Tag Archive for 'pertanyenca'

Sobre el binomi ciutat i internet

novembre 15th, 2007 by genisroca

 

Me and AvatarEl sociòleg Manuel Castells ha arribat a la conclusió que actualment l’idioma, la nació o la religió tenen un lloc molt subordinat en la conciència de l’identitat de la població en general. El sentiment de pertanyença es construeix d’una manera més sòlida allà on tenim un major nombre de relacions i interaccions, i és per això que ens sentim més implicats a nivell de ciutat que de regió, comarca o país. I és per això, també, que els nadius digitals han desenvolupat forts sentiments de comunitat i de pertanyença a Internet, on no hi ha necessàriament un marc físic concret de referència.

El context urbà ha estat i és un espai educatiu i socialitzador. És l’espai de l’escola, dels amics, dels veïns, del joc, de l’oci, del treball, de l’associacionisme… dels interessos particulars i dels socials, dels personals, dels culturals i dels professionals. I per als nadius digitals Internet és exactament el mateix: un espai on les persones es relacionen, aprenen i es desenvolupen. Un espai de conversa i d’intercanvi d’experiències. En aquest nou segle que acabem de començar els valors de comunitat i els sentiments de pertanyença es construeixen per igual tant a espais físics com a espais virtuals.

Si comunitat és un grup humà que logra construir identitat, compromís, participació, interesos comuns, voluntat d’influir, sentiment de pertanyença, relacions i senyals externs d’identitat… ja podem afirmar que aquests ecosistemes també s’estan desenvolupant a la xarxa, en uns espais que no tenen res de virtuals, doncs són prou reals com per a influir de manera decidida en l’educació i la socialització dels seus membres. Igual que les ciutats.

Els alcaldes ja saben que els ciutadans desenvolupen amb tota normalitat sentiments de pertanyença a més d’un municipi al llarg de la seva vida. Cada cop és més difícil responder la pregunta “D’on ets?”, ja que un pot sentir-se pertanyent a la ciutat on va nèixer, a la ciutat on treballa, a la ciutat on dorm… i si la màxima expressió de carta de ciutadania és poder votar per a triar els dirigents de la teva ciutat, cada cop es fa més incòmode i més incongruent tenir dret a vot només a una població. Les ciutats cón comunitats amb molts membres sense dret legal a la participació només per la limitació del sistema censal basat en la domiciliació física. Això queda superat a Internet, on un mateix pot construir senyals d’identitat i sentiments de pertanyença no vinculats a coordenades físiques. Ara ja hi ha gent que creix a Internet, estudia a Internet, s’enamora a Internet, treballa a Internet, es diverteix a Internet… la condició per a pertànyer a un lloc és participar-hi. Apareixen nous ciutadans reals amb múltiples identitats, pertanyents a múltiples comunitats, i que conjuguen sense cap problema allò presencial amb allò virtual. Són ciutadans del món i de la xarxa, i ja n’hi ha que es senten més còmodes, més realitzats, més útils, més reconeguts i més desenvolupats a la xarxa que als carrers de la seva ciutat. Ciutat i xarxa són ja un binomi indivisible per al desenvolupament personal, social i professional de molts ciutadans. Els espais on s’eduquen i es socialitzen les persones ja no poden ser només físics, de la mateixa manera que mai podràn ser només digitals. Cal tenir referències físiques de la mateixa manera que cal estar connectats sense fronteres.

L’alcalde de Santo Domingo, a la República Dominicana, no pot obviar que té centenars de milers dels seus ciutadans visquent a Nova York. Ciutadans que físicament estan a la costa est dels Estats Units, però que culturalment, socialment i telemàticament estan permanentment connectats i implicats amb la seva ciutat d’orígen al Carib. I aquest és un aspecte que l’alcalde de Nova York tampoc oblida: que té centenars de milers de ciutadans que pertanyen a d’altres comunitats. Internet està jugant un paper determinant en la creació, manteniment i desenvolupament de les comunitats socials, i el fenòmen de les comunicacions digital està fent possible que moltes persones mantinguin la pertanyença a múltiples comunitats, i per tant a múltiples entorns (virtuals o no) de socialització i educació.

