Twitter i el nanoblogging (introducció per a no iniciats)

novembre 10th, 2007 by genisroca

A Infonomia ja hem publicat el número 57 de la nostra revista IF…, un número que ens ha sortit molt 2.0 amb un article de Juan Freire, un altre dedicat a Victoriano Izquierdo, un altre a Salut 2.0… i una nova secció titulada “Solucions 2.0” que firmo jo mateix, dedicada a explicar als no iniciats algunes eines 2.0. Aquest cop hem dedicat la secció a Twitter i el nanoblogging.

Reprodueixo el contingut de l’article, també disponible aquí.

Twitter i el nanoblogging

Twitter és una nova eina de comunicació resultant de conjugar els conceptes de blog, xarxa social i missatgeria instantània. Es tracta d’un servei gratuït concebut per a explicar a Internet què estàs fent a cada moment amb missatges de text d’una longitut màxima de 140 caràcters, cosa que ha donat peu al concepte de nanoblogging. Aquests missatges curts es poden escriure des d’un lloc web, però també des d’un client de missatgeria instantània (com Messenger o Gtalk) o via SMS des de qualsevol dispositiu de telefonia mòbil. Tots ells es publiquen a la pàgina personal que cada usuari té al mateix Twitter, a la que es poden subscriure altres persones. El resultat és una xarxa social connectada en temps real que comparteix què està fent cadascún dels seus membres en cada moment. La principal característica de Twitter és la simplicitat del sistema i de la idea, quelcom que ha estat premiat amb un ús massiu i viral.

La història

Twitter va sortir al mercat el març de 2006 de la mà de Obvious Corporation, una iniciativa d’Evan Williams que el 1999 ja havia fundat Blogger, una de les plataformes de blogs més importants adquirida per Google el 2002.

En el seu primer any de vida Twitter es va extendre entre grups reduïts d’usuaris avançats, i no va ser fins març de 2007 quan es va disparar i va superar els 300.000 membres, molt probablement com a conseqüència del primer premi que va obtenir a la conferència SXSW a la categoria blog. A partir d’aquell moment es va generar un fenòmen viral que va extendre ràpidament el nanoblogging per tot el món i va donar peu a nombroses propostes basades en la mateixa idea, com Jaiku, Pownce o l’espanyola Fritsi, totes convençudes del futur dels serveis que permetin estar sempre connectat i en mobilitat.

Hi ha forces crítiques i dubtes sobre la utilitat de Twitter, ja que molts dels missatges que s’hi publiquen són irrellevants anotacions sobre el dia a dia dels seus usuaris, però el cert és que el seu creixement és exponencial. Estem davant un nou canal de comunicació acabat de crear que tot just encara està explorant el format, el seu llenguatge, els seus usos i les seves formes.

Els usos empresarials

No hi ha empresa de comerç electrònic ni mitjà de comunicació on-line al que els seus especialistes en marketing no li hagin proposat crear un usuari a Twitter per a començar a difondre informació. És el que està fent Woot, que cada dia dóna a conèixer les seves ofertes a més de 3.400 persones, igual que l’espanyola Atrápalo. Però és el sector de les agències de viatges qui té unes expectatives més grans, ja que considera que aquest canal podria ser valuós per a comunicar les seves ofertes de darrera hora, quelcom que ja estan explorant eDreams, Despegar i Terminal A.

Els projectes web 2.0, molt centrats en la construcció de xarxes socials i en un diàleg permanent entre els seus membres, han activat també els seus canals: Menéame, MobuzzTV, Feevy, Bottup o La Coctelera en són bons exemples.

