RSS i la sindicació de continguts (introducció per a no iniciats)
El servei
Algú que estigui interessat en un lloc concret d’Internet l’ha de visitar de manera periòdica i sistemàtica si vol detectar-hi l’aparició de nous continguts del seu interès. Aquesta és una tasca farragosa ja que quan es visita el lloc no sempre queda clar quines són les novetats, i a més a més, cada cop és més gran la quantitat de webs, blogs i fonts d’informació a Internet susceptible de merèixer interès. El 1999 Netscape va inventar un senzill format que permetia a una web enviar automàticament els seus continguts nous a una llista de subscriptors, el qual s’ha anat millorant i normalitzant fins arribar a l’actual format RSS (Really Simple Sindication), convertit ja en una solució indispensable per a intentar gestionar el ritme frenètic de creació de nous continguts a la xarxa.
El servei consisteix en la possibilitat de subscripció a un lloc de Internet, de manera que si aquest publica algun nou contingut els interessats el puguin rebre immediatament. És rellevant fer notar que els subscriptors reben el contingut pròpiament dit, i no només un avís de la seva existència, amb la qual cosa el que es produeix es una sindicació (redifussió) de continguts des d’una font d’orígen cap a un munt de destinataris. RSS és el format consensuat sobre com aquests continguts han de ser enviats i rebuts.
L’eina
Normalment aquestes subscripcions no es reben al correu electrònic, que ja està prou saturat i és cada cop més difícil de gestionar. Existeixen eines específiques, anomenades agregadors, per a gestionar des d’un únic lloc les subscrpcions RSS que poguem tenir. Aquests agregadors acostumen a ser gratuïts i a funcionar amb qualsevol navegador sense necessitat de cap mena de programari addicional al nostre ordinador, i tot i que hi ha diferents opcions les més habituals són Netvibes, Bloglines, FeedReader i Google Reader siguent aquest darrer sense cap mena de dubte el que està assolint una major popularitat i base d’usuaris.
L’agregador és una eina que en essència compleix quatre funcions bàsiques: rebre els continguts que les diferents subscripcions (també dites feeds) ens van enviant; oferir-nos la possibilitat d’ordenar els feeds (les fonts d’informació) al nostre criteri (el més habitual és en carpetes per temes); permetre la lectura dels continguts rebuts ensenyant-los sense necessitat de visitar el lloc web que els ha generat; i finalment, informar de quants ítems (continguts) estan encara pendents de la nostra lectura. El resultat és una potent eina que ens permet conèixer en tot moment quants nous continguts han estat publicats als nostres llocs preferits d’Internet, i decidir en quin moment i en quin ordre els volem llegir.
Ha quedat clarament obsoleta la pràctica de navegar per Internet a la caça i captura d’un possible nou contingut en alguna de les webs que ja tenim identificades com a interessants. En obrir el nostre agregador ja disposarem de tots aquests continguts sense haver invertit temps en la seva localització. Actualment una font d’informació que no ofereixi el servei RSS deixa de ser competitiva, ja que demana a l’usuari la disciplina de repetir periòdicament la visita així com el temps de localitzar quin és el nou contingut que s’hi ha publicat, si és que n’hi ha.
Els usos
L’existència del servei de subscripció mitjançant RSS acostuma a indicar-se amb la icona taronja que il·lustra aquest text. Al darrera d’aquesta icona acostuma a haver-hi l’enllaç al servei RSS, és a dir, l’adreça a Internet que ha de fer servir el nostre agregador per a gestionar la subscripció. Aquells llocs de Internet que generen un gran volum de continguts acostumen a disposar de diferents RSS, diferents enllaços, oferint per tant un servei de subscripció més segmentat. És el cas de les versions digitals dels diaris que ofereixen un RSS per a les notícies de política, un altre per a les d’esports, un altre per les d’economia, etc. Però la majoria de webs acostumen a tenir un únic feed (una única subscripció) a través de la qual sindiquen (distribueixen) tot el que publiquen.
Aquest mateix blog (com tots) ofereix un servei RSS per a mantenir actualitzats els seus lectors cada cop que s’hi publiquen nous continguts (http://feeds.feedburner.com/genisrocacat), hi ha entitats bancàries que comencen a utilitzar aquest sistema per a enviar informació financera als seus clients (Banc SabadellAtlántico a http://bslabs.typepad.com/labs/2007/06/nuevo-feed-rs-1.html), i fins i tot hi ha noves empreses concebudes específicament per a oferir serveis basats en RSS, com Offertrax que t’avisa via RSS quan detecta que algun dels productes o de les botigues que li has indicat estan d’oferta. La majoria de les webs ofereix la possibilitat de la subscripció RSS i el seu ús acostuma a millorar l’experiència de l’usuari. Actualment una font d’informació digital només és útil de manera estable si és susceptible de ser administrada mitjançant subscripcions RSS. Ja no és viable pretendre que sigui ‘audiència qui assumeixi sistemàticament l’esforç de fer la visita.
Per a saber-ne més
- CommonCraft (2007): RSS in Plain English (video de 3’40’’ subtitulat en català)
- Mónica Pérez (2006): Guía fácil del RSS
- Denis G. Sureau (2006): RSS – Really Simple Syndication. Building and Using an RSS Feed
[…] Una altra novetat important és que us podeu subscriure a la sindicació de notícies, a través del RSS (tant pels continguts com pels comentaris). Sempre que en una web veieu aquesta icona, indica un enllaç de sindicació. En aquests moments en que tanta informació ens desborda, es tracta d’una manera d’accés i organització a la informació més senzilla per a l’usuari. Que en resum seria dir, enlloc d’entrar cada dia a veure si hi ha notícies noves o nous comentaris, nosaltres rebrem un avís cada vegada que s’actualitzi. Això és molt útil si volem seguir moltes pàgines, blogs, diaris, etc. Aquí hi ha més informació de com fer-ho. […]