Serveis vs Xarxes socials
La banalització de la tecnologia, pel que fa a costos i usos, ens ha permès dotar-nos d’una capa digital que facilita estar permanentment en contacte i amb accés a tota mena d’informació. Aquesta capa digital que ens envolta augmenta les nostres capacitats tant socials com professionals, i està comportant un seguit de canvis, cadascun d’ells més interessant (sempre hi haurà qui veurà l’ampolla mig buida, però no tinc cap dubte que s’està omplint).
En aquest context apareixen continuament nous serveis digitals basats precisament en aquesta capacitat d’estar en contacte amb més gent compartint informació, i en la majoria dels casos els acabem denominant com a “xarxes socials”. Però de la mateixa manera que ja no toca dir “noves tecnologies” caldrà anar deixant de dir“xarxes socials” i començar a ser més concrets.
“Xarxes socials” és un terme que apareix com a hereder de les “comunitats virtuals” tant de moda fa anys, i ambdos conceptes comparteixen bona part dels seus atributs. Ja el 2007 definiem “comunitat virtual” com aquell grup humà basat en la participació i els interessos comuns, que desenvolupa un sentiment de pertanyença i uns senyals d’identitat que afavoreixen el relacional i la fidelització. Aquesta descripció segueix encaixant per a bona part del que avui anomanem “xarxes socials”, però no per a totes.
Proposem introduir el terme “servei” per a poder entendre el que està passant. El que avui coneixem com“xarxes socials” respón bàsicament a quatre tipus de serveis basats en compartir i col.laborar (unes intenten atendre els quatre, altres encara no un d’ells):
– Directori de contactes
– Conversa
– Continguts compartits
– Treball col.laboratiu
Així doncs sota l’etiqueta “xarxes socials” tenim diferents propostes que cobreixen un o més d’aquests serveis. Però és molt diferent una xarxa social que només pretengui compartir continguts (Flickr) d’una altra que intenti resoldre les quatre necessitats (Facebook). D’aquí la meva incomoditat quan diem pel mateix nom,“xarxa social” propostes tant diferents com Twitter o Google+.
En funció del major o menor desenvolupament de cadascun d’aquests serveis, podem classificar amb força detall les diferents “xarxes socials”, i el que és més interessant, entendre la seva estratègia de desenvolupament.
Flickr, Picasa, YouTube, Vimeo, Slideshare, Dropbox…
Són serveis de continguts. Compartim fotos, presentacions, videos… però no és rellevant ni com espai de conversa, ni com a base de dades de contactes ni com a espai per a la creació conjunta de nous contijnguts.
Twitter, Tumblr, Yammer…
Són serveis de conversa. El que importa és allò que expresem i el feedback que genera, però no és eficaç ni com a repositori de continguts, ni com a gestor de contactes, ni com a eina de creació col.laborativa (malgrat el molt lloable experiment de la TweetPeli)
Linkedin, Xing, Viadeo…
Són serveis de directoris de contactes. Quan vull recordar a qui conec que treballi a Google faig servir Linkedin. Però malgrat els seus esforços, no acaba de funcionar com a espai de conversa i activitat. Lo de repositori de continguts ni ho contemplen.
Basecamp, Google Docs, LiquidPlanner, Wikispaces…
Són serveis de treball col.laboratiu. L’objectiu és fer quelcom junts. El que importa no és el relacional ni la gestió de contactes, sino el resultat. Una tasca resolta, un document completat, un objectiu acomplert. Per aconseguir-ho acostuma a ser necessari resoldre també el servei de continguts compartits.
Facebook, Google+
Són els Rolls-Royce del sector. Intentan cobrir els quatre serveis, tot i que el d’activitat conjunta encara és dèbil a Google+ i molt fort a Facebook (només cal veure els jocs). En canvi, crec que Google+ té avantatges com a directori de contactes donada la seva vinculació a Gmail. En quant reforci aquest aspecte pot fer molt de mal a Linkedin i fer-lo fora definitivament. Si darrera Google+ veiem l’ombra de Gmail, Google Docs i Google Reader, podem deduir una clara diferenciació amb Facebook, que sembla destinat a usos més informals i vinculats a l’oci.
Així que d’acord, tot són Xarxes Socials. Però si volem esbrinar per a qué serveixen i fins on podrien evolucionar, farem bé en començar a parlar de serveis.