Però és en els mitjans de comunicació on Twitter ha provocat una major convulsió, i la majoria d’ells ja està explorant les possibilitats que ofereix com a canal per a fer arribar les seves notícies a una major audiència: diaris com The Times, Financial Times, The Guardian, La Nación o El País; cadenes de televisió com CNN, Al Jazeera o SkyNews i grups de comunicació com la BBC, encara que fins el moment cap d’ells ha assolit una audiència significativa en aquest nou canal. Però Twitter ja ha demostrat ser útil en la tasca dels corresponsals, com va passar amb Ben Hammersley, que cobria les recents eleccions a Turquia per a la BBC i comunicava via Twitter l’enviament de les seves cròniques a Londres (a més a més de denunciar els problemes que l’exèrcit li plantejava per al desenvolupament de la seva tasca), o el que va fer aquest agost Derek Tedder per SkyNews en cobrir minut a minut gràcies a Twitter una protesta a l’aeroport londinenc de Heathrow (acompanyant la informació amb fotos a Flickr). A ReporTwitters ja es reuneixen diferents periodistes per a reflexionar com aquesta nova eina pot o ha de provocar canvis en la seva feina. El millor exemple de la influència del nanoblogging als mitjans és l’aparició d’un nou concepte de periodisme que s’ha concretat en la fundació de 20palabras, un diari on-line de recent aparició que desenvolupa cadascuna de les notícies en el menor nombre possible de paraules. Una proposta que pot resultar atractiva en l’actual context de consum de continguts en mobilitat i en temps real.

Els usos socials

Les eleccions a la presidència dels Estats Units sempre han estat un escenari en el que els candidats exploren qualsevol possibilitat que els permeti apropar-se als electors, i el fenòmen Twitter no ha passat desapercebut. Barack Obama ja té 5.000 seguidors, i John Edwards 3.500, tots ells permanentment informats del desenvolupament de la campanya del seu candidat.

Els sistemes d’informació pública també estan explorant aquest nou canal. Els bombers de la ciutat de Los Angeles utilitzen Twitter per a informar sobre les seves actuacions i per a que els ciutadans sàpiguen on són i si estan acudint a la trucada, quelcom semblant a les proves que aquest estiu ha estat fent Creu Roja als Estats Units per veure si Twitter pot ser útil com a sistema d’alertes. En altres ocasions és la pròpia ciutadania qui s’organitza, com fan alguns usuaris del metro de Londres que s’avisen a Twitter de les incidències al servei.

Twitter també s’està fent servir per a retransmetre conferències i esdeveniments, com ja va fer per primer cop a Europa l’espanyola Alianzo en retransmetre Startup 2.0.

Els usos personals

Igual que passa amb molts blogs, hi ha diferents possibles lògiques per a l’ús personal de Twitter. Una d’elles és quan s’escriu més pensant en un mateix que en l’audiència, per exemple per a fer un històric de les tasques fetes, o per arxivar pensaments ràpids, a l’estil dels post-it, como sembla que fa Martin Varsavsky. Una altra situació és just la contrària, quan es fa més pensant en l’audiència que en un mateix, per exemple l’ús que en fan alguns professionals que veuen Twitter com una eina de reputació i prestigi personal i el fan servir per anar donant visibilitat als seus contactes i progresos professionals («Avui m’he reunit amb el gerent de l’empresa tal per a estudiar un possible acord», o «A punt de donar una classe de marketing viral a tal escola de negocis»). Finalment, la majoria, els que fan servir Twitter com a manera d’estar en contacte permanent amb la seva xarxa d’incondicionals, ja sigui per a compartir què estan fent, o per a preguntar des del mòbil «Un restaurante agradable i no molt car a Gijón?» i poder rebre a l’instant diferents respostes de persones de la seva confiança, cosa que no deixa de ser molt valuosa (aquest exemple concret ha donat peu a una iniciativa que assessora sobre restaurants des de Twitter).

Per a saber-ne més


1 Response to “Twitter i el nanoblogging (introducció per a no iniciats)”

Feed for this Entry Trackback Address
  1. 1

    Jornades de la Catosfera: (1) impressions inicials « Bloc 2.0 d’en Claudi Cervelló

    […] Finalment, remarcar que encara no havia assitit a cap acte tant 2.0: a més d’alguns blocaires postejant en directe als seus blocs, el twitter funcionava tot drap… com podeu veure a http://twitter.com/catosfera (Nota: si algú vol saber de què va això del Twitter, llegiu aquest post del Genís Roca) […]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *