Carta oberta al futur President
Ja som molts els que compartim la inquietud per la desconnexió existent entre les nostres elits i l’actual societat xarxa. La majoria dels organismes públics i privats rellevants per a la definició del mig i llarg termini col·lectiu estan presidides per persones atrapades en una dinàmica curtplacista i una gestió basada en una agenda que no contempla masses dels temes que realment ens preocupen. Fruit d’aquesta inquietud el passat 7 de gener ens varem reunir a Madrid Enrique Dans, Juan Freire, Antoni Gutierrez-Rubí i Genís Roca, i varem decidir escriure col·lectivament aquesta carta oberta que avui compartim, dirigida a qualsevol que sigui el proper President:
Carta oberta al futur President
Ens dirigim a tu directament. Volem compartir amb tu les nostres reflexions i preocupacions en un moment decisiu. Ara, avui, estem molt més a prop de l’any 2020 que de les grans fites de les Olimpíades de Barcelona, l’Expo de Sevilla o la Capitalitat Cultural de Madrid d’aquell inolvidable 1992. Però veiem que en moltes de les dìnàmiques de gestió i anàlisi dels assumptes públics a Espanya, seguim ancorats en models obsolets de direcció i organització.
La inèrcia i el desconeixement conformen un gran factor de resistència al canvi. Les decisions que presidents i consellers delegats aneu a prendre en el curt termini ens poden enviar al vagó de cua de l’economia del coneixement si no tenen en compte la profunditat de la revolució que significa la societat en xarxa. La realitat reduïda és només allò que es veu o es coneix, però hi ha una realitat augmentada fruit de la connexió dels ciutadans i ja no es pot governar ignorant el cabdal d’energia i progrés del que està emergint.
Els canvis en els que estem immersos són tan accelerats i impregnen de tal manera la nostra vida, que converteixen ràpidament en caducs allò que es pretén siguin plans de futur. Fa 10 anys no existia Google, fa 8 no hi havia blogs, fa 7 no s’enviaven sms, fa 4 no existien YouTube ni Facebook, i fa un no sabíem què era Twitter. Te’n dones compte?. Si algú creu que la societat de la informació cab en un Ministeri, o que té a veure només amb les infraestructures de telecomunicacions, és que no ha entès encara la naturalesa dels canvis.
No es tracta de quants tenim un ordinador, ni de si ets tu o algú del teu equip qui contesta els correus electrònics. Es tracta de canvis en els models jeràrquics, relacionals, organitzatius i socials. És una revolució sense precedents, aquets cop digital, que està passant aquí i ara. Han canviat els mecanismes de creació de coneixement i de generació de riquesa i valor, i la xarxa els està distribuint de manera universal. En tres anys multiplicarem per dos la informació disponible al món, i a més a més la posarem a l’abats de tothom.
Volem parlar amb tu, President, perquè la prospectiva que es fa –creiem- és errònia: el món ha canviat, però encara no ho han fet els models de gestió. Hi ha canvis de fons, càrregues de profunditat que reinventen els conceptes de identitat, comunitat, organització frontera, propietat o participació. Els territoris ja són xarxes, i els ciutadans nodes que es socialitzen en xarxa, i amb les seves converses digitals han convertit els mercats en quelcom transparent i global. Hi ha un nou model social en construcció, ja visible a la xarxa, que ens impactarà d’una manera real.
Canvia la manera de dirigir, canvia la manera d’influir, canvia la manera de liderar. Cal aprendre, President. I per fer-ho cal escoltar. Ja no serveix la política que creu que els problemes es resolen pel sols fet d’assignar-hi un pressupost. Innovació, creativitat, emprenedoria… són eixos que es resolen millor amb una actitud que no pas només amb un txec, una rebaixa o una imprescindible infraestructura.
La situació a Espanya és que les institucions públiques i les organitzacions privades rellevants per a la definició del mig i el llarg termini de la comunitat estan gairebé del tot al marge de la societat xarxa, i no tenen a la seva agenda els temes veritablement rellevants per a dissenyar el nostre futur. I el que és pitjor, els seus dirigents confonen responsabilitat amb la simple subcontractació de serveis.
No volem parlar de tecnologia o d’Internet, volem parlar dels nous lideratges i talents de la societat en xarxa. Ens preocupa el model de gestió amb el que decidiràs el nostre futur: de com t’informes, com escoltes, com aprens. Manegar estadístiques o participar en un debat, encara que sigui a la xarxa, no és suficient per a prendre decisions encertades. Els teus ciutadans veuen cada cop menys televisió, creen cada cop més continguts, són cada cop més globals, estan cada cop més connectats i es senten cada cop menys circumscrits a un territori. Escolta’ls. A la xarxa, es pot.
Volem debatre sobre la neutralitat de les infraestructures més que no pas de la seva titularitat. Volem dialogar sobre el concepte que tens de la propietat intel·lectual, més que no pas sobre un determinat canon. I qüestionar com utilitzes el programari lliure si en ell faràs servir dades a les quals no tindrem accés.
Volem discutir sobre les regles de joc que estan definint el futur. D’una manera directa i franca.