Archive for març, 2008

Forrester’s Social Technographics

març 24th, 2008 by genisroca

Social TechnographicsJa fa un temps que Charlene Li de Forrester Research va definir 6 categories en les que es podia distribuir la població en funció de la seva actitud a la xarxa, en un índex conegut com a Forrester’s Social Technographics. La classificació divideix la població en Creadors (generen continguts), Crítics (comenten), Colectors (sindiquen continguts), Membres (pertanyen a xarxes socials), Espectadors (llegeixen blogs) i Inactius (res de tot això).

Jeremiah Owyang, un altre treballador de Forrester, anuncia que ja són consultables les dades d’aquest indicador, cosa que permet veure quins valors adopten a cada categoria dierents territoris, diferents segments d’edat, o fins i tot els diferents sexes. Combinant aquestes variables he intentat veure el que podria ser el perfil tipus dels empleats d’una empresa de per aquí (és a dir, Europa com a territori, entre 35 i 44 anys d’edat, i sense importar el sexe). El resultat és una suma de percentatges que no entenc, perque dona força més que 100, però el que m’interessa és la interpretació qualitativa dels baixos valors (encara no un 8%) d’aquells que creen continguts o els sindiquen utilitzant els RSS.

 

Results

Cal recordar aquestes dades quan intentem impulsar dinàmiques de coneixement compartit a les nostres organitzacions. Encara no un 8% aportarà continguts, i la majoria quedarà totalment al marge del tema. I això no només serà normal, sino lògic. El contrari és un mite sense fonament. Fernando Polo reflexionava en un post recent sobre els 7 mites de la Web 2.0, i ens feia notar que no hi ha tanta participació, ni allò col·lectiu és garantia de qualitat, i que poques coses són originals i més aviat dominen les coses amateurs. I és que el repte de la intel·ligència col·lectiva no depèn només de disposar d’eines com els blogs o els wikis. És força més complex, més difícil i més laboriós. És cultural, i no tecnològic, i demanarà invertir més temps i paciència que no pas diners i recursos.

Consells pràctics per a blogs professionals i d’empresa

març 22nd, 2008 by genisroca

Horror VacuiNo fa gaire Alberto Ortiz de Zárate, Alorza, ha publicat el seu Manual de uso del blog en la empresa, indispensable per aquells que encara es pregunten quin paper pot jugar un blog en el seu desenvolupament professional. Gràcies a esforços com el d’Alberto, cada cop són més les empreses, organitzacions i institucions que exploren l’us dels blogs per a comunicar-se i relacionar-se, ja sigui amb l’exterior (els seus clients, el seu mercat, el seu entorn) o amb l’interior (els seus empleats, els seus col·laboradors, els seus accionistes).

S’ha escrit molt sobre algunes de les possibles claus per a l’éxit d’un blog, i la majoria dels consells incideixen en la conveniència d’escriure de manera regular, atendre els comentaris, enllaçar a tercers, o escriure per convicció i no per interès… però tot això no resol el que acostuma a ser el dubte inicial: quin estil editorial adoptar?, amb quin to escriure?, com evitar l’horror vacui davant el full en blanc?.

Aquestes línies pretenen aportar algunes possibles tàctiques –que no estratègies– per aquests blogs corporatius, encara que també poden ser aplicables a aquells professionals que volen impulsar un blog a títol personal.

Un cop definit el motiu que impulsa el blog, la seva línia temàtica, pot resultar útil imaginar els possibles continguts intentant adaptar-los a un d’aquests sis formats:

Eines i recursos
Posts dedicats a explicar i comentar eines i recursos que poden ser útils per als lectors. A l’estil del que ens ofereix Genbeta, un blog indispensable per a descobrir nous programaris i noves funcionalitats.

Lectures i conceptes
Reflexions derivades d’una lectura, una conferència, un congrès o qualsevol altre format de transferència de coneixement. L’autor pot fer-ne la crònica o el resum, i enriquir-ho amb les seves opinions i reflexions, com va fer Lola Mola aquest gener quan la Catosfera a Granollers, o Enrique Dans en llegir el darrer i genial article de Chris Anderson .

Experiències i bones pràctiques
Comentari d’una situació viscuda, d’un cas real, o d’una bona pràctica coneguda. És un recurs molt útil, doncs permet desenvolupar una idea o un concepte a partir de l’explicació detallada d’un cas concret, quelcom que acostuma a fer sovint Juan Freire, a qui agrada aterrar a casos concrets les seves sempre lúcides observacions.

Entrevistes i testimonis
Trascripció de diàlegs i entrevistes amb persones interessants per la seva relevància i/o experiència en el tema tractat al blog. Aquest és un format molt agraït doncs permet apropar testimonis i opinions de tercers, i molt viable donat que l’intercanvi de preguntes i respostes es pot resoldre per correu electrònic amb el personatge entrevistat, cosa que amplia molt el ventall de possibilitats. En aquest format destaca l’impagable blog de Joan Carreras, amb interessants entrevistes a responsables de la ràdio i televisió pública catalana.

