Tag Archive for 'educacio'

Sobre el binomi ciutat i internet

novembre 15th, 2007 by genisroca

 

Me and AvatarEl sociòleg Manuel Castells ha arribat a la conclusió que actualment l’idioma, la nació o la religió tenen un lloc molt subordinat en la conciència de l’identitat de la població en general. El sentiment de pertanyença es construeix d’una manera més sòlida allà on tenim un major nombre de relacions i interaccions, i és per això que ens sentim més implicats a nivell de ciutat que de regió, comarca o país. I és per això, també, que els nadius digitals han desenvolupat forts sentiments de comunitat i de pertanyença a Internet, on no hi ha necessàriament un marc físic concret de referència.

El context urbà ha estat i és un espai educatiu i socialitzador. És l’espai de l’escola, dels amics, dels veïns, del joc, de l’oci, del treball, de l’associacionisme… dels interessos particulars i dels socials, dels personals, dels culturals i dels professionals. I per als nadius digitals Internet és exactament el mateix: un espai on les persones es relacionen, aprenen i es desenvolupen. Un espai de conversa i d’intercanvi d’experiències. En aquest nou segle que acabem de començar els valors de comunitat i els sentiments de pertanyença es construeixen per igual tant a espais físics com a espais virtuals.

Si comunitat és un grup humà que logra construir identitat, compromís, participació, interesos comuns, voluntat d’influir, sentiment de pertanyença, relacions i senyals externs d’identitat… ja podem afirmar que aquests ecosistemes també s’estan desenvolupant a la xarxa, en uns espais que no tenen res de virtuals, doncs són prou reals com per a influir de manera decidida en l’educació i la socialització dels seus membres. Igual que les ciutats.

Els alcaldes ja saben que els ciutadans desenvolupen amb tota normalitat sentiments de pertanyença a més d’un municipi al llarg de la seva vida. Cada cop és més difícil responder la pregunta “D’on ets?”, ja que un pot sentir-se pertanyent a la ciutat on va nèixer, a la ciutat on treballa, a la ciutat on dorm… i si la màxima expressió de carta de ciutadania és poder votar per a triar els dirigents de la teva ciutat, cada cop es fa més incòmode i més incongruent tenir dret a vot només a una població. Les ciutats cón comunitats amb molts membres sense dret legal a la participació només per la limitació del sistema censal basat en la domiciliació física. Això queda superat a Internet, on un mateix pot construir senyals d’identitat i sentiments de pertanyença no vinculats a coordenades físiques. Ara ja hi ha gent que creix a Internet, estudia a Internet, s’enamora a Internet, treballa a Internet, es diverteix a Internet… la condició per a pertànyer a un lloc és participar-hi. Apareixen nous ciutadans reals amb múltiples identitats, pertanyents a múltiples comunitats, i que conjuguen sense cap problema allò presencial amb allò virtual. Són ciutadans del món i de la xarxa, i ja n’hi ha que es senten més còmodes, més realitzats, més útils, més reconeguts i més desenvolupats a la xarxa que als carrers de la seva ciutat. Ciutat i xarxa són ja un binomi indivisible per al desenvolupament personal, social i professional de molts ciutadans. Els espais on s’eduquen i es socialitzen les persones ja no poden ser només físics, de la mateixa manera que mai podràn ser només digitals. Cal tenir referències físiques de la mateixa manera que cal estar connectats sense fronteres.

L’alcalde de Santo Domingo, a la República Dominicana, no pot obviar que té centenars de milers dels seus ciutadans visquent a Nova York. Ciutadans que físicament estan a la costa est dels Estats Units, però que culturalment, socialment i telemàticament estan permanentment connectats i implicats amb la seva ciutat d’orígen al Carib. I aquest és un aspecte que l’alcalde de Nova York tampoc oblida: que té centenars de milers de ciutadans que pertanyen a d’altres comunitats. Internet està jugant un paper determinant en la creació, manteniment i desenvolupament de les comunitats socials, i el fenòmen de les comunicacions digital està fent possible que moltes persones mantinguin la pertanyença a múltiples comunitats, i per tant a múltiples entorns (virtuals o no) de socialització i educació.

