La batalla d’Internet
Avui La Vanguardia ha publicat un article meu al seu suplement econòmic “Dinero”. Donat que no es troba disponible en línia el reprodueixo a continuació:
La batalla d’Internet
Internet és un ecosistema que encara es troba en procés de construcció i on s’està lliurant una veritable batalla industrial per a definir quins seran els protagonistes dels productes i serveis més comuns tant per a empreses com per a ciutadans.
Hi ha un primer grup de protagonistes que centren la seva lluita en proposar nous serveis que podrien no només liderar una categoria, sino fins i tot reinventar-la. És el cas de WhatsApp que ha modificat la nostra manera de tenir converses en temps real; o Spotify que ha fet evident que en un mercat com el de la música es pot pagar per fer servir, enlloc de pagar per posseir; o Linkedin que vol solucionar com gestionar la teva xarxa de contactes professionals… La clau d’aquestes propostes radica en resoldre un problema concret de manera eficaç, i en aconseguir ràpidament la massa crítica suficient per a convertir-se en un jugador rellevant per al mercat. Per contra, en ser els primers en proposar una altra manera de fer les coses acostumen a ensopegar amb problemes legals, com AirBnB que acaba de ser declarada ilegal a New York malgrat que la seva proposta d’organitzar una xarxa de particulars que ofereix el seu domicili a tercers és imparable. Per no parlar dels problemes financers per aconseguir el capital necessari per a crèixer de manera ràpida. No és fàcil.
Hi ha un segón grup de protagonistes que lluiten per ser la plataforma que millor integra els serveis bàsics que podem esperar de la xarxa. I aquí és on trobem els grans jugadors d’Interner: Google, Facebook, Apple, Amazon, Yahoo!… Tots ells volen ser a Internet el que Microsoft Office va ser pels ordinadors personals: elpaquet integrat que resol la major part de les teves necessitats. Aqui el quid de la questió radica en la seva capacitat d’integrar diferents solucions parcials, de ser accessibles des de qualsevol lloc, de personalitzar les seves propostes gràcies al molt que saben de tu… Tampoc és fàcil. Semblaria que Facebook s’orienta a integrar solucions per a les teves necessitats personals, mentre que Microsoft posa el focus en els usos corporatius i d’empresa. Apple sembla centrar-se en serveis basats en una òptima integració amb el dispositiu i per això aposta per un maquinari tancat i propietari. Google va a tot i competeix amb tots ells.
El primer grup és territori d’emprenedors i startups. Idees que neixen i lluiten per crèixer i consolidar-se. Però segons la nostra anàlisi la seva supervivència depén de que siguin comprades per a integrar-se en algú del segón grup. El preu i la força d’aquesta negociació dependrà de si es tracta d’un servei realment útil, de si disposa d’un nombre significatiu d’usuaris, de si és monetitzable amb els esquemes de negoci que ja té el comprador, i de si la seva tecnologia és realment integrable. Si això no passa, el seu destí podria ser convertir-se en una solució de nínxol molt especialitzada per a un segment concret de la població, però segurament quedarà descavalcada de la batalla per esdevenir un servei universal.
En aquest conetxt, davant l’oportunitat d’oferir un nou servei els grans sempre es mouen en la tesitura de si atacar un desenvolupament propi o pel contrari comprar una d’aquestes solucions ja existents que li permetin reduir el temps de posada en marxa, i sobre tot la corba d’aprenentatge de qué suposa aquest nou servei. Fins fa poc Google no disposava d’una solució de disc virtual per a que els usuaris emmagatzemessin el seus fitxers, i fa cosa d’un any va llançar Google Drive. Mala notícia per a Dropbox, que oferia aquest servei i va veure com Google optava per un desenvolupament propi enlloc de comprar-los i integrar-los. Però a vegades hi ha sorpreses: Google va crear la seva pròpia plataforma de video, Google Video, però al final va desistir i va acabar comprant YouTube. De la mateixa manera que fa poc Microsoft ha comprat Skype i ha tancat el mític Messenger.
Yahoo! ha comprat Tumblr i amb això es dota d’un servei de microblogging del que fins ara no en disposava, amb una massa crítica d’usuaris molt rellevant, amb un alt potencial comercial ja que fins ara tenia una dèbil explotació publicitària, i amb una tecnologia força sòlida. La nova CEO de Yahoo!, Marissa Meyer, mou fitxa per a ressucitar la companyia i tornar-la a posicionar en la batalla industrial per a decidir quin serà el paquet integrat que esdevindrà d’ús majoritari a Internet. Està per veure si és massa tard. En l’anterior batalla, la de la microinformàtica, grans protagonistes com WordPerfect, Lotus o dBaseIII+ varen acabar sucumbint, i en aquesta també veurem caure gegantsnque avui ens semblen totpoderosos. Això tot just acaba de començar, i com deien a la película ‘Els inmortals’: “només en pot quedar un”.
Deixa un comentari