Àgata Losantos em fa saber de l’existència d’aquest generador d’idees. Funciona bé ja que si l’acciones deu o quinze vegades t’acaba sorprenent amb alguna de les idees que et suggereix, cosa que demostra que ser enginyós i creatiu no és massa dificil (fins i tot hi ha recursos com aquest per ajudar-te si tens problemes). El veritable repte és tirar endavant els projectes, és a dir, convèncer persones i administrar recursos. Això sí que és un art.
Fa uns dies que vaig enfeinat posant ordre al meu del.icio.us i ara estic (re)descobrint enllaços. Un d’ells és la traducció al castellà de les 95 Theses of Geek Activism, publicades el juliol de 2006 i que igual que el Cluetrain Manifesto de 1999 adopten l’estil de les 95 tesis de Lutero que varen insporar la reforma protestant.
És un text una mica populista, però malgrat tot en destaco algunes de les que comparteixo (que no són totes):
2. Violar un acord de llicència no és robar.
3. Totes les corporacions no estan del teu costat.
6. Tot entrarà a formar part del Domini Públic algun dia -fins i tot Mickey Mouse-.
16. Mai s’hauria d’emmagatzemar informació pública en formats d’arxiu tancats.
17. Algunes empreses estan del teu costat, troba-les i recompensa-les.
18. Ningú m’ha explicat mai on puc reproduïr els meus vinils. Perquè ha de ser diferent amb els meus mp3?
21. Tractar els teus clients com a criminals -o potencialment criminals- allunyarà els teus clients.
23. Algunes empreses sembla que estan del teu costat, però no ho estan.
24. L’ús just és una cosa bona.
29. L’anàlisi de grans quantitats de dades no aturarà el terrorisme.
30. Expressa la teva opinió en públic.
46. Utilitza llicències Creative Commons.
58. Explicar la teva veu en un comentari a Barrapunto està bé, fer-o en un blog és encara millor, però fer-ho a lloc que no visiten els geeks tot sovint és encara millor.
63. Tingues una perspectiva global quan pensis en llibertats i drets digitals, propietat intel·lectual i assumptes similars. T’agraden les mesures del teu país respecte aquests temes?. Pots ajudar a un altre país?
64. L’activisme electrònic no tracta de mantenir posicions extremes. Hi ha tot un ventall de postures moderades. Troba-hi la teva posició.
69. Llegeix més.
74. Assegura’t que sempre que un venedor et vengui un producte amb certes capacitats bloquejades tu podràs desbloquejar-ho.
78. Coneix els teus drets i prepara’t a defensar-los.
83. Linux no és una filosofía, és un bon programari. Fes-lo servir si s’ajusta a les teves necessitats.
86. Més informació disponible per a un major nombre de persones és una bona idea.
88. Vota
93. Tens dret a l’anonimat a internet.
94. Estigues orgullós de ser Geek, jugón, defensor de la privacitat, promotor de la llibertat d’expressió i un innovador sense por a litigis, al govern ni a la restricció de les teves llibertats: un activista electrònic.
95. Pel damunt de tot, diverteix-te.
Estic ordenant el meu del.icio.us (encara no he acabat). Però ho faig en plan xulu: tinc més de 600 enllaços i he decidit repassar-los tots, un a un, i revisar la meva manera d’etiquetar. En endavant aplicaré aquesta manera de fer:
– Posaré tags només en el meu idioma, que és el català. Fins ara ho feia en anglès, i he estat pensant perquè i no he sabut trobar cap argument. Davant el dubte, allò natural.
– Intento fer servir les paraules en singular (a vegades feia servir plurals, i prefereixo unificar el criteri).
– Quan necessito un verb intento fer-lo servir en infinitiu (també prefereixo unificar el criteri).
– Poso accents, sempre. Hi ha paraules que canvien el significat i a més a més sóc un clàssic i si puc quan en sé m’estimo més intentar escriure bé el nom de les coses.
– Només pojo majúscules a l’inici de la paraula si aquesta és un nom propi (de persona, d’empresa, de marca… però nom propi). La resta, tot en minúscules.
– Si necessito dues paraules, utilitzo el guió baix per a cobrir l’espai en blanc (per exemple, Google_Maps).
– Si és el nom d’una persona, si puc faig servir el nom i el cognom (per exemple, Alfons_Cornella).
– Si el que estic classificant és un article ho dic (“article”). És a dir, indico la naturalesa del que guardo.