(La imatge d’aquest post l’he treta de Tibungo, i la vaig descobrir gràcies a l’Elisenda)

La revolució de la informació

octubre 14th, 2007 by genisroca

 

Gràcies a Fernando de Gabinete de Informática descobreixo que Michael Wesch ha tornat a l’atac. Wesch és antropòleg a la Universitat de Kansas i estudia l’impacte de les tecnologies en la interacció humana i el vaig descobrir per ser l’autor del video The Machine is Us/ing Us, una peça molt útil per a exemplificar en encara no cinc minuts com estan canviant les coses amb la irrupció de tot allò digital i les xarxes.

Wesch ha fet dues noves peces. La primera m’ha agradat molt. Tracta sobre com les noves lògiques i possibilitats tant en la informació com en la col·laboració alteren (o haurien d’alterar) els models d’aprenentatge. Les maneres d’ensenyar i aprendre. Les prioritats i els mètodes. L’impacte de tot allò 2.0 a les aules.

YouTube Preview Image

La segona peça tracta sobre com el fet digital està revolucionant les maneres de classificar, gestionar i localitzar la informació (com apunta Fernando, en la línia del Everything is miscellanous de David Weinberger, a qui venero per ser un dels autors del Cluetrain Manifesto i que defensa el poder del desordre digital).

YouTube Preview Image

Dos molt bones peces que em reafirmen en quelcom que ja sabia: vull aprendre a fer videos. I en vull aprendre ja. Em llegiré tots els llibres que recomana en Joan Planas. Avui començo.

 

L’ús de les xarxes socials a les escoles… i a les empreses

octubre 9th, 2007 by genisroca

 

StudentsCau a les meves mans un resum d’un estudi fet als Estats Units sobre xarxes socials i educació, Research and Guidelines on Online Social and Educational Netowrking (PDF, 12 pàgs., 467 Kb), per al qual es varen entrevistar 1.277 estudiants d’entre 9 i 17 anys, 1.039 pares, i 250 escoles.

En ell s’explica que aquests estudiants adolescents dediquen més temps a Internet que a veure la tele (10 hores a la setmana davant el televisor, però ja són 9 les hores setmanals que dediquen a les xarxes socials, més el que dediquin a la resta de webs i possibilitats d’Internet). El 96% d’aquests estudiants han fet servir algun cop una xarxa social i el 71% diuen haver-ho fet dins la darrera setmana. Però el que més m’ha sorprès és que el 50% diu que parlen dels deures. És a dir, com era d’esperar, utilitzen les xarxes socials per a resoldre els seus problemes: fer els deures que els han posat a l’escola.

Per contra, les escoles prohibeixen l’ús de les xarxes socials als seus centres. Però, segons el mateix estudi, molts professors posen deures que demanen moure-se per Internet, i la majoria de pares i centres escolars diuen reconèixer i acceptar el gran potencial d’aquestes xarxes per a l’educació. És a dir, com era d’esperar, no els deixen fer servir les xarxes socials per a resoldre els seus problemes, encara que accepten que podrien ser útils.

I és que mentre les escoles reconeixen que això és interessant i que han d’analitzar com ho incorporen de manera controlada, els alumnes ja ho estan fent servir de manera intensiva, però fora de l’escola. El 30% dels alumnes tenen blog, i un 17% l’ha actualitzat la darrera setmana. Un 12% actualitza a diari el seu perfil en alguna xarxa social o a la seva pròpia pàgina personal, i un 25% ho fa setmanalment. Un 12% ha publicat alguna vegada una cançó pròpia o un podcast a Internet; un 9% ha publicat la darrera setmana algun video de producció pròpia (i un 22% alguna vegada); un 22% ha publicat la darrera setmana alguna foto, dibuix o gràfic fet per ell mateix (i un 49% alguna vegada)… les dades són clares. I les escoles diuen que hi ha potencial i que han de veure com ho incorporen. Quan creguin que ho saben, Internet haurà tornat a canviar, és a dir, la gent haurà tornat a canviar.

Mentre, el 84% de les escoles tenen normes per a regular l’accés als xats des de l’escola; el 81% pel que fa a l’ús de missatgeria instantània; el 62% pel que fa a la participació a blogs i fòrums; i el 60% prohibeix enviar i rebre missatges de correu electrònic a l’escola. El 52% té normes específiques per a prohibir l’ús de xarxes socials. És a dir: no parlis amb els teus companys. Però, el 69% de les escoles té web; el 49% participa en projectes on-line amb d’altres escoles; el 35% fan servir blogs en un context específic de formació; el 22% ha promogut algun wiki en una aula… i el 27% de les escoles participa en alguna xarxa social de professors a Internet. És a dir: parla només quan et preguntin.

