La gestió del jo digital

setembre 8th, 2008 by genisroca

AvatarLa realitat digital està adquirint una mida que fa que ja ningú pugui ignorar la seva existència i que tots ens tinguem que plantejar seriosament quina estratègia adoptar per a la seva gestió. En només 10 anys la realitat digital de les persones, empreses i ciutats s’ha convertit en quelcom que hem d’aprendre a gestionar, tant si som ciutadans, empleats, polítics o empresaris.

Fins no fa gaire la realitat digital d’una persona es limitava pràcticament a un compte de correu electrònic, mentre que en l’actualitat ja son moltes les persones que presenten un jo digital molt dens i comlex: múltiples comptes de correu electrònic; activitat en diferents xarxes socials; creació i aportació de textos i imatges a diferents espais; suscripció a fluxes d’informació i coneixement; espais web personals; intercanvi d’opinió; i amics, molts amics i relacions que només es donen cita en aquesta nova realitat telemàtica. Cada cop són més els casos de persones que no coneixes bé si només coneixes la seva realitat física. Comença a haver-hi tres grups de persones conegudes: les que coneixes físicament (més o menys); les que coneixes digitalment (més o menys); i les que coneixes físicament i digitalment (també més o menys). I dels tres grups, el primer de la gent que només coneixo físicament és el que més sovint em resulta sorprenent i amb més gent que, si ho penso bé, menys conec i menys m’han ensenyat la seva veritable realitat.

El mateix està passant amb les empreses, encara que aquest procés està anant a un ritme més lent. Les empreses també tenen una identitat digital, i si bé fins ara la intentaven camuflar darrera les seves webs corporatives de disseny, la gran conversa a Internet entre particulars que és la Web 2.0 ha suposat que en aquests mons digitals ja se sàpiga tot o gairebé tot de les empreses. Les empreses, conscients o no, també estan en aquest plànol digital de la vida on hi ha xarxes socials, creació i aportació de continguts, fluxos d’informació i coneixement, múltiples espais web i demés elements que configuren de manera inevitable la seva identitat digital, la seva veritat digital. I cada cop són més els consumidors que s’interessen per aquesta dimensió telemàtica, perque de la mateixa manera que passa amb les persones, cada cop més investiguen tant la realitat física com la digital per a començar a conèixer realment les coses.

I finalment, està passant el mateix amb les ciutats. Més enllà dels seus carrers i places existeix una ciutat digital on els seus ciutadans, empresaris, polítics i alguns turistes s’estan creuant i entrellaçant per a definir la realitat digital d’aquesta població, configurant espais comuns i vertebrant causes compartides.

El que resulta interessant és quan els primers gestors i responsables comencen a veure que la realitat compta amb aquests múltilples plànols i ho prenen en consideració per a la seva presa de decisions. Quan el responsable de selecció de personal d’una companyia es preocupa per conèixer el jo digital dels candidats; quan el cap no vol només el temps d’oficina del seu empleat i es comença a interessar pel seu coneixement i vol saber on guarda els enllaços favorits per si poguessin ser d’interès corporatiu; quan el polític comença a escoltar els fòrums on els seus ciutadans debaten i discuteixen; i sobre tot, quan el futur empleat comença a valorar si el seu jo digital es sentirà no només còmode sinó potenciat en entrar a treballar en una companyia o una altra; i quan un ciutadà percep que malgrat la distància vol i pot seguir sentint-se part de la ciutat on va nèixer o on es va enamorar.

Les empreses han de començar a dissenyar estratègies de captació i retenció del talent orientades específicament al jo digital dels seus empleats, complementant els tiquets restaurant, el cotxe d’empresa, les guarderies i demés avantatges fiscals que ja ofereixen al jo presencial. Conceptes com clima, oportunitat de progrés, o formació contínua prenen ara matissos molt interesants. I les ciutats han de començar a el.laborar el cens de la seva població digital, més enllà dels que viuen en un carrer concret de la seva realitat física, i veure quins drets i deures cal desenvolupar per aquesta ciutadania que potser estarà anys sense trepitjar els seus carrers… i sense votar. El repte és per a les empreses i les ciutats, doncs són ja molts els empleats i els ciutadans que han descobert la riquesa del seu jo digital, i cada cop li dediquen més temps i els sembla un element més important de les seves vides. Tant com un bon passeig per la platja, una bona conversa i una bona amistat. El jo digital està entrant en el selecte grup de les coses importants de la vida, i si uns li dediquen atenció els altres haurien de revisar les seves estratègies.


5 Responses to “La gestió del jo digital”

Feed for this Entry Trackback Address
  1. 1

    Anna

    M’ha semblat molt interessant aquest post. Per mi, el conflicte més important per gestionar el meu jo digital és el temps que hi dedico. Hi ha persones que per la naturalesa o ritme de la seva feina, tenen facilitat per desenvolupar la seva personalitat digital al seu lloc de treball. Però en els casos que no és així, són estones que s’han de treure d’altres activitats. Amb tot, el temps que hi dediquem la majoria de persones fa evident que val la pena cultivar la nostra faceta digital.

  2. 2

    Josomid

    Hola Genís.
    Hem sent identificat amb aquest apunt que has escrit. I hi estic d’acord. Si jo m’hagués quedat amb el meu jo físic ara no seria ningú. Però un dia vaig decidir treballar el meu jo digital i vaig aconseguir una feina, la d’amfitrió de l’exposició d’Identitat Digital. I arrel d’això han anat apareixent altres coses.

    Salutacions.
    Josomid.

  3. 3

    MarcG

    Un bon exemple de gestió de la identitat digital d’una ciutat la trobem en la petició, per part de l’Ajuntament de Barcelona, de disposar d’un domini propi a Internet, el domini .bcn.

  1. 1

    4t aniversari: agraïments i algunes dades « Gamoia

    […] 7 Gener 2009 Doncs sí, xino-xano el temps es va escolant i aquí em teniu quatre anys després d’aquell primer dia en què, per provar, vaig iniciar el bloc Gamoia. En aquell moment no en tenia ni idea que, a més a més, començava a dibuixar tot un jo digital. […]

  2. 2

    ricardespelt / theplateishot / comunicació en xarxa » #TASTUM 2010: Tot escoltant el nou consumidor

    […] – Roca, G (2008) La gestió del jo digital […]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *