Montilla no actualitza la seva web personal des de novembre de 2006, i no consta en aquesta anàlisi. Com tampoc consta el desastre que va suposar el blog de Pasqual Maragall quan presidia la Generalitat. Són analògics. Si no vivim al mateix planeta, i visiten el meu ben bé com a turistes, com és possible que siguin ells els qui manen?. Em sento com l’habitant d’un veïnat molt allunyat del centre urbà on hi ha l’ajuntament. Només que al revès. Visc en un centre urbà regit per un ajuntament d’un veinat aillat al mig de la muntanya.

Hi ha convulsió en conceptes com autoritat, identitat, comunitat, llibertat, relevància, confiança, solvència, participació, conversa, mercat, consumidor, servei, propietat, autoria… i van ells i no es presenten al debat. I si no estan al debat, on són?. I com s’atreveixen a personar-se a l’espai on s’està desenvolupant aquesta conversa i marxar-ne l’endemà de les eleccions?.

Hi ha excepcions, sí. Ja vaig comentar la fresca sorpresa de Guillermo Fernández Vara a Extremadura. I m’han reconfortat alguns dels paràgrafs de Miquel Iceta en la seva intervenció d’avui al Parlament de Catalunya. Però hi ha un problema. Això va molt depressa. Còrrer ja no és suficient. Cal accelerar, i molt.

Etiquetes:

Wikipedia vs. Massmedia

setembre 27th, 2007 by genisroca

Onada
Segons les dades
de
Nielsen/NetRatings
d’aquest mes d’agost,
a Espanya
la Wikipedia
ha rebut més visites que
El Mundo,
El País
,
20 Minutos,
Páginas Amarillas,
els diaris de Vocento
o els del Grupo Zeta.

 

Ve una onada.
Qui no la veu
és que està distret.

 

 

 

 


Etiquetes: , ,

Anatomia de l’empresa 2.0

setembre 26th, 2007 by genisroca

Amb en Toni Gutierrez-Rubí estem atrafagats en un projecte que segur arribarà a bon port, però que de moment ja ens està donant interessants sessions de treball on sempre aprenem quelcom. En una d’elles en Toni va tenir l’encert de buscar el paral·lelisme entre el funcionament d’Internet i el d’un ecosistema, i la wikipedia ho va corroborar en descriure ecosistema com un sistema dinàmic relativament autònom, format per una comunitat natural i el seu ambient físic. I és que Internet es comporta ja com un ecosistema, molt vulnerable al canvi climàtic (als canvis en les estructures físiques de la xarxa), a la contaminació (spam), a les malalties (els virus), als accidents o agressions (els ciberatacs), als desequilibris regionals i a la dependència energètica. També recorda cada cop més l’estructura cel·lular i la complexitat dels éssers vius. Amb òrgans vitals (servidors centrals) i amb sistemes nerviosos, musculars i sanguinis (xarxes) molt sensibles, molt transmissors i molt interdependents.

Descubreixo ara a Gabinete de Informática aquest dibuix, que ells han tret de Teemu Arina, on es visualitzen les semblances entre un organisme i una organització 2.0. Em segueix agradant més la idea d’ecosistema, que permet donar joc a més d’un individu, però m’ha agradat el dibuix.:

Anatomia 2.0

Etiquetes: ,

Equacions per a viure

setembre 23rd, 2007 by genisroca

Descobreixo a Treehugger aquesta meravella de Craig Damrauer, autor de New Math: Equations for Living. Deixeu-vos emportar per les provocacions del gif animat:

Equations for life

El valor de saber explicar una història

setembre 22nd, 2007 by genisroca

CommonCraftL’abril d’aquest any la gent de CommonCraft varen sorprendre a gairebé tothom amb un video que ajudava a entendre de manera senzilla que és el RSS, un concepte clau però no sempre fàcil d’explicar. La tècnica que varen fer servir era molt simple però a la vegada molt potent: una veu en off, una càmara fixa enfocant una pissarra, i unes mans amb un rotulador i retalls de paper. Un cop més, el relleant era tenir les idees clares, i no el pressupost. La fòrmula ha cuallat, i els seus autors han seguit explotant-la publicant gairebé cada mes una nova producció on expliquen un nou concepte cada vegada: els wikis (el maig), el social networking (el juny), i aquest agost el darrer: el social boomarking.

