D’on venim
”Per que ara estiguis aquí varen tenir que agrupar-se d’alguna manera, d’una manera complexa i extranyament servicial, trilions d’àtoms errants. És una disposició tan especialitzada i tan particular que mai s’ha intentat abans i que només existirà aquest cop. Durant els propers molts anys -tenim aquesta esperança-, aquestes petites partícules participaran sense queixa en tots els milers de milions d’hàbils tasques cooperatives necessàries per a mantenir-te intacte i permetre que experimentis aquest estat tant agradable, però sovint tant menystingut, que es diu existència.
Perque s’han pres aquesta molèstia els àtoms es tot un enigma. Ser tú no és una experiència gratificant a nivell atòmic. Malgrat la seva devota atenció, els teus àtoms en realitat no es preocupen per tu, de fet ni tant sols sabe que hi ets. Ni tant sols saben que ells hi són. Després de tot, són partícules cegues, que a més a més no estan vives. (Resulta una mica fascinant pensar que si tu mateix t’anessis desfent amb unes pinces, àtom a àtom, el que produiries seria un pilonet de fina pols atòmica, del qual res hauria estat mai viu però tot ell hauria estat tú en un altre temps). Però, per la raó que sigui, durant el període de la teva existència, els teus àtoms respondran al teu únic impuls rigurós: que tú segueixes siguent tú..
La mala notícia és que els àtoms són inconstants i el seu temps de devota dedicació és fugaç, molt fugaç. Fins i tot una vida humana llarga només suma unes 650.000 hores i, quan s’arriba a aquest modest límit, o en algun altra punt pròxim, per raons desconegudes, els teus àtoms et donen per acabat. Aleshores es dispersen silenciosament i s’en van a fer altres coses. I s’ha acabat tot per tu.
De tota manera, t’has d’alegrar de que això passi. Parlant en termes generals, no és així a l’univers, pel que sabem es tracta de quelcom decidídament extrany perque, els àtoms que d’una manera tant generosa i amable s’agrupen per a formar coses vives a la Terra, són exactament els mateixos àtoms que es neguen a fer-ho a d’altres llocs. Malgrat el que pugui passar a d’altres esferes, en el món de la química la vida és fantàsticament prosaica: carboni, hidrògen, oxígen i nitrògen, una mica de calci, una mica de sofre, un lleu polsim d’altres elements molt corrents (res que no poguessis trobar a qualsevol farmàcia normal), i això és tot el que cal. La única cosa especial dels àtoms que et composan és que et composen.”
Bill Bryson
Una breve historia de casi todo.
(2003) Barcelona: RBA, pàg. 11-12
Deixa un comentari