Archive for agost, 2007

Estudis d’Universal McCann sobre l’impacte social d’allò digital

agost 27th, 2007 by genisroca

Avui he descobert, gairebé per casualitat, tres estudis que em semblen interessants. Els ha fet Universal McCann, una empresa de comunicació que es remunta a 1902 i de la que no en tenia cap notícia de la seva existència, i això que facturen 13 bilions de US$, tenen activitat gairebé als cinc continents i entre els seus clients hi ha Coca-Cola, Intel, Johnson&Johnson, L’Oreal, Mastercard, Microsoft o Sony. Ignorant que és un. Entre les seves activitats hi ha un Emerging Media Lab que sembla interessant i que miraré amb calma així que pugui.

Els tres estudis als que em refereixo són aquests:

Power to the PeopleSocial Media, Power to the People
15 de maig de 2007
PDF 940Kb, 15 pàgs.
Sobre el tema de la blogosfera i els perquès d’aquells que hi participen. Perque escriuen, perque llegeixen, perque comparteixen… segmentant en base a una major o menor antiguitat a Internet, encara que el que més m’ha interessat ha estat poder disposar de dades comparatives entre països. M’ha sorprés la força del moviment blogger a Xina, Japó, Corea… i observar la posició relativa d’Espanya dins el conjunt.

The New Digital DivideThe New “Digital Divide”, How the New Generation of Digital Consumers are Transforming Mass Communication
16 de juliol de 2006
PDF 396Kb, 22 pàgs.
Sobre quines tecnologies utilitzen els nous usuaris (podcasting, televisió per IP, missatgeria instantània, blogging, correu electrònic…), les raons per les que es fa servir, l’opinió que es té de la publicitat en aquests mitjans. Potser li interessa a Janquim, que darrerament es preguntava si els nadius digitals aportaran noves maneres de comunicar-se que facin baixar l’ús del correu electrònic.

The Social Butterfly EffectThe Social Butterfly Effect. The Social Networking Web-World
1 d’abril de 2006
PDF 762Kb, 7 pàgs.
Breu treball que aporta una mínima fitxa de presentació (públic objectiu, àrea geogràfica d’influència, punts forts…) de les principals xarxes socials (Facebook, MySpace, LinkedIn, Orkut, CyWorld, Friendster, Hi5, Sms.ac, Xanga, Tickle…) i algunes taules de dades per a comparar-les entre elles. Molt complerta la selecció de xarxes socials que s’analitzen, i més si tenim en compte que és un estudi de fa més d’un any, quan encara no es parlava tant del tema.

A la web d’origen hi ha més estudis, però aquests són els que m’han fet gràcia i no em veig en cor de digerir més informació. Com molt bé diu David Alcubierre (Kedume), això de la blogosfera genera una cua tant llarga de posts potencialment interessants que tot plegat comença a ser difícil de gestionar i païr. A veure si Google, Ask o qui sigui es posa les piles. Mentre, caldrà tornar-se molt més sibarita amb què val la pena llegir.

Victoriano Izquierdo, un altre nadiu

agost 26th, 2007 by genisroca

Victoriano IzquierdoM’he sorprés a mi mateix en l’inici de quelcom semblant a una galeria de nadius digitals, i tot repassant m’he adonat que només he escrit sobre joves nordamericans, i aquest és un biaix simplista que no m’interessa.

Porto un temps donant forces xerrades i tallers sobre les noves oportunitats que ofereix Internet, i per tant parlant de canvis socials i tècnics (la Web 2.0), i els que m’han vist en aquestes aventures saben que sempre poso com a exemple de nadiu digital en Victoriano Izquierdo. És un exemple tant brutal que fins i tot pot semblar fals, però és just el contrari: simplement autèntic. Un nadiu digital pur.

A la seva pàgina web s’autopresenta com un jove de Granada de 16 anys estudiant de primer de batxillerat. El destacable de la història és que fa tot just un any es va comprar una Canon EOS 350D i ha aconseguit una qualitat tant notable als seus treballs que està deixant bocabadat mig món.. Luis Rull va escriure un post molt complert sobre ell, i fins i tot els Microsiervos s’han quedat enamorats no només del seu art sinó també de la seva manera de ser, i amb raó. Si hi ha algú que no s’ho creu, que es passegi per la seva galeria de fotos.

Però el que aquí més m’interessa és identificar aquelles característiques que permeten definir-lo com un nadiu digital, i per extensió seguir confirmant l’existència d’aquest col·lectiu. Per això aniré resseguint alguns dels atributs que fins ara he anat trobant aquí i allà, i que són aplicables al cas que ens ocupa.

El domini dels mitjans de producció digital. Els agrada crear, els agrada molt crear, i tot allò digital ho fa possible. Ja no és només cosa de temps i esforç (i talent). Al post de Luis Rull que abans he citat hi ha una frase del mateix Victoriano que ho descriu prou bé: “Abans trigava 3-4 minuts en processar cada foto amb l’Adobe Camera RAW, ara em puc tirar fins 20 minuts en una sola foto al Photoshop, retocant àrees petites de la foto (casi com pintar un quadre). A vegades les giro, d’altres hi afegeixo degradats laterals. Em fixo en la fusió de les capes. Afegeixo textures d’una que vaig fer a una paret rugosa. (…) Quan processo i faig fotos (…) noto com el meu cervell s’estimula. És una droga!”

El món com a terreny de joc. Tot es desenvolupa a escala global amb normalitat. Victoriano té versió en anglès de la seva web, i titula també en anglès les seves fotos a Flickr. El resultat és igualment global, i ja a publicat a la revista de la Royal Geographical Society, aquest estiu li han dedicat una secció a Playlife, i fins i tot es mostra la seva obra a ininteligibles blogs suposo que japonesos.

La xarxa com a element socialitzador. Incorporen la xarxa com a element vertebrador, quelcom que els immigrants digitals no acostumen a fer. Només cal veure el blog de la seva classe, des del IES Padre Manjón de Granada. És just el que no passa a moltes empreses però que ja està passant als instituts.

– Aprenen en xarxa i de la xarxa. Segueixo amb el sucós post de Luís Rull. Luís explica que va tenir ocasió de conèixer Victoriano en un acte que va tenir lloc a Granada, i diu “… als pocs segons de que comencés a parlar em vaig quedar bcabadat: aquell noi estava parlant d’economia de l’atenció, ethos col·lectius… sense conèixer cap d’aquests termes. Coneixia els conceptes sense haver-los estudiat, per pura experiència i reflexió.”

Donen importància a la identitat digital. Victoriano no només té web en castellà i anglès (amb domini propi: victorianoizquierdo.com), a més a més manté un blog (lògicament un fotoblog), té conta a Flickr (amb milers de fotos), penja videos a YouTube

Participen de la conversa. Només cal veure la cura amb la que es dedica a respondre els molts comentaris que mereixen les seves fotos a Flickr, i els repetits oferiments que fa (tant a Flickr com a la seva web) a que qui vulgui li escrigui un mail.

Creixen diferent. Ja que ho fan explorant i saltant-se les normes.

Sense oblidar el més important: té 16 anys.

by Victoriano Izquierdo

Actualització: M’ha escrit Victoriano (cosa que confirma que segueix “la conversa”). És un correu amable, directe, humil, càlid. Perfecte. Però el que més m’ha impressionat han estat algunes de les novetats que apunta sobre la seva activitat: La Repubblica li ha publicat una selecció de fotografies; la U.D. Almeria (que acaba de pujar a la primera divisió de futbol) li ha encarregat les fotos oficials de l’equip; treballa força pel diari Ideal; ja es dedica a dissenyar webs per a empreses… caram amb els 16 anys.

Temps de canvis

agost 24th, 2007 by genisroca

“‘Estimada, vivim en una època de canvis’ va dir Adam mentre acompanyava Eva fora del Paradís”

William Ralph Inge (1860-1954)
Teòleg

Etiquetes:

Ashley Qualls, un altre nadiu digital

agost 24th, 2007 by genisroca

Ashley QuallsFast Company dedica aquest setembre un article a Ashley Qualls, 17 anys i propietària de whateverlife.com, una web valorada en un milió de dòlars.

