Confirmat: l’hiperespai existeix
Sempre vaig tenir enveja de les tripulacions de la nau Enterprise quan el capità Jean-Luc Picard ordenava saltar a l’hiperespai i poc després tornaven a aparèixer en un altre lloc que bé podia estar al darrer racó de la galàxia. La mateixa maniobra va ser feta servir sovint per Han Solo en els seus intents de fugir del costat fosc de la força, i sempre vaig pensar que es tractava d’un recurs dels guionistes, una ficció, però… no només he confirmat que l’hiperespai existeix sinó que a més a més el visito tot sovint.
Quan les naus accedien a l’hiperespai desapareixien de les pantalles de radar, s’interrompien les comunicacions, i pels seus perseguidors era impossible preveure en quin punt de l’espai tornarien a aparèixer. I això em passa.
La tecnologia actual fa que sempre estigui connectat. El meu telèfon mòbil és una veritable central i quan no rep un correu electrònic és una trucada telefònica, un sms o un twitter, un missatge al mur de Facebook o un comentari en aquest bloc, una proposta d’enllaç a Linkedin o un reguitzell de nous continguts al meu lector de rss. Un festival. Però tot això s’atura sobtadament quan pujo a un avió i per megafonia m’indiquen que apagui el meu telèfon mòbil i qualsevol altra aparell electrònic. S’interrompen les meves comunicacions, desapareixo de les pantalles dels meus amics i entro a l’hiperespai. Ningú sap on tornaré a aparèixer. A vegades estic 15 hores desconnectat i torno a aparèixer a Xile, Paraguai o República Dominicana. En altres ocasions es tracta d’encara no una hora i reapareixo a Madrid, Sevilla, A Corunya o Paris. És el que té l’hiperespai, que mai se sap.
En reaparèixer es restableixen les comunicacions i un torna a estar en contacte amb la realitat. L’avió aterra, tornes a engegar el teu terminal i el món et saluda amb desenes de nous missatges pendents de llegir, un reguitzell de twitts i algunes trucades perdudes. Benvingut.
Confirmat: l’hiperespai existeix.
Deixa un comentari