Quatre anys no és res, i així anem
Ja fa gairebé quatre anys que vaig comparèixer davant la Comisión de Industria, Comercio y Turismo del Congreso de los Diputados per a opinar sobre el desplegament de les xarxes d’alta velocitat a Espanya. Quatre anys. I repassant el video d’aquella intervenció crec que si em tornessin a cridar repetiria si fa no fa el mateix, donat que la situació és més o menys la mateixa només que quatre anys més tard, i per tant més preocupant.
Sóc del parer d’atendre sempre la trucada d’un govern, sigui del color que sigui, i fer-ho sempre amb ganes d’aportar i ajudar. Però també sóc dels que pensa que poques vegades això servirà d’alguna cosa, i molt em temo que aquesta compareixença no va servir de res. Ja aleshores vaig escriure un post, i es pot llegir la transcripció íntegra del que allà es va dir en aquest PDF, però insistiré i reproduiré els principals punts que es varen exposar, tot i que un cop més no crec que serveixi per res:
- Parlar de xarxes d’alta velocitat no és parlar d’infraestructures tecnològiques, sino parlar de serveis bàsics per a la ciutadania. Parlar del desplegament de xarxes és parlar de les condicions d’entorn necessàries per a la transformació social i empresarial.
- Les xarxes i el fet digital estan transformant radicalmente tant models socials com econòmics, i és clau de competitivitat per al desenvolupament del país. El futur consisteix en hiperconectivitat en temps real. Xarxes distribuides de coneixement en mobilitat i en on line.
- El que avui considerem xarxes d’alta velocitat demà seran tot just serveis mínims bàsics. Abans d’una dècada necessitarem un ample de banda de 1Gb per segon a les nostres llars. Parlar d’Alta Velocitat és enganyós, doncs no parlem d’un servei premium, sino d’0btenir la velocitat necessària per a desenvolupar-nos social i econòmicament.
- L’explotació de les xarxes de coire s’està allargant massa en el temps sobre la base d’un interès econòmic, però el desenvolupament d’ampla de banda significatiu hauria de respondre a una agenda de interès nacional, és un tema de desenvolupament de país i de desenvolupament de la ciutadania.
- L’accés a la xarxa Internet equival a l’accés a la xarxa elèctrica. L’operador elèctric discrimina el meu accés en funció de la potència. I això és neutralitat de la xarxa: podem discutir el cabdal, però no els usos.
- L’accés a una potència raonablement alta hauria de tenir un preu raonablement baix.
- Les infraestructures de xarxa són d’interès estratègic nacional i el seu desenvolupament no pot dependre de polítiques comercials de les operadores.
- L’Estat fixa tarifes, cobertures i calitats mínimes en el servei elèctric i el mateix hauria de fer a Internet. L’Estat ha de garantir la calitat i la neutralitat dels operadors, auditar el servei i publicar els resultats.
- Les operadores han de garantir la neutralitat del servei comprometent-s’hi en el clausulat del contracte que firmen amb l’usuari.
- El que avui anomanem xarxes d’alta velocitat haurà de ser el servei al que qualsevol ciutadà hauria d’accedir a un preu realment mòdic, perque d’això en depèn la seva salut, el seu treball, la seva formació, la seva participació en la cosa pública i el seu desenvolupament social.
Deixa un comentari