El lema de CommonCraft és “Our product is explanation”, i aquí és on volia arribar: actualment hi ha una veritable sobredosis no només d’informació, sinó també de fonts d’informació. Molta gent publicant, moltes fonts d’informació, molts missatges, molta redundància… fa poc ja em vaig fer ressó de la reflexió de Kedume sobre els seus problemes per a gestionar amb eficàcia tanta infoxicació blogosfèrica, i en general tot allò 2.0 té un dels seus prblemes en com detectar la qualitat (si és que n’hi ha) enmig de tant soroll. Reputació, confiança, credibilitat, recomenació, fakes… una pila de termes que donen voltes sobre el mateix i que estan molt presents a tota “la conversa”.

La cosa s’està quedant en cercles d’amics que es llegeixen, es comenten i es diverteixen, i ser rellevant és una tasca cada cop més impossible (si és que algú ho pretén). En tot cas, la meritocràcia actual es construeix al meu entendre en base a 3 habilitats:

Crear contingut original (de qualitat). Que és molt difícil i molt pocs ho logren. La majoria, com jo, ens limitem a citar el que ja hem vist a un altre lloc.

Saber editar. En mig de tanta informació, saber seleccionar, filtrar i localitzar allò que és rellevant, i ajudar a la resta a discernir on han de fixar la seva atenció. Dificilíssim. No n’hi ha prou amb llegir molt i ser llest, a més a més, cal tenir un do. Aquí la meva referència des de fa temps és l’Alfons Cornella.

Saber explicar una història. I no vull dir saber redactar. Vull dir donar raons i no només dades, a explorar formats. I aquí crec que la presencialitat i els bons oradors tindran molta importància (si és que alguna vegada l’han perduda), i si insistim en voler-ho digital caldrà estar atents al video.

Ja hi ha 100 milions de blogs, però pocs que sapiguen explicar-nos una història, i encara menys que quan parlen ho facin aportant criteri. Hi ha moltes dades, molts textos, moltes opinions… i me n’alegro, però jo vull que m’expliquin una història. El meu respecte doncs per la gent de CommonCraft: són ambiciosos i volen ser bons explicant les coses.

Thinking Blogger

setembre 21st, 2007 by genisroca

Thinking Blogger

Des d’Administraciones en red m’acaben d’alegrar el dia regalant-me el privilegi de participar a Thinking Blogger.

En Ramon explica de manera senzilla en què consisteix: és un premi peer-to-peer en el que l’autor premia els cinc blogs que més el fan pensar. El premiat ha d’escriure un post en el que es vegi el logo del premi; enllaci amb qui l’ha premiat (gràcies Alorza!); i doni el premi als cinc que li estimulen la neurona.

Ara mateix tinc 208 feeds al meu Google Reader, i d’acord amb les normes només en puc reconèixer cinc. Doncs allà van:

Transnets de Francis Pisani.

ICTlogy de Ismael Peña.

Individuos, tecnologías y yo mismo de Dsanchezbote.

El blog de Núria Masdeu.

El blog d’Eduard Punset.

I em quedo amb les ganes, i el remordiment, d’agraïr a un munt més els bons moments que em donen (perdó Juan, Toni, David, César, Jaume, Paco, Joan, Sergio… i tants d’altres), perè les normes són les normes.

Etiquetes:

Ai Manué ! (Homenatge a Manuel Bustos)

setembre 20th, 2007 by genisroca

Visc a Sabadell, una ciutat de 200.000 habitants que té d’alcalde en Manuel Bustos. Un alcalde força conflictiu entre els col·lectius més joves de la ciutat, marcat pel tancament de locals i actuacions opinables contra ells.

El que m’agrada, i molt, d’aquesta nova Internet és que si un té el consistori, els altres tenen la xarxa. Han composat una melodia i li han posat lletra (“som els teus ciutadans, fent propostes, obrint portes… com alcalde no ens aportes res”). Han pres el carrer i s’han marcat coreografies al mercat, per les voreres i a la façana de l’ajuntament. El resultat és aquest video titulat “Plora Sabadell”. Deliciós. Com m’he divertit.

YouTube Preview Image