Despotisme il·lustrat 2.0
Un cop més la lectura d’un post d’Alorza m’ha ajudat a reflexionar. Fa un resum sobre les diferents opinions que genera la popularització de la blogosfera, i mentre uns creuen que la cosa es banalitzarà i perdrà atractiu, altres veuen amb bons ulls que la conversa s’habiti amb tota mena d’actors i interessos. Alorza fa servir una expressió que em sembla molt afortunada: els purs i els impurs. I tant ell com jo ens declarem impurs, és a dir, que ens sembla molt bé que qualsevol s’atreveixi a participar i n’assumim amb alegria les conseqüències, que n’hi ha i no totes són bones. Això dels impurs m’ha recordat els llibres de Harry Potter i l’aversió que els sang neta (mags que són fills de mags) tenen pels sang bruta (aquells que poden fer màgia malgrat que algun dels seus pares no sigui mag).
La idea de que una èlit, carregada de les millors bones intencions, pugui arribar a pensar que no és bo que certs instruments puguin ser utilitzats per qualsevol i de qualsevol manera suposa un retràs cultural de gairebé 250 anys. Va ser en el segle XVIII quan els monarques europeus varen intentar companginar el fet de mantenir els seus privilegis amb el de voler millorar el benestar del seu poble, permetent (encara que només una mica) l’accés a l’educació, la millora de la seva sanitat, i un cert progrés econòmic. Però això sí, el Rei continuava siguent el centre del poder i no tenia cap obligació de justificar les seves accions. La frase resum és clara: “Tot per al poble, però sense el poble”. Era el Despotisme Il·lustrat, i l’invent s’els va escapat de les mans i va acabar explotant en la Revolució Francesa de 1789.
Els temps han canviat i tot va molt més ràpid. Tant que avui es pot detectar la coexistència d’almenys dues actituds: dèspotes il·lustrats i revolucionaris. Ni els dèspotes varen ser tan dolents (malgrat el nom) ni els revolucionaris eren tan bons (varen tallar caps de manera indiscriminada i gratuïta). Com la paraula “Dèspota” té masses connotacions, proposo fer servir “il·lustrats”. És a dir, donant voltes per la blogocosa hi ha “il·lustrats” i “revolucionaris”. Uns volen manar, i els altres tallar caps. Cal estar atents.