Actualitat i novetats
Comentari de notícies, successos o novetats recents. Él el format que permet reaccionar de manera ràpida a les incidències del dia a dia, i que permet evitar la sensació de que el nostre blog viu al marge de la realitat. Com el que fan els Microsiervos, en concret Wicho, cada cop que una nau va a l’espai.

Idees i propostes
Si fos el cas, i l’autor tingués una idea. Però com tots sabem, això es força inusual, i la majoria dels que escrivim un blog ens limitem a comentar i replicar el que hem vist, sentit o llegit en un altre lloc. I és que amb blogs o sense, tenir quelcom original a dir és un veritable repte a l’abast de molt pocs. Un dels que intenta explorar noves idees i proposar conceptes i debats que permetin el seu desenvolupament és Ricard Ruiz de Querol.

Un exemple impecable de blog destinat a objectius professionals i que combina aquests sis formats és el de l’anteriorment citat Joan Carreras, que al seu Janquim explica amb valentia i honestedat el dia a dia d’una organització com la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, així com les idees i vivències que considera el poden ajudar a ell i als seu companys a millorar en la gestió corporativa del coneixement.

Pensar en quina d’aquestes sis categories es podrà refugiar allò que anem a escriure pot servir com a font d’inspiració, i un recurs útil per a desbloquejar l’horror vacui i orientar la creativitat. Un blog que desenvolupi aquests sis formats serà un blog força complert, si més no formalment. Quedarà, com sempre, el repte d’aportar valor.

Etiquetes: , , ,

Swotti, un cercador d’opinions

març 4th, 2008 by genisroca

SwottiJa fa forces setmanes que tenia ganes d’escriure sobre Swotti, un interessant servei creat per l’espanyola BuzzTrend. Swotti neix amb la voluntat de ser un cercador que malgrat buscar per tota la xarxa intenta tenir en compte només aquelles informacions que recullin l’opinió dels usuaris. Un cercador d’opinions.

Swotti treballa amb principis de la molt comentada però poc habitual “web semàntica”, és a dir, amb una tecnologia capaç d’identificar els adjectius i els verbs que defineixen allò que estem cercant, i que per tant permeten deduir si el comentari és positiu o negatiu. Quan fem una cerca a Swotti obtenim no només resultats, sinó sobre tot una valoració qualitativa. I això es pot aplicar a persones, marques, productes, empreses, ciutats…

Swotii iPhoneEl producte encara es troba en una fase molt beta i no sempre obtens el nombre de resultats que voldries, però apunta maneres molt interessants. Per exemple, si busques “iPhone” sembla que el més valorat són aspectes com ara la velocitat, el disseny, la bateria o la càmara, mentre que el més negatiu són el pes, la mida o l’altaveu. Malgrat que els seus creadors insisteixen en posicionar-se com un cercador de productes, per acompanyar decissions de compra, a mi m’agraden aquestes eines per aplicarles a conceptes, sectors, institucions, polítics… tot i que certament moltes d’aquestes coses sovint són només productes. En tot cas, Swotti està desenvolupant els seus algoritmes semàntics per families temàtiques, i de moment ha començat a treballar en families com l’electrònica de consum, els videojocs, la informàtica, el cine, la literatura, la música, el turisme, l’automoció i coses semblants.

Els pares de l’invent són la gent de BuzzTrend, una empresa espanyola creada el juliol de 2007 i que sota la direcció de David Castro vol especialitzar-se en cercadors focalitzats en els continguts creats per la gent en aquesta cosa que hem decidit anomenar Web 2.0. Pel que es veu porten anys invertint en aquesta tecologia, desenvolupada a Granada. A més a més de Swotti han creat un altre producte que es diu Lista WIP, que en base al mateix principi de segmentar la cerca per quedar-se només amb les opinions de la gent, fa un ranking de famosos en base a la seva popularitat.

BuzzTrend ha aconseguit la complicitat de Terra España per a Swotti, i de Prisacom per a Lista WIP, dos partners prou importants que permeten recolzar un model de negoci basat en el desenvolupament d’aplicacions a mida per a tercers (Lista WIP és un desenvolupament específic per a Prisacom, del Grupo Prisa).

Un projecte a seguir.

