La tecnologia és una milonga
La tecnologia és una milonga. Això és el que necessiten creure, o entendre, molts directius per a poder superar els temps que ens venen al damunt.
Perque en el fons la pedra filosofal que transforma els temps que s’acosten no és només la tecnologia, sino sobre tot l’actitud. Hi ha qui creu que disposa dels elements necessaris per a reinventar-ho tot, per atrevir-se a tot; i pel contrari hi ha qui viu aquests temps amb la sensació de que arriba tard, que tot és molt complicat i que està superat pels aconteixements.
Hi ha qui aprofita les actuals possibilitats i fins i tot va més enllà de les normes, lluita, provoca, explora, mossega, inventa. I per contra hi ha qui resisteix, aguanta, protegeix, conserva, manté. Els primers tenen avantatge donat que l’actual entorn els aporta constantment més i més munició: nous dispositius, nous recursos, noves eines, nous contextos: un terreny abonat per a tots aquells disposats a reconsiderar les maneres de fer. Els negocis sempre s’han basat en traslladar una oferta a una demanda, o en saber detectar una demanda i proposar una oferta. I per això feia falta un cert control o de l’oferta o de la demanda. I de cop i volta apareixen noves maneres de vertebrar tant una cosa com l’altra.
AirBnB o Uber són una nova manera de configurar l’oferta, de construir el catàleg. El que hagués donat l’inventor d’AirBnB per poder gestionar les habitacions dels hotels Hilton de tot el món. El que hagués donat l’inventor d’Uber per disposar dels taxis de Barcelona. El que passa és que al gestor de la cadena Hilton no se li va acudir pensar com a l’inventor d’Uber. Venien de marcs mentals diferents. Uns tenien ganes, moltes ganes, i els altres estaven acomodats, molts acomodats. O es sentien protegits per alguna llei. I la nova tecnologia disponible permet coses als que tenen ganes. Com les hagués permès als acomodats si haguessin tingut ganes. Però és difícil buscar menjar de manera obsessiva quan estas fart, això és més propi dels afamats.
El fet digital no depén de si ets capaç d’adoptar una determinada tecnologia –no tinc cap dubte que la cadena Hilton té millor tecnologia, i més cara, que AirBnB–, depén sobre tot de si ets capaç d’abordar el problema des d’una altra perspectiva. I aquesta altra perspectiva depén de si ets capaç de donar un altre rol al que hagués estat el teu client (o el teu proveidor), de si ets capaç d’escalar sense construir una organització complexa ( i distribuir tasques i negoci també fora del teu entorn), de si ets capaç de reunir un grup de gent disposat a reconsiderar-ho tot (si cal també el marc normatiu). No depén de la tecnologia. Depén de la cultura.
El fet digital és cultural. Per això el canvi és tant seriós, i tant inaccessible per alguns (malgrat tenir molts calers, o molta necessitat).