– Quan poso etiquetes no intento recordar quines ja he fet servir. Etiqueto lliurement pensant només en el que estic guardant (i en aquests criteris, que és la única cosa que intento retenir mínimament).
– A més a més de les etiquetes, a “notes” poso àmplies descripcions on també acostumo a citar la font que m’ha facilitat aquell enllaç.
– Intento no fer servir el tag “Web2.0”, però sí “2.0” (que pot aportar valor en associar-lo a conceptes com “empresa”, “política”, “economia”, “turisme”, “universitat”…).
Algú em suggereix algun altra criteri?
Gràcies a Fernando de Gabinete de Informática descobreixo que Michael Wesch ha tornat a l’atac. Wesch és antropòleg a la Universitat de Kansas i estudia l’impacte de les tecnologies en la interacció humana i el vaig descobrir per ser l’autor del video The Machine is Us/ing Us, una peça molt útil per a exemplificar en encara no cinc minuts com estan canviant les coses amb la irrupció de tot allò digital i les xarxes.
Wesch ha fet dues noves peces. La primera m’ha agradat molt. Tracta sobre com les noves lògiques i possibilitats tant en la informació com en la col·laboració alteren (o haurien d’alterar) els models d’aprenentatge. Les maneres d’ensenyar i aprendre. Les prioritats i els mètodes. L’impacte de tot allò 2.0 a les aules.
La segona peça tracta sobre com el fet digital està revolucionant les maneres de classificar, gestionar i localitzar la informació (com apunta Fernando, en la línia del Everything is miscellanous de David Weinberger, a qui venero per ser un dels autors del Cluetrain Manifesto i que defensa el poder del desordre digital).
Dos molt bones peces que em reafirmen en quelcom que ja sabia: vull aprendre a fer videos. I en vull aprendre ja. Em llegiré tots els llibres que recomana en Joan Planas. Avui començo.
Hi ha forces taules comparatives entre allò 1.0 i allò 2.0, esquemes que busquen ensenyar d’una manera clara l’existència de dues maneres diferents d’entendre un mateix fet. Aquestes reduccions de la realitat sempre són opinables, però són útils per a mostrar de manera ràpida que existeixen diferències. Reprodueixo aquí algunes de les taules amb les que he topat darrerament.
Fa més d’un any que Julen Iturbe publicava al seu Consultoría artesana de la red els trets que al seu entendre diferenciàven una empresa 1.0 d’una altra 2.0, i en base a ells he fet aquesta taula:
| Empresa 1.0 |
Empresa 2.0 |
|
Web com a disseny i informació
|
Web com a comunicació
|
|
Web com a tecnologia
|
Web com a ús
|
|
Categoritza i guarda en carpetes
|
Etiqueta en forma social
|
|
Organització formal i informal
|
Primen les xarxes socials reals
|
|
Informació
|
Sindicació de continguts
|
|
Patents i propietat intel·lectual
|
Copyleft en diversos graus
|
|
Usuaris de TICs
|
Usuaris avançats de TICs
|
|
Gestiona el temps
|
Gestiona els moments
|
|
Èxits
|
Èxits (i fracassos) del moment
|
|
Nivells d’autogestió i participació
|
Autogestió i participació
|
|
Especialització per processos o funcions, orígen de les diferències
|
P2P, la igualtat com a punt de partida
|
|
L’objectiu és la versió sense errades
|
L’objectiu és la fase beta permanent, nous errors per aconseguir nous èxits
|
Didac Lee, germà de sang empordanesa, reproduïa aquesta setmana una taula comparativa entre el Knowledge Work i el Web Work, que podria ser quelcom així com les diferències entre el treball basat en el coneixement i el treball basat en la xarxa. El quadre és aquest:
| |
Treball basat en el coneixement |
Treball basat en la xarxa |
|
L’organització
|
Corporació. Organització formal de les persones
|
Gent a títol individual, o grups ad hoc de persones
|
|
Estil de treball
|
Productivitat progressiva, pas a pas
|
Explosions de productivitat discontínua
|
|
Unitat
de valor
|
Diners
|
Atenció
|
|
Model de negoci
|
Propietari
|
Obert
|
|
Tecnologia de la informació
|
Instalada en local, sovint client-servidor, amb processos predefinits i interfícies d’usuari complexes |
Basada en web, amb combinacions a mida de diferents eines, amb interfícies senzilles
|
Prioritat de
l’activitat |
El coneixement
|
El relacional
|
Procés
creatiu |
Creant, construint
|
Juntant, ensamblant
|
|
Valor
|
Bens intangibles de informació
|
Relacions que agreguen, filtren i manipulen bens intangibles distribuits
|
D’altra banda, Tíscar Lara explica a un dels seus posts que l’evident transformació que estan patint els mitjans de comunicació per l’impacte de tota la tecnologia implica modificar també les metodologies emprades per analitzar aquests mitjans de comunicació. Cal doncs una versió 2.0 dels estudis de mitjans, i presenta aquesta taula comparativa entre els estudis actuals i els nous (treta de Media Studies 2.0 Forum):
| Estudis de mitjans |
Nous Estudis de mitjans |
|
Audiències actives
|
Usuaris actius
|
|
Interpretació
|
Experiència
|
|
Recepció
|
Immersió
|
|
Representació
|
Simulació
|
|
Mitjans centralitzats
|
Mitjans ubicus
|
|
Consumidor
|
Participant / Cocreador
|
|
Treball
|
Joc
|
|
Els efectes de la tecnologia estan determinats sociològicament
|
La naturalesa de la societat està determinada tecnològicament
|
I per acabar, recordar la taula comparativa que vaig publicar fa poc amb les diferències entre alumnes nadius digitals (2.0?) i professors immigrants digitals (1.0?).
