Tag Archive for 'dades'

Ho sabies? (2)

setembre 14th, 2007 by genisroca

Aquest juliol vaig descobrir i comentar aquí el video Did you know? de Karl Fisch i Scott McLeod. I com tinc amics que no em feien cas (cosa habitual, i per alguna cosa serà) li vaig dedicar un segon post fa poc amb algunes de les dades i reflexions que planteja el video.

Avui navegant per Facebook descobreixo que el bo de l’Oriol ha trobat una segona part: “Did you Know… II” . És una peça de menys qualitat que l’anterior, de molt pitjor factura i que repeteix algunes de les idees ja presentades. Una còpia d’un tal Howie DiBlasi, però que malgrat tot aporta algunes dades noves:

– Segons Richard Riley, Secretari d”Estat d’Ensenyament dels Estats Units, el 2004 no existien les empreses que el 2010 crearan més llocs de treball.

– El 2002 Nintendo va invertir més de 120 milions de dòlars en R+D

– El 57% dels adolescents als Estats Units es considera creador de continguts a Internet. Els adolescents dediquen als mitjans (fora de l’escola) un total de 6,5 hores al día. Un 33% a internet, 26% a la tv, 21% al telèfon i 15% a la ràdio.

– YouTube serveix 100 millones de videos cada dia. El juny de 2006 va servir 2,5 bilions de videos a uns 20 milions de persones.

– 9 de cada 10 persones no saben què és un podcast. Existeixen 100.000 podcasts i els seus subscriptors creixen un 20% cada mes. Hi ha 6 milions d’adults als Estats Units que han escoltat un podcast.

– 9 de cada 10 persones no saben què és un wiki

– 8 de cada 10 persones no saben què és un blog. A Xina hi ha 17 milions de blogs. El 35% dels usuaris de Internet a Xina tenen un blog.

– Si a Xina ets un entre un milió, n’hi ha 1.300 como tu. I a la Índia 1.100 como tu.

– China Mobile és la major empresa de telefonia mòbil del món. Té 301 milions de clients (més que el total d’habitants dels Estats Units).

– El número de SMS enviats cada día és superior al número d’habitants del planeta.

YouTube Preview Image

Ho sabies?

setembre 8th, 2007 by genisroca

 

A finals de juliol vaig comentar que Karl Fisch i Scott McLeod havien publicat una meravella de video: Did you know?. Aquesta peça ha estat una perla que m’ha ajudat en múltiples ocasions a transmetre la idea de que està passant quelcom, relacionat amb l’evolució de la demografia, la tecnologia, la informació, Internet… i que d’aquest totum reolutum està sorgint un nou model, crec que social, al que ens haurem d’adaptar.

Però, oh, tinc amics que no troben el moment d’invertir cinc minuts per veure’l.
– Ja has vist “Did you know?”?
– No, encara no. Però no m’ho diguis més que ja ho faré, pesat.

Per a ells, tant ocupats, reprodueixo aquí algunes de les dades i literals amb els que el video argumenta que hauriem d’estar preocupant-nos sobre si preparem correctament als nostres fills per aquesta nova realitat. Allà van:

– L’any 2006 han completat els seus estudis uniersitaris 1,3 milions de persones als Estats Units, 3,1 a la Índia i 3,3 a la Xina. El 100% dels llicenciats universitaris indis parlen anglès. D’aquí a 10 anys, el país amb més habitants que parlen anglès serà la Xina.

– Segons el Departament de Treball dels Estats Units, 1 de cada 4 treballadors canviarà de treball el proper any. I 1 de cada 2 ho farà dins els propers 5 anys. Els nens que actualment es troben en edat escolar, hauran tingut entre 10 i 14 feines quan tinguin 38 anys.

– La gent que ara té 21 anys ha vist 20.000 hores de televisió, ha jugat 10.000 hores amb videojocs, ha parlat 10.000 hores per telèfon, i ha enviat i rebut 250.000 missatges de correu i missatgeria instantània.

– Més del 50% dels nordamericans de 21 anys ha creat algun contingut a la web. I més del 70% de 4 anys d’edat ja ha fet servir un ordinador.

