Archive for maig, 2009

Models de presència a la xarxa

maig 29th, 2009 by genisroca



Aquest mes de maig fa set anys de la publicació d’un article on vaig proposar una matriu per analitzar models de presència a la xarxa, que em continua fent servei per ajudar a concretar estratègies a la xarxa. Qui ho llegeixi que tingui en compte que es tracta d’un text del 2002. Em sorprèn lo bé que ha aguantat el pas del temps…


Introducció

Un model de presència a la Xarxa és l’aplicació de conceptes molt bàsics: saber què es vol oferir, a qui, i com se li ho pot fer saber. Això portarà a decidir si cal tenir un sol web propi o bé mitja dotzena, o si, al contrari, cal triar no tenir-ne cap i cercar la manera de ser present —amb aquella idea o amb aquell producte— en el web d’algú altre o en altres espais de la xarxa. Quan calgui parlar de models de negoci, el que s’aplicarà serà l’un o l’altre segons el model de presència.

La presència a la Xarxa depèn de quina sigui l’activitat o objectiu bàsic i de quin sigui el públic principal. La resultant serà la posada en marxa d’una combinació d’accions o altra, que constituirà el model de presència.

L’objectiu d’aquesta tipologia no és tant l’anàlisi exhaustiva de quines són les possibles accions, sinó fer un model senzill i comprensible que serveixi d’eina de gestió per a la construcció de models de presència. Tot el que hi ha a la Xarxa és fruit d’una acció emissora. Hi ha qui emet, qui rep i qui fa les dues coses, però el que es troba a la Xarxa sempre és el resultat d’una emissió que ha fet algú. Per tant, s’entén per acció a la Xarxa l’activitat orientada a emetre quelcom: una reflexió, una iniciativa, una pregunta, un producte, una oferta, una idea, una dada…


Criteris per a la definició d’una tipologia d’accions a la Xarxa

Un missatge per correu electrònic és una acció, com també ho és un article, una nota de premsa, una revista, un newsletter, un web, un llibre o un banner. Es pot obtenir una classificació de tota aquesta diversitat de possibles accions fent servir tan sols tres eixos: el de la font d’emissió de l’acció, el de la seva periodicitat i el de la propietat de la plataforma que hi dóna visibilitat.

Font d’emissió de l’acció

Cal separar el concepte font d’emissió del concepte plataforma d’emissió, del qual es parlarà més endavant. Font d’emissió es refereix a qui ha preparat el que s’emetrà, encara que sigui combinant diferents recursos, cada un dels quals pot tenir diferents orígens i proveïdors. La font d’emissió és, doncs, un punt únic que pot correspondre a una persona física o jurídica, o a un grup de persones també físiques o jurídiques. Segons qui ho faci, la font d’emissió pot ser pròpia, aliena o compartida.

Propietat de la plataforma que dóna visibilitat a l’acció

Les plataformes, és a dir, els suports digitals que donen visibilitat a allò que s’emet (un web, una secció d’un web, una revista, un newsletter, una banner, etc.) també poden ser pròpies, alienes o compartides. Els casos de plataforma pròpia i aliena són evidents. Mereixen aclariment les plataformes compartides, que acostumen a ser el resultat d’acords i aliances d’empreses (joint ventures), on dues iniciatives o més assumeixen juntes l’impuls d’una nova plataforma, com és el cas d’alguns marketplaces en què diferents competidors s’ajunten per a obtenir economies d’escala en productes no estratègics.

Periodicitat de l’acció

Totes les accions que es porten a terme a la Xarxa són permanents. Un cop feta l’acció, és gairebé impossible aconseguir que desaparegui. Una vegada enviat un missatge, no hi ha manera de controlar el nombre de còpies, si serà enregistrat en algun dispositiu, imprès o enviat a algú altre. Cal considerar que allò que s’ha emès algun cop estarà per sempre potencialment accessible en algun punt de la Xarxa. Per tant, periodicitat de l’acció no fa referència a la seva data de caducitat, sinó al ritme d’emissió. Aquest ritme pot ser alt (per exemple, cada dia o cada dos dies), baix (per exemple, dos cops a l’any) o únic (un cop i prou), el que podriem simplificar com A, B o C.