Qualls es va aficionar des dels 9 anys a realitzar senzills dissenys grafics amb el seu ordinador, i per a poder ensenyar-los va obrir la seva pàgna web amb només 14 anys, el 2004. Els seus amics varen començar a demanar-li que els dissenyés l’aspecte de les seves pàgines personals a MySpace, i ella ensenyava els resultats a la seva pàgina web. Varen anar arribant cada cop més comandes i va decidir deixar l’institut i estudiar on-line per poder dedicar-se millor a la seva empresa. Actualment ingresa uns 70.000 dòlars al mes i ja està diversificant dissenant fons per al mòbil i amb la recent creació d’una revista. Segons Google Analytics la seva web atreu més de 7 milions d’usuaris al mes i serveix més de 60 milions de pàgines vistes al mes. Segons els rankings la seva web està pel damunt de FoxNews.com, CBS.com o la totpoderosa Oprah Winfrey.

Fa poc vaig comentar el cas de Paul Dateh, un jove músic que utilitzava els recursos de la xarxa per a desenvolupar el seu posicionament i la seva identitat digital, i en aquesta ocasió Ashley Qualls exemplifica el que ja deien Marc Prensky i John Palfrey: creixen, aprenen i creen de manera diferent, dominen els mitjans de producció digital i tenen una actitud prosumidora (en contraposició a la d’un consumidor passiu). El que deiem: arriben els nadius digitals.

PS: La gent de Taller D3 també s’han fet ressó del cas d’Ashley Qualls.

Serà Google Maps el nou SecondLife?

agost 23rd, 2007 by genisroca

Google Maps ha anat incorporant gradualment noves funcionalitats, com les que s’agrupen sota el concepte Street View. Gràcies a elles a algunes ciutats ja es poden veure fotografies a nivell de carrer i fer algun tour virtual amb possibilitat de zom i rotacions visuals de 360 graus. Així que incorporin funcionalitats per a la interactivitat social, perqué crear una seu corporativa a SecondLife si podem dirigir l’audiència cap a la nostra seu real a Google Maps?. Si això segueix evolucionant, serà Google Maps el nou entorn 3D on desenvolupar activitat?.

YouTube Preview Image

Internet killed the TV star

agost 21st, 2007 by genisroca

Un dels grans èxits de 1979 fou la cançó “Video killed the radio star” de The Buggles. I continua siguent un éxit vigent, com demostren els més de 800 resultats que ofereix YouTube, amb peces tant memorables com aquesta versió de tres joves musics de carrer, The Wrong Trousers.

YouTube Preview Image

Fa uns dies vaig descobrir gràcies a El blog del Tonelero la versió que The Broad Band ha fet del tema, on actualitzen el text per a explicar que ara és Internet qui ha matat a la televisió, una veritat que enllaça amb el tema que m’ocupa d’entendre i definir el canvi generacional que hi ha de fons darrera la 2.0, que a Alianzo etiqueten com “Generació You Tube”: la tele els avorreix doncs no els permet interactuar, prefereixen continguts que no durin més de cinc minuts i sobre tot, no toleren els anuncis.

Aviat farà un any que Sony Alemanya va anunciar una reducció gradual del seu pressupost en publicitat a la televisió, però no per a estalviar-ho sinó per a derivar-ho a d’altres canals, preferentment l’on-line. Hi ha una legió de fans de les sèries de culte (Héroes, Perdidos, House, Mujeres desesperadas, Anatomia de Grey…) que segueixen per Internet els episodis de les noves temporades a l’endemà de la seva estrena als Estats Unit, i molt abans que siguin programades al seu país, donant peu a tota una xarxa col·laborativa que no només distribueix els continguts per la xarxa, sinó que a més a més aporta valor per exemple subtitulant els capítols a d’altres idiomes (amb el mateix esperit de servei dotSUB.com, on la gent colabora per a subtitular videos aportats per tercers). I fins i tot fa poc un comentarista de televisió en directe va dir en veure una increïble canasta en un partit de basket: “A YouTube demà!”.

Certament, Internet killed the TV star.

YouTube Preview Image
Etiquetes: , ,

Ordre de magnitut

agost 17th, 2007 by genisroca

“Hi ha 50 milions de nens xinos que estudien piano”

Joaquín Achúcarro, pianista
(a la contra de El País del 15 d’agost de 2007)

Etiquetes: