Algunes causes de la desconnexió entre alumnes i professors
Via Denken Über arribo a un text publicat per Apple sobre el perquè de l’actual desconexió entre com els estudiants aprenen i com els professors ensenyen. La reflexió es basa en un treball de Ian Jukes i Anita Dosaj titulat Understanding Digital Kids (PDF de 248 Kb, 27 pàgs.) on defensen que part del problema està en la pobre relació existent entre estudiants “nadius digitals” i professors “immigrants digitals”.
Jukes i Dosaj fan aquest quadre resum per a mostrar les diferències entre tots dos col·lectius:
Estudiants “nadius digitals” |
Professors “immigrants digitals” |
S’estimen més rebre informació àgil de múltiples fonts multimèdia |
S’estimen més un subministrament lent i controlat d’informació, d’un nombre limitat de fonts |
S’estimen més processos en paral·lel i la multitasca |
S’estimen més un únic procès i fer una sola tasca cada cop |
Prefereixen processar imatges, sons i videos abans que textos |
Prefereixen processar textos abans que imatges, sons o videos |
Prefereixen l’accés aleatori a la informació mitjançant hiperenllaços |
Prefereixen accedir a la informació de manera linial, lògica i seqüencial |
Prefereixen interactuar en xarxa i de manera simultània amb moltes altres persones |
Prefereixen que els estudiants treballin de manera individual |
Prefereixen aprendre “just in time” |
Prefereixen ensenyar “just in case” (l’exàmen) |
Prefereixen satisfaccions i recompenses immediates |
Prefereixen satisfaccions i recompenses diferides |
S’estimen més aprendre allò que és immediatament rellevant, aplicable i divertit |
S’estimen més seguir el pla d’estudis i les proves estandard |
Actualització: Arribo navegant a un interessant post d’Anibal de la Torre, que comparteixo plenament: no hem d’admirar tant als nadius com per caure en el “Complexe de Mark Prensky”.
Deixa un comentari