Les oligarquies frenen el desenvolupament de la societat
La Societat Digital es desenvoluparà a un ritme molt més lent del que pensem, del que desitgem i del que mereixem. I aquesta demora no és per causa de la nostra major o menor capacitat per a assimilar el creixement exponencial de la tecnologia, sino a que els nostres models socials i econòmics encara estan regits per una oligarquia que continua gestionant amb formes i models anacrònics.
L’aparición de la informàtica i de Internet va fer que molts tinguessin por d’una escletxa digital. I realment s’ha produit, però en contra del previst no ha estat entre les classes pudents amb accés a la tecnologia i les classes amb menys recursos. L’escletxa digital s’ha produit entre les noves formes d’organització de la ciutadania (conectada en xarxa, col.laborativa, compartint informació i recursos) i la d’aquells que pensen, dirigeixen i manen en els assumptes d’interés comú (jeràrquics, orientats al poder, bloquejant la informació i els recursos).
Només cal veure un informatiu a la televisió per a constatar com d’anacròniques són les formes dels que ens manen. No hi ha semana sense que els primers ministres europeus, o els titulars de les seves carteres d’economia, es reuneixin a alguna ciutat europea. Cadascuna d’aquestes cimeres i reunions és transcendental i molt important. Fan milers de kilòmetres de desplaçament per a trobades on tenen un cara a cara d’encara no 30 minuts (i amb un intèrpret per allà mig). Segur que han sentit parlar de les videoconferències i de les noves formes de comunicació, però es tracta de “donar un missatge als mercats”demostrat unitat.Igual que passava a l’època victoriana, quant els reis convocaven a la cort per anar a caçar guineus i tothom comentava qui hi havia i qui no hi era, si el seu aspecte era impecable o desastrós, i a qui havia somrigut o si aquella ganyota semblava un menysteniment. A la cort els gestos i els posats sempre marcaven el curs dels aconteixements. Per això les seves trobades són presencials, perque segueixen gestionant en base a les aparences.
Per no parlar de la gestió de les dades i de la informació. Els qui ens representen insisteixen en gestionar com si no tinguessim accés ni a les dades ni a la informació, o com si no sabessim llegir ni tenir converses amb els nostres veins. Governs que amagen la informació sobre l’autoria d’un atemptat, o sobre l’existència d’una crisi, o sobre si demanaran o no un rescat. Es financien de manera opaca, coloquen a polítics al capdavant de la gestió d’empreses, dibuixen connexions directes amb el poder judicial i l’eclesiàstic… es com si no haguèssim evolucionat massa des de l’època medieval, excepte en allò relacionat amb la tecnologia i amb la capacitació de la ciutadania.
Actualment els models empresarials i ciutadans avancen molt nés ràpidament. Exploren sense parar noves fòrmules tant de creixement com d’organització, i adapten de manera constant la tecnologia disponible per a resoldre problemes concrets. Empreses amb professionals distribuits per tot el món que es coordinen en temps real per a desenvolupar projectes complexos, grups de ciutadans que es coordinen i mobilitzen per a tota mena de finalitats: desde el 15-M fins al desenvolupament d’apps per a la millora assistencial. Noves maneres de generar coneixement, noves formes de prendre decissions, noves actituds i nous comportaments.
I mentres tant les nostres oligarquies segueixen actuant en base a criteris de conservació de diners, poder i privilegis. Mitjançant models de gestió basats en les formes, les aparences i el control de la informació.
Per al desenvolupament de la Societat Digital necessitem substituir les oligarquies que prenen les decisions. O això passa a un ritme evolutiu normal, cosa que demanarà com a mínim algunes dècades, o s’accelera mitjançant una revolució social.