Estic convençut que està passant exactament el mateix a les empreses. La direcció reconeix que hi ha potencial i explora certs usos corporatius, però no s’atreveix a donar llibertat individual en l’ús d’aquests mecanismes. Mentre l’empresa dubta, a vegades es cau en la temptació de prohibir. En aquest context hi ha treballadors que arrisquen i exploren aquests nous territoris a títol personal… i l’empresa corre el risc greu de perdre’ls (i pitjor encara, de quedar-se només amb aquells treballadors que no exploren ni arrisquen).

Aquest estiu ja va sorprendre la notícia de que l’associació de sindicats del Regne Unit (TUC) reclamava que els treballadors puguessin accedir a xarxes socials com Facebook en hores de feina. Com ja vaig dir aleshores, m’agradaria viure en un país en el que aquesta reclamació la proposés la patronal.

Ho sabies? (2)

setembre 14th, 2007 by genisroca

Aquest juliol vaig descobrir i comentar aquí el video Did you know? de Karl Fisch i Scott McLeod. I com tinc amics que no em feien cas (cosa habitual, i per alguna cosa serà) li vaig dedicar un segon post fa poc amb algunes de les dades i reflexions que planteja el video.

Avui navegant per Facebook descobreixo que el bo de l’Oriol ha trobat una segona part: “Did you Know… II” . És una peça de menys qualitat que l’anterior, de molt pitjor factura i que repeteix algunes de les idees ja presentades. Una còpia d’un tal Howie DiBlasi, però que malgrat tot aporta algunes dades noves:

– Segons Richard Riley, Secretari d”Estat d’Ensenyament dels Estats Units, el 2004 no existien les empreses que el 2010 crearan més llocs de treball.

– El 2002 Nintendo va invertir més de 120 milions de dòlars en R+D

– El 57% dels adolescents als Estats Units es considera creador de continguts a Internet. Els adolescents dediquen als mitjans (fora de l’escola) un total de 6,5 hores al día. Un 33% a internet, 26% a la tv, 21% al telèfon i 15% a la ràdio.

– YouTube serveix 100 millones de videos cada dia. El juny de 2006 va servir 2,5 bilions de videos a uns 20 milions de persones.

– 9 de cada 10 persones no saben què és un podcast. Existeixen 100.000 podcasts i els seus subscriptors creixen un 20% cada mes. Hi ha 6 milions d’adults als Estats Units que han escoltat un podcast.

– 9 de cada 10 persones no saben què és un wiki

– 8 de cada 10 persones no saben què és un blog. A Xina hi ha 17 milions de blogs. El 35% dels usuaris de Internet a Xina tenen un blog.

– Si a Xina ets un entre un milió, n’hi ha 1.300 como tu. I a la Índia 1.100 como tu.

– China Mobile és la major empresa de telefonia mòbil del món. Té 301 milions de clients (més que el total d’habitants dels Estats Units).

– El número de SMS enviats cada día és superior al número d’habitants del planeta.

YouTube Preview Image

Algunes causes de la desconnexió entre alumnes i professors

setembre 9th, 2007 by genisroca

Via Denken Über arribo a un text publicat per Apple sobre el perquè de l’actual desconexió entre com els estudiants aprenen i com els professors ensenyen. La reflexió es basa en un treball de Ian Jukes i Anita Dosaj titulat Understanding Digital Kids (PDF de 248 Kb, 27 pàgs.) on defensen que part del problema està en la pobre relació existent entre estudiants “nadius digitals” i professors “immigrants digitals”.