Ritme


Una tipologia bàsica d’acció

Si s’encreua la variable de la font d’emissió de l’acció amb la de la propietat de la plataforma, s’obté un primer quadre molt útil per a la classificació de les accions:

matriz

D’aquesta manera, es poden classificar tant les accions de producció pròpia que tenen com a destinació una plataforma també pròpia (com per exemple un sorteig al web d’una botiga), com altres accions pròpies pensades per a ser situades en una plataforma aliena (com ara el banner que es posarà a altres llocs web per a anunciar el sorteig anterior), o fins i tot accions alienes que se situaran en una plataforma pròpia (com és el cas dels webs que compren continguts a tercers). El tercer eix amb la freqüència d’emissió de les accions es representa gràficament amb una paleta de grisos, on una intensitat més gran simbolitza més freqüència d’emissió.

Vegem-ne un exemple:

Ejemplo

Aquest gràfic és la representació d’una estratègia fonamentada en un lloc web propi basat en una alta freqüència de continguts també propis i, de manera molt ocasional, d’algun contingut aliè. Tot això es reforça amb una freqüència mitjana d’accions destinades a ser vistes des d’altres llocs web.


Actualització: En temps de Web 1.0 les empreses s’orientaven de manera prioritària a les activitats pròpies a plataformes pròpies, però l’actual Web 2.0 les ha obligat a parar compte de les activitats de tercers en espais també de tercers. Un nou model que ha comportat revisar l’estratègia i els models de presència a la Xarxa.

“Prohibir el P2P és com prohibir les carreteres perque es condueix massa ràpid”

maig 23rd, 2009 by genisroca

ABCAquest diumenge, 24 de maig de 2009, la Asociación de Internautas ha convocat una manifestació a Madrid a les portes del Ministerio de Cultura en reivindicació dels drets civils, la universalitat i la neutralitat de la xarxa. El passat 15 de novembre vaig tenir ocasió de participar a Evento Blog España precisament per tractar sobre la neutralitat a la xarxa, i potser per això Bárbara Yuste em va convidar a una conversa que ha estat publicada a l’ABC i que reprodueixo (i tradueixo) amb el seu permís:

-¿Exactament, a què fa referència aquest concepte?

-Si parlem per a tot el públic i no baixem a nivells tècnics, la neutralitat a la xarxa fa referència a que l’operador que et dona accés a Internet pugui ser part interesada i no neutra, de manera que pugui intermediar aquest accés sota interessos no coneguts. O dit d’una altra manera, el proveïdor d’Internet veu el tipus de paquets que passen pel teu tràfic i pot prendre decisions unilaterals en funció d’això.

Si l’operador detecta que dins el teu tràfic de xarxa hi ha molts paquets de veu perque fas servir Skype, pot interpretar que això va en contra del seu negoci i pot decidir que els paquets de veu et vagin més lents. Què passaria si, per exemple Vocento, Google o Yahoo! decidissin pagar a l’operador per tal que els seus paquets de tràfic anessin més ràpidament que els de la seva competència?, o què passaria si Google anés més ràpid perque el temps de resposta de Yahoo! ha estat penalitzat per l’operador?. En resum, l’operador de telefonia pot estar afectant la qualitat del tràfic, en funció dels seus propis criteris i en defensa dels seus interessos que desconeixem.

-Ara tothom defensa la bandera de la neutralitat. Quina és la raò?

-La majoria de la gent que té contractat un accés a Internet (a casa o al mòbil) no ha trobat en falta una clàusula de garantia de neutralitat al seu contracte. I quan parles d’això el 85%, per no dir el 95%, de la gent et diu que no ho sabia i que ni tant sols s’imaginava que el tràfic pogués estar intervingut per certs interessos.

-Sí però, qué ha fet que ara s’obri aquest debat si fins fa ben poc ningú en parlava?

-Doncs l’existència de certes lleis com la que s’ha aprovat darrerament a França, on s’estableix que «si t’empaito fent descàrregues et tallo el tràfic de internet…» I quan ens diuen això és quan ens fem algunes preguntes, com saben que faig descàrregues? i efectivament, ho saben perque analitzen el teu tràfic i, en funció d’això, prenen decisions. Ha passat que quan han volgut legislar s’els ha vist el llautò. I fins aquí estic content perque si més no s’ha destapat l’assumpte.

-Efectivament, perè en el cas espanyol, què ha vist la comunitat internauta per pensar que es vagi a legislar en el mateix sentit que a França?