– La ràdio va tardar 38 anys en tenir una audiència de 50 milions de persones. La televisió els va assolir en 13 anys. Internet en 4.

– El 1984 havia mil dispositius connectats a Internet. Un milió el 1992. Sis-cents milions el 2006.

– El públic va poder començar a utlitzar Internet el 1995. El 2005, una de cada vuit parelles que es varen casar als Estats Units s’havien conegut per Internet.

– eBay es va fundar el 1996. El 2006 va facturar 6.000 milions de dòlars en vendes (6 bilions americans).

– A Google s’hi fan 2.700 milions de cerques cada mes

– Si les persones que s’han donat d’alta a MySpace visquessin al mateix país, aquest seria l’octau país més poblat del planeta.

– La informació tècnica que hi ha al món s’està doblant cada dos anys. Es preveu que el 2010 es dobli cada 72 hores.

– La fibra òptica de tercera generació pot transmetre 10 trilions de bits per segòn, cosa que equival a 1.900 CDs cada segòn, o a 150 milions de trucades telefòniques simultànies. Aquesta capacitat s’està triplicant cada sis mesos.

Mireu el video. Si us plau.

YouTube Preview Image

Did you know?

juliol 25th, 2007 by genisroca

Karl Fisch i Scott McLeod acaben de publicar una meravella: Did you know?: una reflexió sobre els canvis socials que es deriven de la vertiginosa evolució de la tecnologia, sacsejada amb dades més o menys contundents per a argumentar que no estem preparant els nostres fills per als problemes que hauran de resoldre, quelcom que crec íntimament relacionat amb l’arribada dels nadius digitals que ja he comentat en alguna ocasió (aquí i aquí).

YouTube Preview Image

Utilitzin (bé) les meves dades, si us plau

maig 21st, 2007 by genisroca

Llegeixo a Jacques Bulchand reflexionant sobre “i si Google fos el nostre banc o el nostre supermercat?“. És molt lúcid el que diu sobre com podrien ser els serveis si les empreses que tenen informació es decidissin d’una vegada a fer-la servir per donar servei, enlloc d’intrigar, tontejar o ningunejar amb ella.:

“El supermercat segueix enviant-nos catàlegs estandaritzats, malgrat que podria saber fàcilment que no tenim animals domèstics.”

“Les companyies aèries segueixen enviant-nos ofertes de vols que surten de Madrid encara que visquem a 2.200 kilòmetres de Madrid.”

“Si Google o Amazon fossin l’empresa amb la que tens la teva targeta de crèdit, en fer la compra t’avisarien d’altres venedors que tenen el mateix producte més bé de preu, per a convertir-te en un millor comprador. Li dirien als comerciants quins productes et poden interessar realment en funció de les teves compres. També ajudarien als venedors a gestionar el seu stock per codi postal. Fins i tot et podrien avisar quan en un mes les teves despeses en sopars fora de casa superessin el teu pressupost mensual.”

“Si fossin la teva companyia telefònica (…) et crearien una llibreta d’adreces en funció de totes les trucades que has fet. Desapareixerien els números d’atenció telefònica, simplement buscaries allò que vols i s’encarregarien de fer la trucada.”

Està clar.

Bulchand recull la idea de Tim O’Reilly i el seu article What Would Google Do? de 9 de maig de 2007, i tot això beu clarament de les fonts del Cluetrain Manifesto, que em té al·lucinat doncs ja va anticipar el 1999 el que la gent espera dels mercats.

Fa temps que he acceptat que les empreses tinguin un munt de dades de mi i dels meus, i ha arribat un punt que gairebé no m’importa. Telefònica sap a qui truco, Google coneix el contingut dels meus correus, el meu banc sap perfectament com em guanyo la vida i en què em gasto els diners, i el meu supermercat sap perfectament cada quan compro qué i en quina quantitat… i em sembla inútil i irreal provar d’evitar-ho.

Això sí. Com a mínim, que ho facin servir per a donar servei, i no només per a obtenir benefici.

Abandono la lluita per la privacitat de les meves dades. Però vull un servei intel·ligent. El primer que ho faci em guanyarà com a client. Cada cop som més. Espero que algun dia alguna empresa ho sàpiga veure.

Etiquetes: ,