No fa gaire que col·laboro un cop al mes al programa de ràdio Via Lliure de RAC1, una de les emissores líders. Es tracta d’un magazin dirigit i presentat per Marta Cailà que s’emet els dissabtes i diumenges de 10h a 14h. Un cop al mes intentem ensenyar des d’una finestra exemples concrets de com és possible fer activitats de referència a nivell mundial sense que el rellevant sigui el volum, el pressupost o la ubicació. Aquests darrers 10 anys a Infonomia hem detectat i analitzat més de 700 casos destacats, i les hem trobat per tot arreu i no necessàriament a les grans capitals.
Al programa d’avui hem comentat dos exemples que m’han agradat per ser poc digitals. El primer ha estat el cas de AUSA, a Manresa. Un exemple de com una permanent cultura de la innovació a tots els nivells els ha permès ser líders en el seu sector. Aquesta història comença el 1956, quan 4 afeccionats a la mecànica creen una petita fàbrica… de cotxes!. El PTV, un petit automòbil amb un motor de quatre temps del que s’en varen vendre 1.100 unitats però que varen quedar eclipsats en obrir SEAT. Però amb el seu coneixement varen canviar el seu producte i varen desenvolupar un dumper, el primer bolquet compacte del mercat, que va ser molt valorat a l’extranger. Actualment tenen més de 300 treballadors i venen a 68 països als 5 continents, i tenen filials comercials a França, Regne Unit, Alemanya, Estats Units, Xina… el 2004 varen facturar 74 milions d’euros i són líders mundials en dumpers per a obres i carretilles elevadores tot terreny.
Altra exemple ha estat Mainat, a Canet de Mar. Fa 40 anys Joaquim Mainat treballava a una empresa tèxtil de Canet de Mar i es va decidir a deixar-ho per obrir la seva pròpia empresa amb la seva dona, l’Elena. Ara que tant es parla de la crisi del tèxtil, J. Mainat S.A. segueix a Canet de Mar, té uns 30 treballadors i ven per tota Europa, Orient Mitjà, Malàisia, Sudamèrica… i ho han aconseguit fent peces tèxtils de pressoteràpia tant a mida (comprimint una zona concreta del cos per exemple en funció d’una ferida o cremada) com en sèrie (per exemple per al tractament de postoperatoris de cirurgia plàstica i estètica). Imaginem un nadó de tres mesos amb una malformació al turmell: ells fan la peça que necessita. I no hi ha ningu més que ho faci. Treballen sense costures (quelcom indispensable per a les cremades), amb diferents graus de pressió en funció de la ferida, amb un procès complex per a prendre les mesures. Fa poc han obert una nova divisió: peces tèxtils compressives… per a cavalls. I tot a escala mundial, i des de Canet de Mar.
Ambdues històries tenen una cosa en comu, i és que fa anys varen descobrir i aplicar un concepte que tot just ara expliquen a les escoles de negoci: la llarga cua (The Long Tail). Fes una cosa molt concreta, molt especialitzada i molt ben feta, i tot i que hi hagi poca gent que la necessiti serà rendible doncs les teves vendes ho seran a nivell mundial. Això sí, has de ser el millor.
Si algú ho vol sentir pot accedir al mp3 a la pàgina del programa (cal anar aproximadament al tall de les 13h30). També es pot accedir al text que a Infonomia hem fet sobre AUSA.
