Archive for juny, 2007
Mirant el meu del.icio.us m’he adonat que m’agraden els jocs fets en flash. No ho sabia però els fets em delaten: n’he guardat un munt. Són senzills, ràpids un cop ja han estat carregats, i no necessiten ser instal·lats al teu equip. Qué més es pot demanar?. Però compte: tots, sense excepció, generen adicció.
Bloxorz
by Roboman
Has de moure el bloc fins fer-lo caure pel forat. Té fins a 32 nivells de dificultat.
BoomShine
by Danny Miller
Explotes una bombolla i la seva ona expansiva ha de fer esclatar el màxim possible de bombolles.
Flow
by Jenova Chen
Com la clàssica serp que creix a mesura que vas menjant, però molt més el·laborat gràficament.
Squares
by Ebaumsworld
Has de menjar els quadres negres evitant tocar els vermells. Cada cop ets més gran, i tot va cada cop més ràpid.
Missile Game 3D
by Roboman
Avances per un túnel i has d’evitar tocar les vores i els obstacles que van apareguent.
Line Rider
by fsk
Preciós. Dibuixa la línia per la que lliscarà el trineu, i fes-ho de manera que li permeti agafar impuls i avançar el màxim possible sense descontrolar-se.
Arrow Tag
by 3DBBQ
Demostra la teva habilitat fent anar el ratolí i supera les diferents proves que es proposen.
Goggles
by Mark Caswell-Daniels
Mashup en el que pilotes un avió i tries a Google Maps la ciutat que vols sobrevolar.
Pendulumeca
Mou la teva nau tirant un cable al sostre i pendulant, i intenta avançar el màxim possible sense tocar el terra.
En coneixes algun altra que em pugui agradar?.
Agrairé qualsevol pista.
En un món cada cop més 2.0 disposar d’un mecanisme web per a recollir l’opinió de la gent sembla una obvietat. Però acostuma a ser quelcom força més complicat quan qui ho promou és una institució (entenent per institució no només els organismes públics, sinó també aquelles empreses que a partir d’una mida ja es guien per criteris institucionals).
La participació liure i espontània fa por. I aquestes son algunes de les principals pors que fins ara he identificat quan he treballat amb institucions i empreses institucionalitzades que saben que la clau és Internet però no s’atreveixen a agafar-la amb força:
– si les aportacions rebudes són publicades de manera automàtica, l’espai pot derivar cap a una plataforma de protesta o de mobilització per a objectius allunyats dels desitjats.
– si a l’entorn del promotor de l’espai de participació hi ha grups organitzats, molt probablement s’intentarà incidir a l’espai per a deslegitimar la iniciativa, de la mateixa manera que qualsevol incident podria ser utilitzat contra del promotor.
– si les aportacions rebudes no són publicades de manera automàtica, pot semblar que el promotor de la web no actúa de manera transparent, i que filtra les aportacions en base a criteris susceptibles de ser opinables.
– si la dinàmica de participació no està raonada, dissenyada i administrada, aquesta pot derivar en una pluja indiscriminada d’intervencions sense ordre ni coherència, que no aporti rés al promotor i deixi insatisfet a tothom.
– si la qualitat i/o la quantitat de les intervencions és baixa, es banalitza l’objectiu del promotor i la seva iniciativa.
– moltes dinàmiques de participació a la xarxa neixen sense expectatives clares ni previsions quantitatives, i consideren suficient disposar d’una eina informàtica (taulell, fòrum, blog, enquesta…) i obvien la definició de plans de contingència per si els indicadors no arriben als mínims previstos.
– massa sovint els promotors d’una dinàmica digital dediquen més esforços a disposar d’una eina de participació que a merèixer aquesta participació demostrant de manera creïble quina serà la seva utilitat.
– si a la llum d’aquests riscos el promotor renuncia a crear un canal de participació digital, serà acusat de manca de receptivitat i de capacitat per a incorporar les possibilitats que ofereixen les noves tecnologies.