Jukes i Dosaj fan aquest quadre resum per a mostrar les diferències entre tots dos col·lectius:

Estudiants
“nadius digitals”
Professors
“immigrants digitals”

S’estimen més rebre informació àgil de múltiples fonts multimèdia

S’estimen més un subministrament lent i controlat d’informació, d’un nombre limitat de fonts

S’estimen més processos en paral·lel i la multitasca

S’estimen més un únic procès i fer una sola tasca cada cop

Prefereixen processar imatges, sons i videos abans que textos

Prefereixen processar textos abans que imatges, sons o videos

Prefereixen l’accés aleatori a la informació mitjançant hiperenllaços

Prefereixen accedir a la informació de manera linial, lògica i seqüencial

Prefereixen interactuar en xarxa i de manera simultània amb moltes altres persones

Prefereixen que els estudiants treballin de manera individual

Prefereixen aprendre “just in time”

Prefereixen ensenyar “just in case” (l’exàmen)

Prefereixen satisfaccions i recompenses immediates

Prefereixen satisfaccions i recompenses diferides

S’estimen més aprendre allò que és immediatament rellevant, aplicable i divertit

S’estimen més seguir el pla d’estudis i les proves estandard


Actualització:
Arribo navegant a un interessant post d’Anibal de la Torre, que comparteixo plenament: no hem d’admirar tant als nadius com per caure en el “Complexe de Mark Prensky”.

Ho sabies?

setembre 8th, 2007 by genisroca

 

A finals de juliol vaig comentar que Karl Fisch i Scott McLeod havien publicat una meravella de video: Did you know?. Aquesta peça ha estat una perla que m’ha ajudat en múltiples ocasions a transmetre la idea de que està passant quelcom, relacionat amb l’evolució de la demografia, la tecnologia, la informació, Internet… i que d’aquest totum reolutum està sorgint un nou model, crec que social, al que ens haurem d’adaptar.

Però, oh, tinc amics que no troben el moment d’invertir cinc minuts per veure’l.
– Ja has vist “Did you know?”?
– No, encara no. Però no m’ho diguis més que ja ho faré, pesat.

Per a ells, tant ocupats, reprodueixo aquí algunes de les dades i literals amb els que el video argumenta que hauriem d’estar preocupant-nos sobre si preparem correctament als nostres fills per aquesta nova realitat. Allà van:

– L’any 2006 han completat els seus estudis uniersitaris 1,3 milions de persones als Estats Units, 3,1 a la Índia i 3,3 a la Xina. El 100% dels llicenciats universitaris indis parlen anglès. D’aquí a 10 anys, el país amb més habitants que parlen anglès serà la Xina.

– Segons el Departament de Treball dels Estats Units, 1 de cada 4 treballadors canviarà de treball el proper any. I 1 de cada 2 ho farà dins els propers 5 anys. Els nens que actualment es troben en edat escolar, hauran tingut entre 10 i 14 feines quan tinguin 38 anys.

– La gent que ara té 21 anys ha vist 20.000 hores de televisió, ha jugat 10.000 hores amb videojocs, ha parlat 10.000 hores per telèfon, i ha enviat i rebut 250.000 missatges de correu i missatgeria instantània.

– Més del 50% dels nordamericans de 21 anys ha creat algun contingut a la web. I més del 70% de 4 anys d’edat ja ha fet servir un ordinador.

– La ràdio va tardar 38 anys en tenir una audiència de 50 milions de persones. La televisió els va assolir en 13 anys. Internet en 4.

– El 1984 havia mil dispositius connectats a Internet. Un milió el 1992. Sis-cents milions el 2006.

– El públic va poder començar a utlitzar Internet el 1995. El 2005, una de cada vuit parelles que es varen casar als Estats Units s’havien conegut per Internet.

– eBay es va fundar el 1996. El 2006 va facturar 6.000 milions de dòlars en vendes (6 bilions americans).

– A Google s’hi fan 2.700 milions de cerques cada mes

– Si les persones que s’han donat d’alta a MySpace visquessin al mateix país, aquest seria l’octau país més poblat del planeta.

– La informació tècnica que hi ha al món s’està doblant cada dos anys. Es preveu que el 2010 es dobli cada 72 hores.

– La fibra òptica de tercera generació pot transmetre 10 trilions de bits per segòn, cosa que equival a 1.900 CDs cada segòn, o a 150 milions de trucades telefòniques simultànies. Aquesta capacitat s’està triplicant cada sis mesos.

Mireu el video. Si us plau.

YouTube Preview Image

Internet no estarà a les escoles

setembre 3rd, 2007 by genisroca

“Internet no estarà a l’escola. Serà l’escola”

Robert Metcalfe
enginyer
(1946 – )