(La imatge d’aquest post l’he treta de Tibungo, i la vaig descobrir gràcies a l’Elisenda)

Característiques d’una comunitat virtual

juny 27th, 2007 by genisroca

Comunitat virtual és un terme perillós, doncs ha estat objecte de molts i mals usos. L’any 2000 un grup de persones de la UOC varem fer un esforç d’identificació dels seus atributs, i aquest fòu el resultat (sorprenentment encara vigent).

Entendrem per comunitat virtual aquell grup humà que logra desenvolupar un conjunt de característiques en un mitjà virtual. Veiem doncs algunes d’aquestes característiques, així com algunes reflexions per a cadascuna d’elles:

1. Fidelització. Quines variables definiran el grau de fidelització?: el ritme de visites?, el grau de participació?, el tipus de participació?

2. Compromís. Quines variables definiran el grau de compromís?. Quins compromisos estableix l’individu respecte el grup?, i respecte l’existència del grup?

3. Participació. Quins motius impulsen la participació? (teràpia, prestigi, lideratge…). Com valorem la participació activa i com la passiva?. Com valorem la participació quantitativa i com la qualitativa?

4. Interessos comuns. Com es detecta i es valora l’aparició d’interessos comuns entre els membres de la comunitat?

5. Capacitat d’influir en el disseny i composició del site on es desenvoluparan les activitats. Fins a quin punt el grup pren el lideratge del site?, fins a quin punt pot fer-ho?.

6. Sentiment de pertanyença. Quins elements porten a un individu a tenir el sentiment de pertanyença a un grup?

7. Senyals d’identitat externs. Quins senyals d’identitat fan que el grup es pugui reconèixer com a tal des de l’exterior?. El grup ha de desenvolupar senyals d’identitat orientats a l’exterior?

8. Identitat. Els membres de la comunitat NO poden ser anònims. Han d’assumir una identitat de manera estable (sigui real, sigui un nickname, sigui un avatar… però estable). Això implica que la participació demana una identificació prèvia (login i password).

9. Relacions. S’estableixen relacions, sobre tot de molts a molts, però també d’un a un. Quina mena de relacions s’estableixen?, quines diferències bàsiques existeixen entre les relacions grupals i les individuals?

 

No hi ha criteri d’ordre ni jeràrquic en aquesta relació. El que sí hi ha són moltes preguntes: unes de més pertinents que d’altres, però en les respostes pot haver-hi el mapa d’indicadors que ajuda a entendre les diferències entre comunitats.

D’on sóc?

maig 28th, 2007 by genisroca

Ahir es varen fer un munt de consultes electorals a Espanya: municipals arreu i autonòmiques en alguns llocs. Aquest matí m’he sorprès consultant els resultats de Girona (on vaig nèixer), Figueres (on m’he criat), Cerdanyola del Vallès (on he viscut), Sabadell (on visc), Barcelona (on treballo), Siurana d’Empordà (on viuen els meus pares), Terriente (on va nèixer la persona que més estimo), Castelló d’Empúries (on viuen els meus cunyats)… i m’he preguntat, d’on sóc?. Oficialment de Sabadell (que és on vaig votar), però emocionalment em sento implicat amb bona part dels municipis que he citat.

Estic disposat a ser còmplice de la majoria d’ells, però ells no compten amb mi. No consto a les seves llistes ni com a votant ni com a simpatitzant. Perqué no hi ha llistes de simpatitzants?. Perqué Figueres no m’ofereix rebre la seva newsletter (si és que en fa)?, perqué Terriente no compta amb mi per fer el nou frontó del poble?. Només sóc interessant si puc votar?. Doncs deixeu-me votar a més d’un lloc.

YouTube Preview Image

Ser o estar

abril 17th, 2007 by genisroca

“És millor participar que pertànyer”

Administraciones en red