Bé, va haver-hi una gran mobilització contra l’anterior ministre de cultura perque estava en contra del «peer to peer» alegant que es feia servir per usos fraudulents. Molia volia abolir aquesta tecnologia i per fer-ho s’havia d’intervenir en la neutralitat de la xarxa. El «peer to peer» no és ilegal, és una tècnica informàtica per a l’intercanvi de fitxers entre ordinadors. Accepto que poden haver-hi certs usos no legals, però la tècnica és neutra. De fet, s’utilitza per a projectes d’investigació científica. Per tant, voler abolir una tecnologia que es fa servir per a investigacions sobre el càncer perque hi ha gent que la fa servir malament és com si aboleixen les carreteres perque hi ha conductors que condueixen massa ràpid.

-Així doncs, com es poden perseguir aquests usos delictius?

Dues coses. Sempre ha estat necessari que s’ha comès un delicte. Però l’existència de paquets P2P no està demostrant cap delicte, perque es poden fer servir per intercanviar coses amb amics… per tant, no em castiguis. El problema ésta en una altra banda. L’anàlisi que es faci del tràfic s’ha de traslladar al servidor que ho gestiona i després revisar quins fitxers té o deixa de tenir l’usuari. Però jo com a ciutadà exigeixo que l’operador em garanteixi la neutralitat de la xarxa. Em preocupa que un tercer, en defensa d’interessos desconeguts, estigui monitoritzant els meus paquets, doncs per aquesta regla de tres podrien escoltar les meves converses telefòniques no fos cosa que estigués pensant en cometre un delicte. Exigeixo, perque és un dret ciutadà, que s’em garanteixi la neutralitat.

-Quina fòrmula proposes per al control d’aquests usos?

Al Evento Blog de Sevilla varem fer una proposta en el sentit de que l’operadora de telefonia garanteixi per contracte al client la neutralitat de la xarxa. Com el Govern no me la pot donar, perque està amb les seves coses, ha de ser la companyia amb la que jo contracti l’ADSL la que haurà d’incloure al meu contracte una clàusula amb aquesta garantia. Fins i tot acceptaria que les empreses tinguessin dues tarifes, la neutral i l’altra, i que jo pogués triar la que més em convingui.

-La Asociación de Internautas està liderant una campanya en pro de la neutralitat de la xarxa, amb un manifest, que ha donat lloc a la convocatòria d’una manifestació aquest diumenge, què n’opines?

-Estic a favor dels punts del manifest i crec que les mobilitzacions populars serveixen per a sensibilitzar i fer prendre consciència de que existeix un problema. En aquest cas, es tracta d’una manifestacio de les bones, doncs no perjudica a ningú, ningú es queda sense serveis. Només pretèn donar a conèixer una situació que la societat, en general, desconeix. Mirar d’aconseguir l’atenció dels mitjans i fer arribar el missatge d’alerta a la societat em sembla perfecte. És veritat que en aquesta convocatòria es barrejaran diferents banderes, la de la neutralitat, la del copyright, les descàrregues… I per tant, es barregen problemes que tenen diferents solucions. En el cas de la neutralitat de la xarxa crec que és un dret ciutadà. Altra cosa és el problema de les descàrregues i els drets d’autor. Aquí estem davant un model de negoci que ha caducat.

-En l’àmbit polític, el Partido Popular darrerament s’ha mostrat sensible amb la neutralitat a la xarxa i altres reivindicacions dels internautes. El Govern, del PSOE, sembla que no. Seria possible un acord entre tots dos partits?

-Per no caure en partidismes et diré: què estan fent els dos grans partits, i els altres, des dels seus espais de poder?. Per exemple, no entenc que un contingut generat amb diners públics no sigui Creative Commons. Si un ajuntament publica un llibre sobre la història del poble ha de ser Creative Commons i que en pugui gaudir la comunitat. Per tant, si el PP ara defensa aquesta posició (la neutralitat), vull veure que fan servir aquesta mena de llicències per als documents públics d’allà on governa.

-Clar, fins i tot els dos partits podrien arribar a un pacte d’Estat en aquesta questió com en altres que es reclamen des de la ciutadania.

-Sí, sí. Però això és una guerra de guerrilles. Per exemple, a l’Administració catalana, la Conselleria de Justicia genera els continguts en CC, però en canvi, d’altres no. Cal demistrar amb fets que es defensa de veritat la neutralitat de la xarxa. Perquè les sentències judicials no es generen sota llicència de Creative Commons?