Mobile? World Congress
ViaEmpresa és el diari empresarial digital de Catalunya, i amb motiu de la desena edició del Mobile World Congress a Barcelona em varen demanar una columna d’opinió al respecte, que reprodueixo tot seguit i l’original de la qual podeu consultar en aquest enllaç.
Mobile? World Congress
Barcelona acollirà, aquesta primera setmana de març i per desè any consecutiu, el congrés mundial de telefonia mòbil, un esdeveniment amb 2.000 expositors que serà visitat per 90.000 professionals de gairebé 200 països, que compta amb 4.000 periodistes acreditats i amb l’assistència confirmada de més de 250 directius i directives de primeríssim nivell mundial.
Segons la GSMA, l’empresa organitzadora, tot plegat generarà gairebé 13.000 llocs de treball a temps parcial, i tindrà un impacte econòmic d’uns 450 milions d’euros per a Barcelona i la seva rodalia. Però el cert és que tota aquesta gent no ve a Barcelona per a parlar de telèfons i que, malgrat el nom de Mobile World Congress, la trobada internacional ja no és un congrés de telefonia mòbil. De fet, ja fa temps que “mobile” no vol dir “telefonia”.
“Mobile” té més a veure amb l’evolució dels ordinadors, que no pas amb la dels telèfons. Al principi, els ordinadors ocupaven una habitació, després, tota una taula. Amb el temps, van aconseguir reduir-se fins a assolir les mides d’un paquet de folis, i, ara, són com un paquet de tabac i alguns, fins i tot, com una tireta. Estem presenciant la miniaturització de la informàtica, de la capacitat de generar, processar i emetre dades. Abans, quan teníem els ordinadors a casa ens hi referíem com a ordinadors personals, vam anomenar-los portàtils quan els vàrem poder moure, i mòbils, quan els vam poder encabir a la butxaca.
Avui, ja ens hi comencem a referir com a wearables per explicar que els podem inserir a gairebé qualsevol peça o article que portem al damunt. “Mobile” i “wearable” són dos termes que volen dir el mateix, és a dir, la informàtica que un humà pot portar al damunt. Perquè si, en lloc d’un humà, qui ho porta al damunt és un tren, un cotxe o una nevera, aleshores, en diem IoT (Internet of Things, o Internet de les Coses). Estem començant a diferenciar entre dos tipus de dispositius informàtics: els que farem servir nosaltres, i els que connectarem a les coses.
El Mobile World Congress, doncs, no és un congrés de telefonia mòbil, sinó un congrés d’informàtica per a humans. Sorprenentment, la informàtica per a objectes s’exhibeix en altres congressos, com ara l’Smart City Expo, que també es celebra a Barcelona. Si el Mobile World Congress es continua dient “Mobile” durant 10 anys més acabarà desapareixent. Això és el que va succeir amb la desapareguda gran fira de la informàtica que hi havia a Espanya, el SIMO (Salón Informativo de Material de Oficina), que associava la informàtica només als usos d’una oficina. En aquest sentit, la denominació Mobile World Congress, que vincula la informàtica que fem servir exclusivament als telèfons, podria tenir els dies comptats. Ja veureu com, ben aviat, deixen de referir-s’hi com a “congrés de telefonia”, de la mateixa manera que Telefònica ja es presenta com una operadora de continguts, i no pas de telefonia (de ben segur, que li acabaran canviant el nom).
Quan diem que tot serà “mobile”, volem dir que tot serà o estarà informatitzat. Si es pot fer amb un ordinador, es farà des d’un dispositiu mòbil, o wearable, o el que vingui després, que serà encara més petit, més integrat, més incorporat.
El que abans anomenàvem “informàtica personal” ara ho qualifiquem de “mobile”, i allò que consideràvem “ofimàtica” (el programari bàsic com ara un processador de text o un full de càlcul) és el que avui denominem “apps”. Les apps són el nou programari bàsic, i tenen una característica singular: el software s’ha tornat micro-modular. Petits programes per a petites necessitats. L’arquitectura del software ja no busca integrar-se en un gran paquet que ho resol tot i que tothom fa servir, com va ser Office de Microsoft, sinó en milers o milions de petites solucions de software. Es tracta de solucions molt concretes i específiques, i, per tant, molt senzilles i, sovint, de baix cost, per tal que cadascú triï i pessigui el que li convingui per fer-se a mida el seu kit bàsic. No són aplicacions per a un telèfon, sinó el programari de la informàtica actual.
Abans, hi havia un parell de fabricants que dominava el software en l’àmbit mundial, i tot un reguitzell de fabricants de hardware amb milers de models d’ordinadors. Ara hi ha un parell de fabricants que dominen el hardware en l’àmbit mundial, i tot un reguitzell de fabricants de software amb milions d’apps. Però aquest reguitzell de fabricants de software també s’ha posat sota control. Sorprenentment, hem permès que tota aquesta multitud d’aplicacions s’ofereixin només a dues botigues d’escala mundial: la d’Apple (iOS) i la de Google (Android). Un fet que no té cap lògica. Si fas una app, la podries oferir als teus clients, per exemple, des de la teva web, i, en canvi, hem acceptat dòcilment que l’oferiràs des d’una d’aquestes dues botigues, acceptant les seves condicions (ells decideixen si la volen o no, i si és de pagament, exigeixen una comissió). Un mercat de hardware molt concentrat, i un mercat de software radicalment intermediat. Tot massa controlat. Caldria reaccionar perquè no és bo, ni lògic, que quelcom tan estratègic com la informàtica mundial estigui tan controlat per tant pocs.
Benvinguts, doncs, a una nova edició del congrés d’informàtica personal més important del món. Un sector que ens afecta, i molt, no us n’oblideu.
Deixa un comentari