Carta oberta al futur President

març 3rd, 2008 by genisroca

 

Ja som molts els que compartim la inquietud per la desconnexió existent entre les nostres elits i l’actual societat xarxa. La majoria dels organismes públics i privats rellevants per a la definició del mig i llarg termini col·lectiu estan presidides per persones atrapades en una dinàmica curtplacista i una gestió basada en una agenda que no contempla masses dels temes que realment ens preocupen. Fruit d’aquesta inquietud el passat 7 de gener ens varem reunir a Madrid Enrique Dans, Juan Freire, Antoni Gutierrez-Rubí i Genís Roca, i varem decidir escriure col·lectivament aquesta carta oberta que avui compartim, dirigida a qualsevol que sigui el proper President:

 

Carta oberta al futur President

Ens dirigim a tu directament. Volem compartir amb tu les nostres reflexions i preocupacions en un moment decisiu. Ara, avui, estem molt més a prop de l’any 2020 que de les grans fites de les Olimpíades de Barcelona, l’Expo de Sevilla o la Capitalitat Cultural de Madrid d’aquell inolvidable 1992. Però veiem que en moltes de les dìnàmiques de gestió i anàlisi dels assumptes públics a Espanya, seguim ancorats en models obsolets de direcció i organització.

La inèrcia i el desconeixement conformen un gran factor de resistència al canvi. Les decisions que presidents i consellers delegats aneu a prendre en el curt termini ens poden enviar al vagó de cua de l’economia del coneixement si no tenen en compte la profunditat de la revolució que significa la societat en xarxa. La realitat reduïda és només allò que es veu o es coneix, però hi ha una realitat augmentada fruit de la connexió dels ciutadans i ja no es pot governar ignorant el cabdal d’energia i progrés del que està emergint.

Els canvis en els que estem immersos són tan accelerats i impregnen de tal manera la nostra vida, que converteixen ràpidament en caducs allò que es pretén siguin plans de futur. Fa 10 anys no existia Google, fa 8 no hi havia blogs, fa 7 no s’enviaven sms, fa 4 no existien YouTube ni Facebook, i fa un no sabíem què era Twitter. Te’n dones compte?. Si algú creu que la societat de la informació cab en un Ministeri, o que té a veure només amb les infraestructures de telecomunicacions, és que no ha entès encara la naturalesa dels canvis.

No es tracta de quants tenim un ordinador, ni de si ets tu o algú del teu equip qui contesta els correus electrònics. Es tracta de canvis en els models jeràrquics, relacionals, organitzatius i socials. És una revolució sense precedents, aquets cop digital, que està passant aquí i ara. Han canviat els mecanismes de creació de coneixement i de generació de riquesa i valor, i la xarxa els està distribuint de manera universal. En tres anys multiplicarem per dos la informació disponible al món, i a més a més la posarem a l’abats de tothom.

Volem parlar amb tu, President, perquè la prospectiva que es fa –creiem- és errònia: el món ha canviat, però encara no ho han fet els models de gestió. Hi ha canvis de fons, càrregues de profunditat que reinventen els conceptes de identitat, comunitat, organització frontera, propietat o participació. Els territoris ja són xarxes, i els ciutadans nodes que es socialitzen en xarxa, i amb les seves converses digitals han convertit els mercats en quelcom transparent i global. Hi ha un nou model social en construcció, ja visible a la xarxa, que ens impactarà d’una manera real.

Canvia la manera de dirigir, canvia la manera d’influir, canvia la manera de liderar. Cal aprendre, President. I per fer-ho cal escoltar. Ja no serveix la política que creu que els problemes es resolen pel sols fet d’assignar-hi un pressupost. Innovació, creativitat, emprenedoria… són eixos que es resolen millor amb una actitud que no pas només amb un txec, una rebaixa o una imprescindible infraestructura.

La situació a Espanya és que les institucions públiques i les organitzacions privades rellevants per a la definició del mig i el llarg termini de la comunitat estan gairebé del tot al marge de la societat xarxa, i no tenen a la seva agenda els temes veritablement rellevants per a dissenyar el nostre futur. I el que és pitjor, els seus dirigents confonen responsabilitat amb la simple subcontractació de serveis.

No volem parlar de tecnologia o d’Internet, volem parlar dels nous lideratges i talents de la societat en xarxa. Ens preocupa el model de gestió amb el que decidiràs el nostre futur: de com t’informes, com escoltes, com aprens. Manegar estadístiques o participar en un debat, encara que sigui a la xarxa, no és suficient per a prendre decisions encertades. Els teus ciutadans veuen cada cop menys televisió, creen cada cop més continguts, són cada cop més globals, estan cada cop més connectats i es senten cada cop menys circumscrits a un territori. Escolta’ls. A la xarxa, es pot.

Volem debatre sobre la neutralitat de les infraestructures més que no pas de la seva titularitat. Volem dialogar sobre el concepte que tens de la propietat intel·lectual, més que no pas sobre un determinat canon. I qüestionar com utilitzes el programari lliure si en ell faràs servir dades a les quals no tindrem accés.

Volem discutir sobre les regles de joc que estan definint el futur. D’una manera directa i franca.

Etiquetes: ,