El promotor acostuma a tenir aquestes pors, i no sempre les verbalitza. La millor solució és que ho verbalitzem nosaltres. Dir-li “aquests són els riscos”. És com una catàrsi. A partir d’aquí el diàleg millora (encara que no serveixi de res: el promotor institucional seguirà en contra d’assumir obvietats que considera riscos inacceptables).
Serà doncs indispensable que el disseny de la participació digital es faci des d’una perspectiva de procés, i en cap cas des d’una perspectiva de disseny d’interfícies i molt ments de selecció d’eines informàtiques.
La SGAE ha denunciat Julio Alonso per expressar la seva opinió en un post de 2004 sobre una campanya que acusava a la SGAE de lladre.
Suport total a Julio.
La SGAE s’ho ha buscat: comença la bola de neu… i és tot un plaer contribuir-hi.
Comunitat virtual és un terme perillós, doncs ha estat objecte de molts i mals usos. L’any 2000 un grup de persones de la UOC varem fer un esforç d’identificació dels seus atributs, i aquest fòu el resultat (sorprenentment encara vigent).
Entendrem per comunitat virtual aquell grup humà que logra desenvolupar un conjunt de característiques en un mitjà virtual. Veiem doncs algunes d’aquestes característiques, així com algunes reflexions per a cadascuna d’elles:
1. Fidelització. Quines variables definiran el grau de fidelització?: el ritme de visites?, el grau de participació?, el tipus de participació?
2. Compromís. Quines variables definiran el grau de compromís?. Quins compromisos estableix l’individu respecte el grup?, i respecte l’existència del grup?
3. Participació. Quins motius impulsen la participació? (teràpia, prestigi, lideratge…). Com valorem la participació activa i com la passiva?. Com valorem la participació quantitativa i com la qualitativa?
4. Interessos comuns. Com es detecta i es valora l’aparició d’interessos comuns entre els membres de la comunitat?
5. Capacitat d’influir en el disseny i composició del site on es desenvoluparan les activitats. Fins a quin punt el grup pren el lideratge del site?, fins a quin punt pot fer-ho?.
6. Sentiment de pertanyença. Quins elements porten a un individu a tenir el sentiment de pertanyença a un grup?
7. Senyals d’identitat externs. Quins senyals d’identitat fan que el grup es pugui reconèixer com a tal des de l’exterior?. El grup ha de desenvolupar senyals d’identitat orientats a l’exterior?
8. Identitat. Els membres de la comunitat NO poden ser anònims. Han d’assumir una identitat de manera estable (sigui real, sigui un nickname, sigui un avatar… però estable). Això implica que la participació demana una identificació prèvia (login i password).
9. Relacions. S’estableixen relacions, sobre tot de molts a molts, però també d’un a un. Quina mena de relacions s’estableixen?, quines diferències bàsiques existeixen entre les relacions grupals i les individuals?
No hi ha criteri d’ordre ni jeràrquic en aquesta relació. El que sí hi ha són moltes preguntes: unes de més pertinents que d’altres, però en les respostes pot haver-hi el mapa d’indicadors que ajuda a entendre les diferències entre comunitats.
“El significat de ‘saber’ ha canviat de ser capaç de recordar i repetir informació, a ser capaç de trobar-la i fer-la servir”
Herbert Simon (1916 – 2001)
Premi Nobel d’Economía
A Infonomia ja hem publicat el numero 53 de la nostra revista If…, i hi apareix una entrevista a Gregory Gimmy, l’interessant CEO de Sclipo.com, gairebé sense cap mena de dubte la startup de moda.
Avui he vist el primer lavabo 2.0 de la meva vida. La imatge tangible dels conceptes 2.0: compartir sense pudor i sense reserves tota mena d’activitat. Ha estat a un petit bar de Barcelona, a la cruïlla entre els carrers Aragó i Roger de Flor.
