Archive for setembre, 2008

Despotisme il·lustrat 2.0

setembre 21st, 2008 by genisroca

Federic II de PrúsiaUn cop més la lectura d’un post d’Alorza m’ha ajudat a reflexionar. Fa un resum sobre les diferents opinions que genera la popularització de la blogosfera, i mentre uns creuen que la cosa es banalitzarà i perdrà atractiu, altres veuen amb bons ulls que la conversa s’habiti amb tota mena d’actors i interessos. Alorza fa servir una expressió que em sembla molt afortunada: els purs i els impurs. I tant ell com jo ens declarem impurs, és a dir, que ens sembla molt bé que qualsevol s’atreveixi a participar i n’assumim amb alegria les conseqüències, que n’hi ha i no totes són bones. Això dels impurs m’ha recordat els llibres de Harry Potter i l’aversió que els sang neta (mags que són fills de mags) tenen pels sang bruta (aquells que poden fer màgia malgrat que algun dels seus pares no sigui mag).

La idea de que una èlit, carregada de les millors bones intencions, pugui arribar a pensar que no és bo que certs instruments puguin ser utilitzats per qualsevol i de qualsevol manera suposa un retràs cultural de gairebé 250 anys. Va ser en el segle XVIII quan els monarques europeus varen intentar companginar el fet de mantenir els seus privilegis amb el de voler millorar el benestar del seu poble, permetent (encara que només una mica) l’accés a l’educació, la millora de la seva sanitat, i un cert progrés econòmic. Però això sí, el Rei continuava siguent el centre del poder i no tenia cap obligació de justificar les seves accions. La frase resum és clara: “Tot per al poble, però sense el poble”. Era el Despotisme Il·lustrat, i l’invent s’els va escapat de les mans i va acabar explotant en la Revolució Francesa de 1789.

Els temps han canviat i tot va molt més ràpid. Tant que avui es pot detectar la coexistència d’almenys dues actituds: dèspotes il·lustrats i revolucionaris. Ni els dèspotes varen ser tan dolents (malgrat el nom) ni els revolucionaris eren tan bons (varen tallar caps de manera indiscriminada i gratuïta). Com la paraula “Dèspota” té masses connotacions, proposo fer servir “il·lustrats”. És a dir, donant voltes per la blogocosa hi ha “il·lustrats” i “revolucionaris”. Uns volen manar, i els altres tallar caps. Cal estar atents.

La gestió del jo digital

setembre 8th, 2008 by genisroca

AvatarLa realitat digital està adquirint una mida que fa que ja ningú pugui ignorar la seva existència i que tots ens tinguem que plantejar seriosament quina estratègia adoptar per a la seva gestió. En només 10 anys la realitat digital de les persones, empreses i ciutats s’ha convertit en quelcom que hem d’aprendre a gestionar, tant si som ciutadans, empleats, polítics o empresaris.

Fins no fa gaire la realitat digital d’una persona es limitava pràcticament a un compte de correu electrònic, mentre que en l’actualitat ja son moltes les persones que presenten un jo digital molt dens i comlex: múltiples comptes de correu electrònic; activitat en diferents xarxes socials; creació i aportació de textos i imatges a diferents espais; suscripció a fluxes d’informació i coneixement; espais web personals; intercanvi d’opinió; i amics, molts amics i relacions que només es donen cita en aquesta nova realitat telemàtica. Cada cop són més els casos de persones que no coneixes bé si només coneixes la seva realitat física. Comença a haver-hi tres grups de persones conegudes: les que coneixes físicament (més o menys); les que coneixes digitalment (més o menys); i les que coneixes físicament i digitalment (també més o menys). I dels tres grups, el primer de la gent que només coneixo físicament és el que més sovint em resulta sorprenent i amb més gent que, si ho penso bé, menys conec i menys m’han ensenyat la seva veritable realitat.

El mateix està passant amb les empreses, encara que aquest procés està anant a un ritme més lent. Les empreses també tenen una identitat digital, i si bé fins ara la intentaven camuflar darrera les seves webs corporatives de disseny, la gran conversa a Internet entre particulars que és la Web 2.0 ha suposat que en aquests mons digitals ja se sàpiga tot o gairebé tot de les empreses. Les empreses, conscients o no, també estan en aquest plànol digital de la vida on hi ha xarxes socials, creació i aportació de continguts, fluxos d’informació i coneixement, múltiples espais web i demés elements que configuren de manera inevitable la seva identitat digital, la seva veritat digital. I cada cop són més els consumidors que s’interessen per aquesta dimensió telemàtica, perque de la mateixa manera que passa amb les persones, cada cop més investiguen tant la realitat física com la digital per a començar a conèixer realment les coses.

I finalment, està passant el mateix amb les ciutats. Més enllà dels seus carrers i places existeix una ciutat digital on els seus ciutadans, empresaris, polítics i alguns turistes s’estan creuant i entrellaçant per a definir la realitat digital d’aquesta població, configurant espais comuns i vertebrant causes compartides.

El que resulta interessant és quan els primers gestors i responsables comencen a veure que la realitat compta amb aquests múltilples plànols i ho prenen en consideració per a la seva presa de decisions. Quan el responsable de selecció de personal d’una companyia es preocupa per conèixer el jo digital dels candidats; quan el cap no vol només el temps d’oficina del seu empleat i es comença a interessar pel seu coneixement i vol saber on guarda els enllaços favorits per si poguessin ser d’interès corporatiu; quan el polític comença a escoltar els fòrums on els seus ciutadans debaten i discuteixen; i sobre tot, quan el futur empleat comença a valorar si el seu jo digital es sentirà no només còmode sinó potenciat en entrar a treballar en una companyia o una altra; i quan un ciutadà percep que malgrat la distància vol i pot seguir sentint-se part de la ciutat on va nèixer o on es va enamorar.

Les empreses han de començar a dissenyar estratègies de captació i retenció del talent orientades específicament al jo digital dels seus empleats, complementant els tiquets restaurant, el cotxe d’empresa, les guarderies i demés avantatges fiscals que ja ofereixen al jo presencial. Conceptes com clima, oportunitat de progrés, o formació contínua prenen ara matissos molt interesants. I les ciutats han de començar a el.laborar el cens de la seva població digital, més enllà dels que viuen en un carrer concret de la seva realitat física, i veure quins drets i deures cal desenvolupar per aquesta ciutadania que potser estarà anys sense trepitjar els seus carrers… i sense votar. El repte és per a les empreses i les ciutats, doncs són ja molts els empleats i els ciutadans que han descobert la riquesa del seu jo digital, i cada cop li dediquen més temps i els sembla un element més important de les seves vides. Tant com un bon passeig per la platja, una bona conversa i una bona amistat. El jo digital està entrant en el selecte grup de les coses importants de la vida, i si uns li dediquen atenció els altres haurien de revisar les seves estratègies.