Sobre les aliances
En l’actual món de xarxes la majoria de les activitats s’han de desenvolupar en colaboració amb tercers. És doncs el moment de les aliances, ja siguin estables o momentànies, ja siguin persones físiques o jurídiques, ja siguin naturals o sorprenents, ja siguin fàcils o difícils. Bona part dels nostres resultats presents i futurs depenen de la nostra capacitat de construir i gestionar aliances satisfactòries.
Aquest és un tema clau a la majoria dels assumptes, i el principal problema és que la paraula “aliança” és massa genèrica, i sovint dos socis estan d’acord en que son aliats però si no han llimat els detalls acabarà sorgint algun conflicte. Haurem de ser més precisos quan en parlem, ja que una aliança pot ser de molts tipus, i la manca de definició pot portar a equívocs fatals per a una bona relació.
A mi m’ha estat molt útil el senzill exercici de diferenciar 5 tipus d’aliances, 5 rols, indispensables per a portar a bon terme un projecte. Un mateix aliat pot assumir més d’un d’aquests rols, però és necessari tenir els 5 rols resolts i no deixar-ne cap sense desenvolupar. Els 5 rols són (l’ordre no és significatiu):
– Promotor: Són promotors aquells que participen del disseny i direcció de l’activitat. Participen de la definició d’objectius, i poden participar de les decisions executives. Assignen recursos i marquen prioritats.
– Facilitadors: Són aquells que amb les seves accions fan possible l’activitat prevista. Són els que realitzen el servei, els que desenvolupen els continguts, els que assumeixen la logística, els que participen directament dels processos. Sense el seu treball l’activitat no es pot dur a terme.
– Prescriptors: Són aquells que tenen la capacitat d’influïr en l’estat d’opinió d’un cl·lectiu determinat, i contribueixen al projecte difonent una opinió favorable i positiva de la nostra iniciativa
– Espónsors: Són aquells que no s’impliquen en cap procès ni participen directament de l’activitat, però aporten la totalitat o part dels recursos necessaris per al seu desenvolupament, ja sigui amb recolzament econòmic o material.
– I existeix un cinquè tipus d’aliat: la competència. La norma d’or a Internet és que si ja hi ha algú fent bé un servei que volem oferir, arribem a un acord amb ell en lloc d’intentar substituir-lo.
El meu convenciment és que tot projecte o activitat ha de voler tenir al menys un aliat de cada tipus. Si s’acnsegueix, hi ha una garantia gairebé total d’èxit. I em serveix per a totes les escales, tant per a fundar un partit polític o per expandir-se cap a nous mercats, com per escriure un llibre o organitzar una taula rodona. I altra detall important: si treballem en una institució o en una empresa gran (institucionalitzada) haurem d’aplicar internament aquesta lògica dels 5 tipus d’aliances, i no només en la nostra relació amb l’exterior. En entorns institucionalitzats, les barreres acostumen a ser més internes que externes, i per a superar-les caldrà un mapa d’aliances, internes.
Afrontar un projecte, insisteixo que de qualsevol escala, sense considerar aquest mapa d’aliances em sembla un risc greu. Però un altre risc és desenvolupar aliances sense especificar de manera clara amb l’aliat quin o quins d’aquests rols desenvoluparà. Sovint el nostre aliat aporta diners (esponsor) i creu que això li dóna dret a decidir (promotor), mentre que nosaltres esperàvem d’ell que aportés diners (esponsor) i que s’impliqués (facilitador o prescriptor), però respectant la nostra gestió (mai promotor). Aquests casos, per extrany que pugui semblar, són habituals. Com també és habitual que en demanar ajuda obtinguem recolzament (prescriptor) enlloc de diners o recursos (esponsor).
A mi m’ha funcionat introduir aquesta tipologia, aquest argot, en les converses amb potencials aliats, i m’ha ajudat a prevenir possibles equívocs o expectatives desenfocades.
Deixa un comentari