Tag Archive for 'llei'

Les lleis fonamentals de l’estupidesa humana

setembre 10th, 2007 by genisroca

Carlo M. Cipolla
“Tinc la ferma convicció, avalada per anys d’observació i experimentació, que els homes no són iguals, que n’hi ha uns que són estúpids i altres que no.”
Carlo M. Cipolla
(1922-2000)

En aquests dies de xarxes socials, innovacio i canvi; i de Web 2.0, economia de l’atenció i construcció de confiança, han tornat a mi les inexorables Lleis fonamentals de l’estupiesa humana dictades el 1988 pel brillant Carlo M. Cipolla (1922-2000) a la seva obra Allegro ma non troppo. Aquestes lleis són indispensables i intentar ignorarles és un error greu, i més encara en aquests temps de blogosfera indiscriminada.

Les lleis fonamentals de l’estupidesa humana

La Primera Llei Fonamental: Sempre i de manera inevitable cadascun de nosaltres subestima el nombre d’individus estúpids que circulen pel món.

La Segona Llei Fonamental: La probabilitat que una persona determinada sigui estúpida és independent de qualsevol altra característica de la mateixa persona.

La Tercera Llei Fonamental: Una persona estúpida és una persona que fa mal a una altra o a un grup de persones sense obtenir, a la vegada, cap profit per ell mateix, o fins i tot, obtenint-ne un perjudici.

La Quarta Llei Fonamental: Les persones no estúpides subestimen sempre el potencial nociu de les persones estúpides. Els no estúpids, en especial, obliden constantment que en qualsevol moment i lloc, i sota qualsevol circumstància tractar i/o associar-se amb individus estúpids es manifesta infalíblement com un error caríssim.

La Quinta Llei Fonamental: La persona estúpida és el tipus de persona més perillós que existeix. L’estúpid és més perillós que el malvat.

Categories fonamentals de persones

Tots els éssers humans estan inclosos en una d’aquestes quatre categories fonamentals: els incauts, els inteligents, els malvats i els estúpids.

Els incauts: Podem recordar vegades en que una persona ha fet una acció (és decisiu que sigui ella qui la inicia), que ha tingut com a resultat una pèrdua per a ella i un guany per a nosaltres: hem entrat en contacte amb un incaut.

Els inteligents: Igualment ens venen a la memòria vegades en que un individu fa una acció de la que ambdues parts en varem treure un profit: es tractava d’una persona inteligent. Una persona inteligent pot comprtar-se alguna vegada com un incaut, com també pot a vegades adoptar una actitud malvada. Però, donat que la persona en qüestió és fonamentalment inteligent, la major part de les seves accions tindran la característica de la inteligència. En determinades circumstàncies una persona actúa de manera inteligent, i en d’altres circumstàncies aquesta mateixa persona pot comportar-se com una incauta. La única excepció important a la regla la representen les persones estúpides que, normalment, mostren la mateixa tendència a una total coherència en qualsevol cap d’actuació.

Els Malvats: Tots nosaltres recordem vegades en que, malhauradament, hem estat en relació amb un indivdu que ha aconseguit un guany provocant-nos una pèrdua a nosaltres: ens trobem davant d’un malvat. Existeixen diferents tipus de malvats; el malvat perfecte és aquell que amb les seves accions provoca pèrdues als altres equivalents als seus guanys. Altra tipu de malvats són aquells que obtenen guanys per a ells més grans que les pèrdues que provoquen als demés, aquests són deshonestos i amb un grau elevat d’inteligència, però la majoria dels malvats son individus que actúen proporcionant beneficis inferiors a les pèrdues que provoquen als demés. Aquest individu es sitúa molt a prop del límit de l’estupidesa pura.

Els estúpids: La nostra vida està farcida de vegades en que patim pèrdues de diners, de temps, d’energia, de tranquilitat i de bon humor per culpa de les dubtoses accions d’alguna absurda criatura a qui, en els moments més impensables i inconvenients, se li acut provocar-nos mals, frustracions i dificultats, sense que ella vagi a guanyar-hi ben res amb les seves accions. Ningú sap, entén o pot explicar perquè aquesta absurda criatura fa el que fa. En realitat no existeix explicació -o millor dit- només hi ha una explicació: la persona en questió és estúpida. La majoria de les persones estúpides son fonamentalment i fermament estúpides, en altres paraules, insisteixen amb perserverància en provocar mals o pèrdues a d’altres persones sense obtenir-ne cap guany per a elles mateixes, sigui això positiu o negatiu. Però encara n’hi ha més. Existeixen persones que amb les seves increïbles accions, no només fan mal a d’altres persones, sinó també a elles mateixes. Aquestes persones pertanyen al gènere dels superestúpids.